Reportatge organol¨¨ptic

Un mercat de queviures ¨¦s un microcosmos ideal per desfermar els cinc sentits. I l'¨²ltim 30 minuts, diumenge passat, ho va saber captar i transmetre amb precisi¨®. Independentment del contingut period¨ªstic, La Boqueria, un mercat retratat destil¡¤la olors, colors i sons, i evoca tota mena de gustos i textures. El tractament de la imatge, que firma el realitzador Josep Maria Dom¨¨nech ( Balseros ) , ¨¦s espl¨¨ndid. Hi ha detalls -com el pla d'una petita ploma blanca d'au que l'aire ha fet volar i ha acabat fixada en un vidre gla?at pel fred, o la visi¨® d'un colom picotejant, agosarat, les paneretes de fruits secs d'una parada de grans a l'aire lliure- que ennobleixen visualment el reportatge, igual que l'enriqueix l'acurat so de la pe?a, a c¨¤rrec de Baldomero Aboy. ?Sabieu que per descobrir si els p¨¨sols s¨®n bons els heu d'escoltar? El xef Isidre Giron¨¨s, de Ca l'Isidre, ho explica a la c¨¤mera mentre en fa cruixir un grapat. I el crec crec que testimonia que l'aliment ¨¦s a punt de solfa arriba amb tota nitidesa a l'o?da del teleespectador.

La Boqueria... ¨¦s un magn¨ªfic reportatge organol¨¨ptic. El fresc d'estampes funciona en aquest cas com a missatge. I la informaci¨® nom¨¦s ¨¦s un recurs per vestir-lo. De la mateixa manera que ho fa el llibre d'Isabel Obiols i Pere Ferrer El mercat de la Boqueria (Salsa Books) -que, estranyament, els autors obliden citar com a documentaci¨®-, la pe?a del 30 minuts tracta de la gran transformaci¨® que ha experimentat la pla?a durant els darrers anys.

Parla, per exemple, el reportatge de les parades regentades per fam¨ªlies hist¨°riques, com la de la Paquita Mart¨ª, oberta per la seva ¨¤via fa 90 anys. La pollastraire es jubilar¨¤ aviat. I aquesta circumst¨¤ncia d¨®na peu als reporters a abordar el relleu generacional darrera dels taulells, sovint protagonitzat per homes i dones immigrants, que han esdevingut tamb¨¦ compradors habituals de la Boqueria. La seva cultura gastron¨°mica ha motivat l'arribada als aparadors de nous productes ex¨°tics fins ara: fruites, verdures, menuts...

Les parades de v¨ªsceres i despulles han reviscolat, i l'oferta d'una d'elles d¨®na lloc a un dels moments divertits del reportatge: quan una dependenta mostra a la c¨¤mera una menja molt apreciada pels nous clients malgrat no tenir gaire bona pinta. A l'Equador es veu que es coneix amb l'eufemisme de "nervios", per¨°, en realitat, ¨¦s un llargu¨ªssim penis de vedell. Algunes argumentacions dels entrevistats tamb¨¦ provoquen el somriure. Ho fa la intervenci¨® de la Carme Gom¨¤, que sost¨¦ una teoria peculiar sobre l'evoluci¨® de la jornada laboral femenina. La bacallanera recorda que, al llarg de 50 anys, ella s'ha passat moltes hores a la parada. ?s clar, comenta, que no li quedava temps d'anar a l'esteticista, la sauna o el gimn¨¤s. "La gimn¨¤stica", s'exclama, "la feia a casa, fent la feina".

La moda de la cuina -i dels cuiners- ha portat a TV-3 a repescar el xef seductor, Isma Prados, que cada dia a una hora adient per anar fent gana -abans del Telenot¨ªcies Vespre- condueix La cuina de l'Isma. El programa es basa en els mateixos ingredients que Cuina x solters: la simpatia del presentador i la senzillesa dels consells i de les receptes. Com que aquesta vegada, per¨°, el format dura m¨¦s, l'Isma necessita teloners i una cuina immensa.