'Ladies Macbeth'

D'una manera molt ¨²til, Juli?o Sarmento ens recorda la necesitat de l'esfor?, doncs insinua que una obra -liter¨¤ria, visual- per si mateixa alimenta i anul¡¤la alhora les perspectives des de les quals desitjar¨ªem contemplar-la, entendre-la. En aquesta ambig¨¹itat deliberada s'escuden els seus darrers treballs, un conjunt de dibuixos i dues instal¡¤lacions que exhibeix a les sales de la barcelonina galeria Joan Prats. L'artista portugu¨¨s (Lisboa, 1948) ens ensenya sempre a preguntar-nos per les nostres intencions, no per les seves (com a artista), de manera que cada dibuix, cada pe?a exposada, ¨¦s abans que artefacte, reflex. Un mirall que resulta astutament pervers.

Sarmento utilitza fragments de textos, cites, d'autors com ara Blanchot i Foucault, i les barreja amb escrits propis, amb frases de can?ons populars -"I can't live without you", "You are always in my mind", "Touch me", "Please, love me more"- i dibuixos de plantes d'habitatges, espais privats on l'home ¨¦s incapa? de regnar si no ¨¦s mitjan?ant el desig.

En aquesta expedici¨® pel m¨¦s pur pensament postestructuralista lligat a l'imaginari popular, l'espectador interpreta la pr¨°pia receptivitat de la seva pr¨°pia voluntat, que sempre guarda relaci¨® amb la comunicaci¨® amb l'Altre. Els dibuixos que mostren el cos vestit d'una dona (una dona sense rostre, sense cap) remeten a tota la literatura batailleana, al surrealisme m¨¦s literari: una dona idealitzada que quan salta del paper a les tres dimensions es converteix en un nino sense ¨¤nima, "alterada" i anul¡¤lada per la maternitat.

Les petjades que deixa la m¨¤ de l'artista sobre el paper s¨®n pistes expressives que trenquen l'esquematisme de la figura. Explica el comisari i cr¨ªtic David Barro al text del cat¨¤leg editat amb motiu de l'exposici¨®: "?s el llenguatge com a desencontre, com a sombra, com a penetraci¨® d'all¨° que no es pot dir. Blanchot va desformatejar l'ordre del text i Sarmento, a les seves obres, busca tamb¨¦ quebrar el senti de la seq¨¹¨¨ncia, o al menys, interrompre'l".

S¨ª, Borges tenia ra¨®. "Els miralls i la c¨°pula s¨®n abominables, perqu¨¨ multipliquen el nombre d'homes". I aix¨ª, infinitament mal¨¨fiques, ¨¦s com es "comporten" les imatges de Carmen Mariscal (1968). ?s possible que a la dona retratada una i mil vegades -la pr¨°pia artista- li hagin arrebassat l'¨¤nima, o simplement que aquestes fotografies no siguin m¨¦s que records d'una juventut passada. Tot i que no hi ha dubte que hi ha una gran bellesa en tot aquest artifici. La galeria Lluci¨¤ Homs exposa les s¨¨ries Doble / Desdoble que l'autora mexicana ha realitzat com a exercici anal¨ªtic d'un tipus d'hist¨¨ria com¨² en homes i dones, que no ¨¦s altre que el desig d'eternitat.

La instal¡¤laci¨® titulada Umbilicos ¨¦s la m¨¦s eloq¨¹ent; es composa d'una fotografia a tamany natural, en blanc i negre, d'una dona mig despullada, del malic de la qual surten uns fils el¨¨ctrics que la connecten amb sis escultures de nadons de vidre. En altres s¨¨ries, l'artista s'autorretrata de forma fragment¨¤ria: cames col¡¤locades com les d'un Crist en la creu, bra?os i cap en posici¨® de turment. Freud deia de Macbeth era una obra sobre la manca de fills. ?s possible que Carmen Mariscal hagi topat amb el seu millor correlat pl¨¤stic.

L'exposici¨® d'Anthony Gayton (Devon, Regne Unit, 1968) arriba a la galeria MITO avalada per l'assagista Edward Lucie-Smith. La composen quatre s¨¨ries de fotografies digitals, cadascuna relacionada amb els quatre elements b¨¤sics de la mat¨¨ria, Terra, Aire, Foc, Aigua, tot i que en el fons no deixen de ser pretextos per a qu¨¨ l'artista interpreti alguns episodis b¨ªblics en clau homoer¨°tica.

El Noli me tangere de Tiziano, The Lament for Icarus, d'Herbert Draper, el Death of Procris de Piero di Cosimo o alguns dels m¨¦s coneguts quadres del grup pict¨°ric prerrafaelista passen pel t¨²rmix del photoshop, rubricats per poemes, com els versos de Whitman que acompanyen la imatge tenebrosa d'un jove despullat en postura c aravaggiesca. Mai la religi¨® i la poesia han servit de manera tan virtuosa -deus ex machina- a la banalitat.

The players

Juli?o Sarmento

Galeria Joan Prats

Rambla de Catalunya, 54, Barcelona, 321. Fins al 5 de juny

Doble / Desdoble

Carmen Mariscal

Galeria Lluci¨¤ Homs

Consell de Cent, 315, Barcelona. Fins al 23 de juny

The Angelus & Other Stories

Anthony Gayton

Galeria MITO

Rossell¨®, 193, Barcelona. Fins al 13 de juny