L'art i el reclam

Toulouse-Lautrec i l'origen del cartell modern

MNAC

Palau Nacional. Parc de Montju?c, Barcelona. Fins al 17 d'abril

R. Casas i el cartell

Museu d'Hist¨°ria de Catalunya

Palau de Mar. P?a. P. Vila, 3, Barcelona. Fins al 23 d'abril

Mestres de l'art en el cartell

Centre Cultural Metropolit¨¤ Tecla Sala

Josep Tarradellas, 44, L'Hospitalet de Llobregat. Fins al 15 de mar?

J. Pedragosa, escultura.

Museu de Badalona

P?a. de l'Assemblea de Catalunya, 1, Badalona. Fins al 22 de mar?

Maig 68, cartells

Galeria Miquel Alzueta

Riera de Sant Miquel, 34, Barcelona. Fins al 15 d'abril

Paisatges tipogr¨¤fics

Ramon Enrich

Galeria Miquel Alzueta

S¨¨neca, 9-11, Barcelona. Fins al 7 d'abril

Des del darrer ter? del segle XIX, amb els avan?os de la impremta i l'enva?ment progressiu del comer? i els mitjans de comunicaci¨®, l'art i la propaganda han mantingut una relaci¨® de concubinatge malgrat els conflictes d'interessos entre l'est¨¨tica i la funci¨®, la creativitat i el mercantilisme, el suggerir i l'escridassar... D'altra banda, en un m¨®n m¨¦s aviat elitista com el de l'art, la publicitat i el disseny sempre acaben per quedar relegats a segon terme, com una activitat menor on l'artista queda amagat entre bastidors o dilu?t en l'anonimat. L'art considerat en maj¨²scula sol apar¨¨ixer abans que el client. I aquest, en principi, no el condiciona a priori, tret dels enc¨¤rrecs oficials que, tot sigui dit, no sempre resulten reeixits. La publicitat impresa, en canvi, com qualsevol de les anomenades arts aplicades, neix a partir de l'exist¨¨ncia pr¨¨via d'un client i d'una funci¨® concreta i est¨¤ al seu servei amb una obligada submissi¨® que pot desmillorar-la o relegar-la al menyspreu, aix¨ª com el fet de ser un objecte industrial seriat i de consum momentani. El disseny gr¨¤fic i la publicitat esdevenen art quan hi conflueixen una s¨¨rie de fen¨°mens en perfecta harmonia: un autor capa?, un client sensible i respectu¨®s i uns mitjans t¨¨cnics adequats a cada enc¨¤rrec, i encara es podria afegir la personalitat del producte, malgrat que no es tracti d'un fenomen decisiu.

Cent anys enrere, el cartell era altament considerat a Europa i Am¨¨rica; se li dedicaven exposicions i revistes monogr¨¤fiques, i es col¡¤leccionava com una manifestaci¨® art¨ªstica a l'abast de tothom. Sense anar m¨¦s lluny, el c¨¨lebre Llu¨ªs Plandiura s'inici¨¤ en el col¡¤leccionisme acumulant prop de 600 exemplars que va saber vendre l'any 1903 a la Junta de Museus barcelonina i que ara formen part del MNAC. Fa uns mesos es va presentar a Val¨¨ncia La imatge sobre el mur, un ambici¨®s programa del Museu Valenci¨¤ de la Il¡¤lustraci¨® i la Modernitat; ara coincideixen a Barcelona les tres exposicions que en formaven el cos central. El MNAC mostra 31 cartells de Toulouse-Lautrec procedents del museu belga d'Ixelles; el Museu d'Hist¨°ria de Catalunya, els de Ramon Casas junt amb petits impresos i portades de revista; i el Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, la col¡¤lecci¨® de Jos¨¦ Luis Rup¨¦rez. La mostra de Toulouse-Lautrec ¨¦s de petit format, discreta i molt ben muntada per Toni Garau, que tamb¨¦ ha penjat la ve?na antol¨°gica de Gimeno. La de Casas ¨¦s mitjana i agradable de visitar i demostra com l'artista barcelon¨ª en els seus millors moments no desmereix el c¨¨lebre parisenc del Moulin Rouge. La de la Tecla Sala, en canvi, tot i ser la m¨¦s gran i ambiciosa ¨¦s la menys aconseguida. El m¨®n del p¨°ster ¨¦s tan enorme i complex que m¨¦s val tractar-lo de forma tem¨¤tica i parcial. Voler explicar l'evoluci¨® del cartellisme occidental des del seu origen fins avui amb menys de 200 peces de proced¨¨ncia dispar ¨¦s un anhel temerari, sobretot quan no es compta amb un conjunt encara prou compacte; hi ha obres fant¨¤stiques i altres de purament testimonials. En aquest sentit, col¡¤leccions m¨¦s acotades com la de Jordi Carulla o la de Marc Mart¨ª acaben sent m¨¦s coherents i representatives.

I parlant de grafistes moderns cal fer una refer¨¨ncia a Joan Pedragosa (Badalona, 1930 - Barcelona 2005), a qui el Museu de Badalona dedica una exposici¨® centrada en l'obra escult¨°rica dels darrers temps, per¨° que no deixa de banda la intensa dedicaci¨® en el camp del disseny industrial i gr¨¤fic que, al cap i a la fi, ¨¦s on va destacar durant d¨¨cades. L'alfabet Galaxy, els llibres quadrats de Pol¨ªgrafa, el cartell del Don Juan d'Antonio Gades del 1966, o els anagrames del matamosques Fogo i del desaparegut cinema Capsa, es troben entre els seus encerts.

?s l¨°gic que un editor se senti atret per la tipografia; Miquel Alzueta presenta dues mostres antag¨°niques on les lletres tenen gran pres¨¨ncia. Els paisatges tipogr¨¤fics de Ramon Enrich (Igualada, 1968) penjats a l'amagat espai del carrer S¨¨neca s¨®n com parets amb restes inintel¡¤ligibles de cartells i grafits, uns quadres amables i pintats amb ofici. En canvi, els pasquins supervivents del Maig franc¨¨s de 1968, exposats a la Riera de Sant Miquel, s¨®n agressius, pamfletaris, volgudament antiart¨ªstics i pobres; tristes restes d'un naufragi convertides ara en efica? reclam.