Una pedra de mosaic

Antoni Pous. L'obra essencial

Ramon Farr¨¦s

Eumo Editorial

Vic, 2005. 496 p¨¤gines

Georg B¨¹chner descriu, en el seu inoblidable Lenz, els ¨²ltims dies d'aquest autor rom¨¤ntic alemany. Explica que Lenz es va decidir per la mort a causa de l'exc¨¦s de llum que li feria els ulls, o si ho tradu?m en un llenguatge no metaf¨°ric, perqu¨¨ no s'havia volgut enganyar amb cap dels objectes que els homes anhelen. Per¨° a m¨¦s d'aquesta lluita interna, l'ombra de Goethe era tan gran i hostil que Lenz va quedar a?llat de l'entorn literari. Lenz, un sacerdot que ha perdut la fe en D¨¦u i se sent excl¨°s de la Poesia, ¨¦s un personatge hist¨°ric, ¨¦s cert, per¨° el seu esfondrament ha representat un model per a generacions senceres. B¨¹chner s'hi emmiralla d'una manera expl¨ªcita, igual com ho far¨¤ m¨¦s tard Paul Celan i tants altres que s'han reconegut en la mateixa ferida.

"Els llibres i la vida potser m'han ensenyat massa", va apuntar en una carta personal Antoni Pous. La vida d'aquest poeta catal¨¤, que comparteix amb Lenz la mai obtinguda dispensa dels vots i la falta de reconeixement p¨²blic de la seva activitat liter¨¤ria, ¨¦s un material delicat. Ramon Farr¨¦s s'havia d'enfrontar a un repte molt m¨¦s dif¨ªcil del que seria afegir una interpretaci¨® nova als estudis sobre un autor consagrat. El seu llibre Antoni Pous. L'obra essencial tampoc no podia ser rebut a Catalunya com la primera contribuci¨® a la construcci¨® d'un poeta desconegut. Antoni Pous va escriure relativament poc i poques de les seves creacions, siguin poesia, assaig o b¨¦ traducci¨® liter¨¤ria, s'han vist publicades. Per¨° el seu cam¨ª singular ha exercit d'imant potent. Ramon Farr¨¦s ha tingut el valor de dibuixar amb detall els trets en un rostre conegut.

"Els veia purs, nets, catalans de soca-rel" va escriure Joan Triad¨² sobre l'atracci¨® que sentia Carles Riba per la poesia dels joves seminaristes de Vic, especialment per la de Pous. La descripci¨® de la traject¨°ria d'aquest poeta ens situa entre els bastidors de l'escenari de la poesia catalana en els primers decennis de la postguerra. Els grans noms s¨®n, en aquesta investigaci¨®, ombres que es mostren en visites fugisseres i el focus il¡¤lumina les publicacions fetes amb ciclostil o un grapat d'estudiants alemanys que apr¨¨n catal¨¤ a causa d'un lector que els encomana la llengua com si fos una malaltia. Les an¨¨cdotes i els entrebancs constants permeten seguir el fil conductor d'una voluntat ferma, incondicional. "Nosaltres, que maldem per la consci¨¨ncia, la inconsci¨¨ncia ens fa culpables", va escriure Pous durant la profunda crisi espiritual. No cal haver abandonat cap seminari per sentir-se interpel¡¤lat per la contund¨¨ncia d'aquesta declaraci¨®. El llegat de Pous continua essent un punt d'atracci¨®.

Igual com la resta d'obres recollides a la segona part del llibre, tamb¨¦ l'assaig d'Antoni Pous mereix deixebles. La seva tesi doctoral sobre Llull va suscitar, en un homenatge p¨°stum al poeta, el comentari entusiasta perqu¨¨ "no es tractava d'una tesi convencional, perqu¨¨ una tesi convencional es limita a explicar qu¨¨ diu Llull". El llegat d'un pensador que era capa? de veure en Llull un precursor del pensament semi¨°tic de Pierce i els assaigs d'un cr¨ªtic capa? de comprendre que entre tots els membres de l'escola de Frankfurt nom¨¦s Benjamin va construir un concepte d'hist¨°ria basat en l'esperan?a, ha de ser llegit, continua vigent. Entre altres coses, Pous permet comprendre l'abast destructor de l'optimisme abstracte que avui ens sotja a cada pas.

Per¨° a part del contingut, que despertar¨¤ l'atenci¨® de qualsevol estudi¨®s, Pous hauria d'esdevenir un model tamb¨¦ per la seva metodologia. La pretesa objectivitat dels historiadors resulta molt c¨°moda en un pa¨ªs amb tantes ferides mal cicatritzades. Una muni¨® de fets i detalls ¨¦s la cortina de fum perfecta per esquivar qualsevol posicionament. Antoni Pous exposava el seu punt de vista obertament, sense por i prenia partit en les q¨¹estions m¨¦s delicades. Va quedar excl¨°s de molts cercles, oi?

Ramon Farr¨¦s podria haver sucumbit davant de la pressi¨® de l'acad¨¨mia per produir tesis doctorals convencionals -el llibre en q¨¹esti¨® ¨¦s "un treball escolar"- i si fos un alumne menys avantatjat gaireb¨¦ segur que s'hi hauria entrebancat. No ha creat un treball cient¨ªfic (per aix¨° caldria haver relacionat amb el context hist¨°ric tots i cadascun dels detalls que ens ofereix), per¨° si un testimoniatge po¨¨tic. L'efecte de la lectura d'aquest llibre gruixut ¨¦s curi¨®s, inesperat. A trav¨¦s de les cites i les notes a peu de p¨¤gina, Pous cobra vida. Totes les conclusions resten a c¨¤rrec del lector. El llibre no ¨¦s un ¨¤lbum de fotos que fullejarien amb inter¨¨s nom¨¦s els qui s'hi veuen retratats. Com una pedra del mosaic, el retrat de Pous fet per Ramon Farr¨¦s permet entreveure'n el conjunt.