Un document in¨¨dit

"Directori per a les relacions de l'Esgl¨¦sia amb els grups de la clandestinitat"

1. Determinats grups pol¨ªtics, sindicals, universitaris i ve?nals de la clandestinitat, privadament i, tamb¨¦, conjuntament demanen d'un temps en?¨¤ a l'Esgl¨¦sia la seva col¡¤laboraci¨®.

2. La progressiva presa de posici¨® de no pocs cristians pel contingut socio-pol¨ªtic de l'aplicaci¨® de l'evangeli al m¨®n d'avui, anima aquests grups a confiar en l'Esgl¨¦sia. Entre altres, es recolzen en raonaments com els seg¨¹ents: L'Esgl¨¦sia ha d'optar amb prefer¨¨ncia pels oprimits; reparar el mal causat per la seva alian?a amb el r¨¨gim; donar proves de la veritat que predica; fer-se present en certes reunions per tal de fer p¨²blic el seu testimoniatge i no deixar l'oposici¨®, a m¨¦s, en mans dels extremistes.

3. L'opci¨® de l'Esgl¨¦sia a favor dels oprimits t¨¦ lloc, en definitiva, en virtut de les seves pr¨°pies exig¨¨ncies (...). L'Esgl¨¦sia pot aportar judicis i prendre posicions davant de fets concrets, sempre que entri en joc la negaci¨® de valors fonamentals, com ara els que suposen els drets de la persona.

4. Els grups s¨®n per a l'Esgl¨¦sia el reclam del lloc, del moment i de les persones que mereixen la seva atenci¨®. A prop¨°sit d'ells s'ha d'aportar la llum del magisteri i de reclamar el comprom¨ªs dels fidels. Aquests grups van aparellats sovint amb els signes dels temps i, per conseg¨¹ent, ajuden els cristians a descobrir fins i tot continguts de l'evangeli que els havien passat per alt. Hem de fer-los atenci¨®, hem d'educar-nos i educar pol¨ªticament; en ¨²ltim terme, hem d'unir els nostres esfor?os amb els dels qui lluiten per la just¨ªcia, tinguts en compte m¨¦s els continguts que no pas les formes.

5. Com a contrapartida, remarquem:

Les intervencions o actuacions de l'Esgl¨¦sia, quan surten del camp estrictament pastoral, solen suscitar reaccions anticlericals i fins anticristianes; la mateixa acci¨® ben¨¨fica indiscriminada no ha evitat aquest retop. La reacci¨® s'agreuja m¨¦s si el poble veu en l'acci¨® de l'Esgl¨¦sia motivacions proselitistes (reclutament de fidels o increment de la pr¨¤ctica de sagraments) o simplement oportunisme (por de quedar-se fora, m¨¦s que desig sincer de ser-hi). Les intervencions, fins en els casos en qu¨¨ es justifiquen o s¨®n necess¨¤ries, caldria que fossin precedides, acompanyades i seguides d'una acci¨® m¨¦s ¨¤mplia, a curt termini poc important i gens espectacular, per¨° a la llarga molt m¨¦s positiva: la inculcaci¨® incessant d'un humanisme i d'unes virtuts c¨ªviques, base de la democr¨¤cia genu?na, com s¨®n els drets de l'home, la toler¨¤ncia, la legalitat, la solidaritat... Al nostre pa¨ªs, d'en?¨¤ de la Guerra Civil, tot aix¨° ha estat fortament deteriorat; la majoria, els de menys de 45 anys, ni ho han conegut. Hi ha un buit terrible de civisme, que l'Esgl¨¦sia (no sols la cler¨¨cia!) hauria d'ajudar a emplenar. En acceptar i practicar aquests valors, tindran m¨¦s for?a les intervencions que fem, quan vinguin a demanar-nos-les, i, de retop, mai que les h¨¤gim de refusar, hom ho comprendr¨¤, en funci¨® d'aquell sistema de valors.

6. Cal seguir el nostre cam¨ª: alliberar-nos de la temptaci¨® del poder, donar tothora testimoniatge d'independ¨¨ncia i significar amb el nostre comportament que de deb¨° defensem els drets de l'home i, per aix¨°, prestem als grups de la clandestinitat, mai que no hi hagi altres vies obertes, els nostres mitjans materials i morals.

7. Hem de discernir, per¨°, les circumst¨¤ncies que se'ns presenten i con¨¨ixer la identitat dels grups amb els quals eventualment hem de col¡¤laborar.

Mirem de no comprometre'ns mai sense haver-nos assegurat de la identitat de les persones i dels grups amb els quals ens disposem a col¡¤laborar; assabentem-nos amb temps dels motius fonamentals de la col¡¤laboraci¨® que se'ns demana (un lloc per a una reuni¨®, per exemple); algunes motivacions, pretesament justificades, no les podem compartir; garantim, tant com ens sigui possible, la serietat i seguretat del treball que els grups es disposen a realitzar; tots creiem que l'Esgl¨¦sia no ha de prendre part directa en actes de car¨¤cter provocatiu.

8. Per tal d'aconseguir aquestes metes cal comptar amb els cristians pol¨ªticament compromesos, no precisament de sagristia. Partint d'ells i dels vicaris episcopals i provincials podr¨ªem assajar la constituci¨® immediata d'un consell assessor, d'orientaci¨° i de coordinaci¨®, per tal d'assegurar almenys la col¡¤laboraci¨® de l'Esgl¨¦sia amb els grups m¨¦s importants de la clandestinitat.

Barcelona, 28 de mar? de 1974.

(Text in¨¨dit el¡¤laborat per abats i provincials catalans a partir de l'Assemblea de Catalunya).