El discurs del temps

La celebraci¨® l'any 2005 del centenari de la primera pedra del Palau de la M¨²sica Catalana, l'obra m¨¦s coneguda de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, ha continuat el 2006 amb l'any de l'Ateneu, que commemora el trasllat de la instituci¨® a la seu definitiva del Palau Sabasona, operaci¨® pilotada pel seu President en aquella ¨¨poca, l'esmentat Dom¨¨nech i Montaner. No ¨¦s aquest el moment d'estendre's en consideracions respecte d'on treia el temps per construir edificis, ser professor i Director de l'Escola, anar a Madrid com a diputat, presidir diverses institucions, escriure, practicar l'arqueologia i l'her¨¤ldica, etc¨¨tera, consideracions que el meu amic Oriol Bohigas ha exposat en algun article i ha imitat abastament a la pr¨¤ctica, convertint-se en el modern alter-ego de Dom¨¨nech.

Tanmateix aquesta disquisici¨® sobre l'¨²s del temps, ens introdueix en el tema d'aquest article: l'octubre de 1905, Dom¨¨nech pronunci¨¤ la lli?¨® inaugural del curs de l'Ateneu Barcelon¨¨s sobre el tema Introducci¨® a la Hist¨°ria de l'Art Rom¨¤nic a Catalunya. El llibre de sessions de la Instituci¨® recull el fet dient: "En concepte de discurs inaugural, lleg¨ª la introducci¨®, in¨¨dita, de la Hist¨°ria de l'Art Rom¨¤nic a Catalunya, obra en la qual treballa l'autor fa molts anys". Aquesta citaci¨® constitueix un dels moments ¨¤lgids del llibre Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner. Viatges per l'arquitectura rom¨¤nica d'Enric Granell i Antoni Ramon, arquitectes i historiadors, professors de l'Escola, que han esmer?at m¨¦s de tres anys investigant fins on va arribar Dom¨¨nech, fa un segle, en el seu viatge, a la vegada teor¨¨tic i real, a la recerca del rom¨¤nic com a art articulador del naixement de la naci¨® catalana.

Perqu¨¨ fos possible aquest treball, el magn¨ªfic llibre editat pel Col¡¤legi d'Arquitectes, il¡¤lustrat amb una documentaci¨® totalment in¨¨dita i presentat en el si d'una exposici¨® temporal al Museu d'Art de Catalunya, han hagut de succeir una s¨¨rie de fets, presents en el meu entorn familiar des dels temps de Dom¨¨nech i Montaner fins ara, i que constitueixen una "segona narraci¨®" que es superposa a la dels autors del llibre publicat.

Situem-nos als mesos finals de l'any 1940, acabada la Guerra Civil. Pere Dom¨¨nech Roura, el fill arquitecte de Dom¨¨nech i Montaner, el meu avi, intenta tornar a l'exercici de la professi¨®, despr¨¦s de passar la guerra mig amagat en el bosc de les Gavarres (Girona). R¨¦s no tornar¨¤ a ser igual, ja que ell, arquitecte director de l'Exposici¨® del 1929, en temps de Primo de Rivera, complerts els cinquanta anys, es troba, com tants, despla?at.

Barcelona ¨¦s una ciutat trista i ca¨°tica, l'Escola d'Arquitectura ha perdut professors, morts o exiliats, entre aquests Josep Puig i Cadafalch, el predecessor de Dom¨¨nech i Roura en el projecte de Montju?c per a l'Exposici¨®. Pere Dom¨¨nech reprendr¨¤ les classes a l'Escola per¨° professionalment iniciar¨¤ la retirada, passant llargues temporades a la casa de Canet de Mar, constru?da en temps de Dom¨¨nech i Montaner, mansi¨® familiar coneguda com "la casa gran", dita aix¨ª en contraposici¨® a la vella masia de Can Rocosa que hi havia al fons del jard¨ª. Can Rocosa, avui convertida en Casa Museu Dom¨¨nech i Montaner, era l'estudi on Dom¨¨nech pacientment acumul¨¤ els seus dibuixos i biblioteca, els objectes portats dels viatges o els prototips dels elements decoratius que situava en les seves obres. Pere Dom¨¨nech, com si no volgu¨¦s remoure el passat, es va muntar un despatx a la casa nova, a peu de Riera Buscarons i all¨¤ continu¨¤ treballant pels clients de Canet. Per¨° ell sabia, perqu¨¨ havia contribu?t a la seva creaci¨®, que en el pis de dalt de Can Rocosa, en la gran llibreria constru?da pel seu pare, s'hi amuntegaven una s¨¨rie d'arxivadors que contenien fitxes, plaques de vidre fotogr¨¤fiques, escrits diversos, fruit de les "expedicions del rom¨¤nic", com deia ell, en les que havia ajudat, amb altres col¡¤laboradors, al seu pare. Un silenci omin¨®s regnava sobre aquest material, com si la seva sola menci¨® port¨¦s mals records. De m¨¦s gran, vaig saber per qu¨¨.

El temps va passar i Pere Dom¨¨nech es va jubilar, i, despr¨¦s d'un atac de feridura, es va refugiar a casa del seu fill Llu¨ªs, a Lleida, on ins¨°litament nom¨¦s s'emport¨¤ les c¨¨lebres "fitxes del rom¨¤nic", amb les quals passava les hores escrivint i dibuixant. Durant les vacances de Nadal de 1961, despr¨¦s del trimestre en que jo havia comen?at a estudiar Hist¨°ria de l'Art amb el professor J. F. R¨¤fols, vaig coincidir amb l'avi a casa del meu pare, a Lleida. La meva curiositat es va desvetllar veient "les fitxes del rom¨¤nic" i ell m'explicava, amb una lentitud exasperant, for?ada per la seva malaltia, les dificultats dels viatges, fins arribar on eren les esgl¨¦sies. Mai vaig saber per qu¨¨ feia aquell treball amb aquell estrany adeleradament. No era nom¨¦s una distracci¨® d'una persona vella, sin¨® que hi havia com una entossudida voluntat de continuar quelcom que el seu pare no havia pogut acabar. En alguns moments, sortint del silenci esp¨¨s en que la malaltia l'havia confinat, barbotejava paraules no gaire amables contra Puig i Cadafalch, segons ell pel seu comportament amb Dom¨¨nech.

El meu pare, home bo i dialogant, patia amb aquelles escenes i procurava distreure al malalt. Encara v¨¤rem tenir temps, en aquella primavera de 1962, de pujar en cotxe a la Seu de Lleida i sense sortir del vehicle, Pere Dom¨¨nech va contemplar absort, brandant el cap, les escultures de l'antiga portalada rom¨¤nica. Va morir el 7 de maig d'aquell any, als 81 anys d'edat.

Un llarg silenci es produ¨ª sobre la documentaci¨® "dels Dom¨¨nech", una part a Canet i un altre de petita a Lleida. El meu pare va anar traslladant la part m¨¦s significativa de l'arxiu, dibuixos i biblioteca, i ho feu catalogar i restaurar, aix¨ª com el feix de cartes privades de Dom¨¨nech i Montaner, que es posaren a disposici¨® dels historiadors, entre ells Borja de Riquer, que les reprodueix i cita en el seu magn¨ªfic Lliga Regionalista: La burgesia catalana i el nacionalisme (1898- 1904) (Barcelona, 1977).

Gr¨¤cies al llibre de Riquer em vaig poder fer una idea general de l'evoluci¨® pol¨ªtica de Dom¨¨nech, des de les seves il¡¤lusions l'any 1901 com a membre de la Candidatura dels Quatre Presidents fins al trencament amb la Lliga, quan amb l'article Fivellers de cartr¨® publicat a la revista Joventut l'abril de 1904, critica Camb¨®. La dissid¨¨ncia es confirma amb la creaci¨® de L'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1907, la marginaci¨® de Dom¨¨nech i l'enlairament de Puig i Cadafalch, que recolzat per l'Institut, dirigeix la "missi¨® cient¨ªfica" a les Valls d'Aran i Boi, a la recerca del rom¨¤nic. Dom¨¨nech veu com les possibilitats de publicar la seva investigaci¨® s'esvaeixen.

Puig, en canvi, edita un primer volum l'any 1909 i un segon l'any 1911. Encara l'any 1915 Dom¨¨nech pronuncia una altra confer¨¨ncia sobre el tema a l'Ateneu de Madrid, per¨° immediatament es produeix el llarg silenci que he esmentat.

L'agrupament final de la cinquantena de caixes que contenen les fitxes i plaques fotogr¨¤fiques es produeix, i l'any 1989, una selecci¨® d'aquestes s¨®n mostrades en l'exposici¨® Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner i el director d'orquestra que la Fundaci¨® Caixa de Barcelona va organitzar a la Pla?a de Sant Jaume. Nom¨¦s una ir¨°nica casualitat pot explicar que en el mateix moment, es produ¨ªs l'important mostra sobre Puig i Cadafalch a la Fundaci¨® Caixa d'Estalvis i Pensions.

L'any 1992 mor Llu¨ªs Dom¨¨nech Torres, el meu pare, i poc despr¨¦s s'inicia el proc¨¦s de donaci¨® dels "Arxius Dom¨¨nech" al Col¡¤legi d'Arquitectes. L'Arxiu del Col¡¤legi, dirigit per David Ferrer, va dur a terme un exhaustiu treball de catalogaci¨®, despr¨¦s d'un concurs previ, adjudicat a A. Ramon i E. Granell, profunds coneixedors del per¨ªode Modernista. Fins el 2002 no s'arriba al fons m¨¦s complex i dif¨ªcil de catalogar: les "fitxes del rom¨¤nic". Alguns d'aquests manuscrits comencen a despertar el set¨¨ sentit dels investigadors. Encara no poden avan?ar cap hip¨°tesi per¨°, poc a poc, amb la seva pacient tasca, el material s'ordena com un trencaclosques. Finalment un dia, reunits els interessats a l'Arxiu amb Jordi Sard¨¤, gran domenequi¨¤ de Reus, cap de Cultura del Col¡¤legi, l'Antoni Ramon ens comunica que han pogut resoldre el complicat cas: el material de Dom¨¨nech ¨¦s l'esquelet, d'un llibre in¨¨dit sobre el rom¨¤nic, del que hi ha un esquema complet, un primer cap¨ªtol redactat i un immens material documental.

Amb motiu de la presentaci¨® del llibre, despr¨¦s de la recerca d' A. Ram¨®n i E. Granell sobre la recerca de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, l'ordre l¨°gic del discurs del temps fa que els papers de l'arquitecte modernista es tornin a trobar amb els originals rom¨¤nics del MNAC. L'exposici¨® preparada pels conservadors Gemma Illa-Catal¨¤ i Manuel Casti?eiras, coordinats per Jordi Camps i sota la fruct¨ªfera direcci¨® de l'anterior director del museu, Eduard Carbonell, ¨¦s un nou motiu per revisitar el museu i trobar-se amb la darrera de les q¨¹estions que es posen a consideraci¨® del visitant: la que relaciona els or¨ªgens boirosos de l'art del segle X en les misterioses rutes pirenaiques, amb la pacient recerca dels que fa cent anys, amb Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner al capdavant, intentaren construir la nostra hist¨°ria moderna.

Llu¨ªs Dom¨¨nech i Girbau, ¨¦s arquitecte i membre del Patronat del MNAC.