Corredors de fons

La nit dels peixos

Francesc Garriga Barata

Proa

Barcelona, 2005. 104 p¨¤gines

Mem¨°ria de tu i de mi

Montserrat Abell¨®

Edicions de la Guerra

Val¨¨ncia, 2006. 72 p¨¤gines

Un dels moments m¨¦s meravellosos de l'esport va ser l'aparici¨® d'una nova mena de corredors de fons. Corredors que semblaven ser-ho per naturalesa, que s'entrenaven com aquell qui respira, que tenien unes condicions naturals que ens eren desconegudes. Recordo amb admiraci¨® l'et¨ªop Abebe Bikila, guanyador de la marat¨® de Roma l'any 1960 i de la de T¨°quio el 1964. Bikila, i alguns dels seus seguidors, corrien fins i tot descal?os, com ho havien fet, durant anys, pels camins de terra dels seus pobles i contrades. Qui hagi llegit Allan Sillitoe i el seu inoblidable relat La solitud del corredor de fons, una obra de 1959, tradu?da al catal¨¤ per Avel¡¤l¨ª Art¨ªs el 1985, tamb¨¦ recordar¨¤ que guanyar no sempre ¨¦s, com voldrien els mentors del protagonista de Sillitoe, arribar primer, sin¨® la certesa d'estar fet de la fusta dels guanyadors, el convenciment absolut de poder guanyar. Francesc Garriga (Sabadell, 1932) i Montserrat Abell¨® (Tarragona, 1918) s¨®n, per a mi, dos corredors de fons.

Francesc Garriga duu publicats un nombre important de llibres -n'he comptat vuit-, que han tingut una recepci¨® desigual, esbarriada. En el seu cas, aix¨° ¨¦s for?a sorprenent, ja que l'autor ha exercit la cr¨ªtica i ¨¦s, a m¨¦s, un participant entusiasta i imprescindible en moltes de les activitats po¨¨tiques que es produeixen arreu. D'altra banda, Garriga ¨¦s un lector vora?, d'una notable perspic¨¤cia cr¨ªtica, i mentor dels poetes joves.

En qualsevol cas, aquest ¨²ltim llibre, La nit dels peixos, ¨¦s un volum en qu¨¨ la poesia de Francesc Garriga destaca per la seva imaginaci¨® l¨ªrica; una imaginaci¨® constru?da damunt un seguit d'imatges, algunes fulgurants, que pretenen guiar el lector cap a un clima d'inquietud, d'escepticisme, amb una petita dosi de viol¨¨ncia continguda que, a poc a poc, s'apaivaga i ateny un assossegament d'acceptaci¨®.

Si al comen?ament del llibre trobem versos com "Agafa agulla i fil, i cus-te els dits | al blanc de cada full, | i escriu a poc a poc | com per sentir la tinta entre les ungles" (p. 29), cap al final sabem que "avui, el vell (...) | escura el temps en el sopar dels dies" (p. 97). A l'entremig la lluita i la confessi¨®, l'acostament sense tendresa excessiva a l'edat, al cos, a les ren¨²ncies, en versos com "conec la por. | rumia al ventre de la vida. | el vell que s¨®c l'abriga" (p. 65). Una poesia en qu¨¨ la pietat envers un mateix t¨¦ nom¨¦s cabuda amb una punta de sarcasme, i l'esperan?a i la felicitat semblen, com diu l'autor, fredes i tendres com les mans dels vells. All¨° que atrau d'aquest llibre ¨¦s, doncs, l'abs¨¨ncia de cap mena de complaen?a, la duresa de la proposta feta sense escarafalls, sense preguntes transcendents. ??s aix¨ª, oi -sembla dir-nos-, que tots ens anirem acostant a la ren¨²ncia final? L'¨²s sovintejat de la paraula 'cendra' tamb¨¦ m'ha fet recordar aquells camins dels corredors de fons: un cop recorreguda una llarga dist¨¤ncia ja no cal mirar enrere, sabem que les cames ens aguantaran, i que els versos que afegim s¨®n el solatge de la cursa que es descabdella. Nom¨¦s cal concentrar-se a mantenir el ritme, l'al¨¨. On sigui la meta ja no t¨¦ import¨¤ncia.

El llibre de Montserrat Abell¨® tamb¨¦ ¨¦s una cursa de fons. Despullat, ens ensenya no el cos, o la qu¨ªmica de la poesia, o els colors: ens hi mostra l'esquelet, l'ossada. Mem¨°ria de tu i de mi ¨¦s un intent de buscar la senzillesa m¨¤xima (de vegades extraordin¨¤riament dura) per fer, sense esperan?a, per¨° des de l'acceptaci¨® feli? de la vida, un cant a la mem¨°ria de l'amor compartit. Un llibre que es llegeix com qui passa per l'aresta esmolada d'una carena, amb estimballs a banda i banda. L'autora procura no cedir ni empantanegar-se mai, avan?a decidida, sembla que corri fins i tot m¨¦s enll¨¤ de les possibles l¨ªnies de meta. All¨° que ha estat bo, ¨¦s bo ( "Quietud d'aquests moment", "Tot moment ¨¦s"). I n'hi ha d'haver prou amb el fet de pensar que ho va ser. La transcend¨¨ncia, aqu¨ª, no hi juga cap paper i la mort, quan ella vol, ¨¦s gaireb¨¦ amable. La terra, el vent, l'aigua del rierol continuaran la seva can?¨® de sempre, i en aquesta can?¨® hi haur¨¤, quan cap de nosaltres ja no hi sigui, el record d'aquells qui vam viure feli?os en aquests indrets ("Entre aquests salzes"). Des de la talaia privilegiada d'una producci¨® abundosa i d'un mestratge reconegut, Montserrat Abell¨® d¨®na una nova lli?¨® de com es pot arribar lluny: corre i sost¨¦ la veritat a la m¨¤, i sempre li agrada de c¨®rrer en contacte amb la terra. Descal?a.