'Enll¨¤'

El dia 18 de maig de 1906, ¨¦s a dir, avui fa exactament cent anys, Joan Maragall publicava Enll¨¤, que havia de ser el seu pen¨²ltim llibre de versos. Visions i cants, que cont¨¨ la primera part d'"El Comte Arnau", l'havia publicat el 1900, i el que seria, inexorablement, el darrer, Seq¨¹¨¨ncies, i que cont¨¦ la darrera part del fam¨®s poema, ¨¦s del 1911. Enll¨¤, que comparteix centenari po¨¨tic amb Els fruits saborosos de Josep Carner i amb Horacianes de Miquel Costa i Llobera, cont¨¦ la segona part de "El Comte Arnau". Aix¨° vol dir que el m¨ªtic poema maragalli¨¤ es va anar gestant a poc a poc, que t¨¦ les seves arrels en el modernisme nietzsche¨¤ del seu autor i que es va teixint mentre el Modernisme va deixant pas al Noucentisme. I aix¨° potser explica que el poema acusi la manca d'unitat que hi han vist alguns cr¨ªtics.

"Avui fa cent anys, Joan Maragall publicava 'Enll¨¤', el seu pen¨²ltim llibre de versos"

Eugeni d'Ors es va fer ress¨° d'Enll¨¤, un mes i pocs dies despr¨¦s de la seva publicaci¨®, en una glosa titulada "Enll¨¤ i la generaci¨® noucentista". "?Entendreu tota la meva emoci¨® davant l'Enll¨¤ de'n Maragall, quan us hagi dit que ¨¦s una obra que em torba i m'espanta?...Quin llibre! Per ventura mai la paraula humana hagi arribat a tan solemnes extrems com en ell...-De vegades -haig de confersar-ho-, no s¨¦ pensar sense terror en el dest¨ª del nostre poble, obligat a sostenir, sobre la seva pobra normalitat, tan prec¨¤ria, el pes i la grandesa i la gl¨°ria d'aquestes sublims anormalitats: la Sagrada Fam¨ªlia, la poesia maragallenca..." Pobre d'Ors, poc es podia imaginar aquell 1906, que el pa¨ªs, cent anys despr¨¦s, veuria cr¨¦ixer encara -cada vegada menys sublim i m¨¦s anormal- el temple de Gaud¨ª. Per¨° tampoc no es podia imaginar que el pa¨ªs celebraria el centenari d'Enll¨¤ i el de l'inici del seu Glosari governat per un n¨¦t del poeta que el torbava i l'espantava. Potser aix¨° hauria satisfet la seva d¨¨ria per la "santa continuaci¨®" i hauria vist amb bons ulls, com una mena de superaci¨®, la vocaci¨® "d'intervenci¨® civil" del llat¨ª, potser pel romanticisme de tot el m¨®n".

Maragall va obsedir sempre d'Ors i aix¨ª, cinc anys despr¨¦s, quan escriu La Ben Plantada, torna a marcar dist¨¤ncies entre ell i el poeta, en la figura de Teresa, la seva Ben Plantada, i d'Adelaisa, la protagonista de "El comte Arnau": "I ara que he anomenat l'Adelaise del Comte Arnau, m'ocorre meditar sobre quina semblan?a o dissemblan?a pugui tenir la Ben Plantada amb ella. La Ra?a hi ¨¦s, en¨¨rgica en totes dues. Mes penso que Adelaisa era tacte i color, per¨° la Ben Plantada ¨¦s ja Mesura. Totes dues volen dir: instint. Per¨° en Adelaisa l'instint sembla sobretot dirigir-se als fins de l'esp¨¨cie; mentre que en la meva el que funciona subtilment ¨¦s l'instint de la Ra?a: ¨¦s a dir, una cosa que ja significa intel¡¤lig¨¨ncia, i -profunda, inconscientment- Cultura. L'Adelaisa hauria estat el mateix que va ¨¦sser, comptant nom¨¦s que amb la terra i el cel de la seva p¨¤tria. La Ben Plantada, en canvi, tal volta no f¨®ra el que ¨¦s avui, si no hagu¨¦s existit Ausias March. Prenent les coses per altre cant¨®, l'Adelaisa ¨¦s de la muntanya i la Teresa ¨¦s de la Marina. Prenent-les encara diferentment: l'Adelaisa correspon a l'arquitectura rom¨¤nica, metre que la Teresa correspon al neoclassicisme". Maragall presentava l'altra cara del que d'Ors volia implantar, per¨° ho feia de forma tan pura i tan potent que, de fet, era per a d'Ors un est¨ªmul exemplar. El poeta escrivia, ja als ¨²ltims anys de la seva vida, que "en la meva poesia no hi ha res de pensat: no faig cap vers que no se m'acudi ja fet i format en el calor de la pura emoci¨®". Opci¨® est¨¨tica que per for?a havia d'horroritzar aquell que havia dictat en un fam¨®s dec¨¤leg: "El primer deure del paisatgista ¨¦s no formar part del paisatge". Per¨° el cas ¨¦s que Maragall, amb una est¨¨tica del tot anitnoucentista, anticipa una figura que en la societat europea del Noucents es far¨¤ imprescindible i que ara ja ha desaparegut del tot, la figura del ma?tre ¨¤ penser. Maragall, certament, era pedra de toc de la consci¨¨ncia de la burgesia catalana del seu temps. I d'Ors segurament l'hi envejava.

Enll¨¤ ¨¦s un llibre ple d'irregularitats de tota mena, d'acord, per¨° est¨¤ habitat per all¨° que constituiex el fonament de l'aut¨¨ntica poesia: el cant.