Dom¨¨nech i Montaner, descobridor del rom¨¤nic

Es com una baula perduda en la historiografia del rom¨¤nic a Catalunya". Amb aquesta contund¨¨ncia s'expressa Enric Granell en relaci¨® a la minuciosa tasca desenvolupada per l'arquitecte Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner en l'estudi, sobre el terreny, del rom¨¤nic catal¨¤, que permet considerar-lo un precursor en l'apreciaci¨® moderna d'aquest corrent art¨ªstic. Juntament amb Antoni Ramon, arquitecte com ell, Granell ¨¦s coautor del llibre Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner. Viatges per l'arquitectura rom¨¤nica, editat pel Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) que consigna la passi¨® del genial arquitecte per un estil en el qual, d'alguna manera, reconeixia les arrels de la naci¨® catalana. Es pot dir que amb aquesta publicaci¨® es tanca un cercle: Dom¨¨nech i Montaner havia previst editar una monograf¨ªa que recoll¨ªs tota la seva feina sobre el rom¨¤nic. Per¨° aquest treball no va arribar a veure la llum, tot i que en va redactar el pr¨°leg i va fer un esquema per definir-ne l'estructura. Ara, un segle m¨¦s tard del moment en qu¨¨ ell va detenir la seva tasca (el gruix el va desenvolupar entre 1904 i 1906), l'obra es fa realitat amb un magn¨ªfic volum, editat amb rigor i amb l'encert d'una ordenaci¨® en itineraris, diferent a la prevista per l'autor, per¨° que d¨®na agilitat al conjunt.

A Ta¨¹ll va descobrir el conjunt pict¨°ric m¨¦s important del rom¨¤nic catal¨¤

La dedicaci¨® de Dom¨¨nech al rom¨¤nic era coneguda entre els seus col.legues

Amb motiu de la seva publicaci¨®, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ofereix fins al 17 de setembre, dintre de les sales del rom¨¤nic, una exposici¨® que contrasta el material recopilat per Dom¨¨nech i Montaner amb les obres dipositades al museu. S'ofereix aix¨ª una aproximaci¨® nova, i tanmateix pionera, sobre un patrimoni que, en molts casos, estava encara per descobrir quan Dom¨¨nech i Montaner hi va posar els ulls i, cal subratllar-ho, tamb¨¦ la c¨¤mera fotogr¨¤fica, un testimoni de luxe per saber en quin estat es trobava un segle enrere i comparar-ne l'evoluci¨® en el temps, tant pel que fa a la restauraci¨® com a la degradaci¨® o fins i tot l'expoli.

Ell va ser el primer a descriure els conjunts murals del Brugal, Aneu i Ta¨¹ll tal i com es trobaven l'any 1904, tres anys abans de la seva descoberta oficial (al 1907, Josep Puig i Cadafalch i Mn. Gudiol i Cunill, entre d'altres, protagonitzen la Missi¨® arqueol¨°gica jur¨ªdica, que ha estat considerada una fita fonamental en la descoberta del rom¨¤nic al segle XX). Les fotografies que Dom¨¨nech va fer han perm¨¨s reconstruir la proced¨¨ncia de l'anomenat Frontal dels vuit ap¨°stols, que des de 1908 es conserva al Museu Episcopal de Vic: fins ara no es sabia que pertany a Sant Pere de Brugal. Tamb¨¦ va fer la primera fotografia del Frontal de Santa Maria de Mosoll, que dos anys m¨¦s tard va ser adquirida per la Junta de Museus a l'antiquari Celest¨ª Dupont. I a Sant Climent de Ta¨¹ll va descobrir el conjunt pict¨°ric m¨¦s important de l'art rom¨¤nic catal¨¤.

"El seu m¨¨rit consisteix a ser el primer que sap mirar aquest patrimoni. Sens dubte, molts ja l'havien vist abans, per¨° ell ho fa amb uns ulls i una sensibilitat nova. Per aix¨° ell ¨¦s pioner". Ho explica David Ferrer, director de l'arxiu del COAC, una entitat que ha tingut un paper molt rellevant en la redescoberta d'aquest material d'en?¨¤ que el va rebre en donaci¨®, juntament amb la resta de l'arxiu de l'arquitecte. Catalogar-lo i donar-li visibilitat ha estat una tasca ben laboriosa en la que Antoni Ramon i Enric Granell han treballat de valent. Ferrer destaca la col¡¤laboraci¨® d'entitats i la suma d'esfor?os que permetran multiplicar l'accessibilitat a aquest fons.

Durant molts anys, (tot i que amb especial intensitat a partir de 1901, i encara d'una forma m¨¦s sistem¨¤tica en el bienni 1904 - 1906), en el temps lliure que li deixaven les seves absorbents dedicacions, a l'exercici de l'arquitectura i al de la pol¨ªtica, Dom¨¨nech i Montaner va bastir una rigorosa documentaci¨® que conforma un primer i extens cat¨¤leg del rom¨¤nic catal¨¤. El seu car¨¤cter primmirat i rigor¨®s es va aliar amb la seva gran afici¨® per l'excursionisme (era membre de l'Associaci¨® Catalanista d'Excursions Cient¨ªfiques) i, amb l'ajut de les guies confeccionades al si del Centre Excursionista de Catalunya (hereva de l'anterior) per Artur Osona entre 1892 i 1900, planificava els seus itineraris pel territori.

Cada campanya era una aventura: la xarxa de ferrocarrils permetia cobrir nom¨¦s una primera etapa del viatge. Despr¨¦s s'havia de rec¨®rrer a altres mitjans de transport, sovint la tartana, la dilig¨¨ncia i el carro, per completar el trajecte fins al dest¨ª marcat. Un cop arribat a lloc, venia la feina de camp: prenia medicions per fer-ne (posteriorment, a l'estudi) la planimetria de l'edifici, amb planta, al?at i visions en perspectiva; reprodu?a detalls a llapis tant dels elements constructius com dels ornamentals, "que ens permeten comprovar que era un excel¡¤lent dibuixant", diu Ramon. Descrivia amb minuciositat el que m¨¦s li cridava l'atenci¨® en el catal¨¤ de la renaixen?a, que els responsables del llibre han decidit conservar intacte per mantenir-ne tot el sabor. "Lo monestir es un immens esquelet tot s'ho han endut; altars y reixas, portas y finestras, archs y columnas, tot quant era arrancable y transportable tot es fora - queda la ossamenta del gegant tan sols- all¨¢ en las parts mes inasaquibles una vintena de capitells mostran encara la riquesa de la antiga decoraci¨® y lo gust no superat dels nostres artistas de la reconquista", consigna en la fitxa dedicada a San Pere de Roda, amb aquella cal¡¤ligrafia homog¨¨nia per¨° petita, apretada, "d'alg¨² conscienciat que el paper s'havia d'estalviar", valora David Ferrer.

Dom¨¨nech no acostumava a parlar gaire de la seva dedicaci¨® al rom¨¤nic. Per¨° entre els seus col¡¤legues i entre els historiadors de l'¨¨poca, era ben coneguda. No ¨¦s dif¨ªcil d'entendre, i encara menys si es t¨¦ en compte que va fer extensiva la seva aventura als alumnes de l'escola d'arquitectura (de la qual va ser director), que varen compartir amb ell diferents excursions d'estudi.

La feina de Dom¨¨nech i Montaner ¨¦s especialment valuosa i original per les fotografies amb qu¨¨ acompanya les fitxes. En un temps en qu¨¨ la t¨¨cnica estava poc desenvolupada, calia viatjar pel m¨®n amb una pesada c¨¤mera de plaques ("la detectiva", l'anomena al seu dietari) que, a m¨¦s, eren molt cares. A la sevaminuciosa relaci¨® dels comptes dels viatges, es pot comprovar que la partida destinada a la fotografia podia arribar a una quarta part del pressupost total de l'excursi¨®.

"Era un fot¨°graf excel¡¤lent", opinen Granell i Ramon. El bon ull pels enquadraments i la definici¨® de les imatges (se'n conserven unes 400) ho confirmen; la millora inform¨¤tica despr¨¦s del proc¨¦s de digitalitzaci¨® a qu¨¨ s'ha sotm¨¨s el material fotogr¨¤fic al si de l'arxiu del COAC n'ha acabat de millorar la qualitat. En relaci¨® a la fotografia, les notes de Dom¨¨nech recullen una an¨¨cdota plena de tendresa: sovint, els habitants dels llocs que fotografiava li demanaven que els retrat¨¦s, per¨° la carestia del material i el maldecap que suposava haver-lo de transportar eren dos arguments s¨°lids per escatimar-los el gust. Aix¨ª que els deia que la seva c¨¤mera nom¨¦s servia per retratar arquitectura. I, pel que relata, la seva explicaci¨® resultava d'all¨° m¨¦s convincent. Aix¨ª i tot, la gent es colava en moltes de les fotografies de planos generals i, de rebot, Dom¨¨nech els immortalitzava. Com destaquen tant David Ferrer com Granell i Ramon, les imatges tenen un gran valor sociol¨°gic.

Un bon dia Dom¨¨nech i Montaner va aparcar l'obra a la que tant temps havia dedicat. Granell i Ramon entenen b¨¦ perqu¨¨: Josep Puig i Cadafalch, el deixeble dilecte que acabaria sent rival ideol¨°gic (tant en l'¨¤mbit de la pol¨ªtica com en el de l'arquitectura) va publicar la seva obra L'arquitectura rom¨¤nica a Catalunya, molt semblant al treball que Dom¨¨nech estava portant a terme des de feia tants anys. "No tenia sentit que sortissin dues obres tan similars, tot i que els plantejaments te¨°rics dels dos autors eren molt diferents", expliquen Granell i Ramon en refer¨¨ncia a l'adscripci¨® de Puig al naixent Noucentisme. Sens dubte, aquesta tra?ci¨® va doldre ¨ªntimament Dom¨¨nech, i m¨¦s si es t¨¦ en compte que a la seva Hist¨°ria...Puig utilitza alguna fotografia seva, un material dipositat a l'Escola d'Arquitectura perqu¨¨ corresponia a les excursions amb els alumnes. Per¨° el temps, tot i que a vegades sigui ben parsimoni¨®s, acaba posant les coses al seu lloc.