Oli

Just al bell mig de la fira Alimentaria, quan els gurus de la cuina s'esfor?aven per ser m¨¦s coloristes que Agatha Ruiz de la Prada i els empresaris donaven a con¨¨ixer la liofilitzaci¨® de l'ou batut com una fita per la humanitat, el ministeri d'Ind¨²stria, Turisme i Comer? ha revelat una informaci¨® preocupant. Durant l'¨²ltim any, el preu de l'oli d'oliva s'ha encarit un 37,2 per cent. ?s a dir, un litre d'oli amb una acidesa de 0.4 graus val, avui, al voltant dels 4,25 euros. Per poc que el lector hagi trepitjat algun restaurant els ¨²ltims mesos, estar¨¤ d'acord que la not¨ªcia es veia a venir. De mica en mica, sense pausa, l'¨²s dels olis s'ha radicalitzat. En molts restaurants de men¨² i patacada se'ns ha obligat a perfumar les amanides amb una mena de l¨ªquid incert que, pel color i la densitat, recordava aquells "olis de l'hangar" que emocionaven tant a J.V. Foix. A l'altre extrem, els restaurants de guarda-roba i ma?tre adulador han convertit l'oli en una ambrosia dels d¨¦us que racionen a preu d'or.

Mentrestant, l'oli d'oliva de tota la vida ens ha fet el salt cap als pa?sos n¨°rdics i s'ha encarit de mala manera. No ¨¦s el mateix que fluctu? el preu de la t¨°fona que el de l'oli. Josep Pla recordava que aquesta mena d'inflacions sempre s¨®n un mal senyal per una economia que es vol forta. I qui diu economia, diu gastronomia. Els pol¨ªtics pertinents, doncs, haurien de fer-hi alguna cosa. O ens espavilem o, d'aqu¨ª a quatre dies, la dieta mediterr¨¤nia semblar¨¤ una rel¨ªquia del passat -com el litines o la llet d'ametlles- i una activitat com dedicar el diumenge a comprar oli en una cooperativa de l'Alt Empord¨¤, o de les Borges Blanques, es convertir¨¤ en un esport d'aventura. Si no hi posem remei i el m¨®n queda capgirat, ens espera, ai, un futur de salses mantegoses, digestions llargu¨ªssimes i migdiades flatulentes.