Mar i muntanya (1): Mar

Aproximaci¨® a la can?¨® tradicional a Eivissa i Formentera

Jaume Escandell Guasch

Institut d'Estudis Eivissencs

Eivissa, 2006. 66 p¨¤gines

Vida guanyada

Jean Serra

Jardins de Samarcanda

Vic, 2006. 52 p¨¤gines

Enjogassats i dispersos

Isidor Mar¨ª

Edicions de Can Sifre

Mallorca, 2006. 58 p¨¤gines

L'estiu se'ns ha tirat al damunt i fem all¨° que fa tothom: viatjar una mica, apartar-nos de les obligacions m¨¦s perempt¨°ries, badar, buscar el sol o l'ombra, remugar, dormir... Fins i tot tenim temps per llegir, per¨° no pas els llibres que, amb molt bon prop¨°sit, hem ficat a les maletes gaireb¨¦ com a deures de l'estiu, sin¨® llegir m¨¦s a la babal¨¤, pel gust de saber tamb¨¦ on som, qu¨¨ ¨¦s all¨° que ens envolta, on hem anat a parar i per qu¨¨. Si teniu una tirada a les illes i un peu a Eivissa, no us perdeu la traducci¨® castellana de Vida y muerte de un pueblo espa?ol, d'Elliot Paul (1891 - 1958), que ara ha aparegut a l'editorial Gadir. Els ill¨°mans n'hav¨ªem llegit alguns fragments tradu?ts a la revista Uc, un setmanari fant¨¤stic i ef¨ªmer dels anys setanta, per¨° la brutalitat amb qu¨¨ aquell home de bona fe (un veritable expatriate americ¨¤, Elliot Paul, que va dirigir amb Eugene Jolas la revista transition) hi descriu el parad¨ªs perdut on va viure i que va veure desapar¨¨ixer davant els seus ulls encara fa escruixir, sobretot en una illa tensada avui fins al l¨ªmit de l'enfrontament social per la grollera prepot¨¨ncia del gran capital i per la vana especulaci¨® caciquil. Llevat d'aquest llibre imprescindible, emper¨°, podeu llegir d'una tirada un breu estudi que m'ha semblat una petita joia: Aproximaci¨® a la can?¨® tradicional d'Eivissa i Formentera, de Jaume Escandell. Una joia perqu¨¨ no sols fa una succinta i entenedora classificaci¨® del que ha estat la can?¨® a les Piti¨¹ses, des del punt de vista textual, de continguts i musical, amb classificacions molt adients, sin¨® que, en una introducci¨® que no t¨¦ p¨¨rdua, remarca com la convulsi¨® del m¨®n de la segona meitat del segle XX ha fet desapar¨¨ixer gaireb¨¦ de cop i volta la societat que donava lloc a un fenomen ben singular (i que ha existit arreu del m¨®n): els pagesos que s'aplegaven en festes especials i glosaven fets hist¨°rics, o fets contemporanis coneguts per tots els presents, o cantaven a les al¡¤lotes, o es picaven les crestes entre "vesins" o, fins i tot, feien acudits er¨°tics, com els que sempre han existit entre la gent senzilla i entenimentada. Tot aix¨° ha deixat d'existir (va ser en part recollit gr¨¤cies a l'Obra del Can?oner Popular de Catalunya l'any 1928) i, com diu Escandell, ha esdevingut una activitat cultural (musical, liter¨¤ria) "muse¨ªstica". Abans que no esdevingui alguna cosa pitjor (carca, kitsch , extinta...) treballs d'aquesta mena s¨®n imprescindibles, ja que Escandell ens fa veure com fa quatre dies encara es podien trobar, a Eivissa, versions de "La pres¨® de N¨¤pols" o versos tan "surrealistes" (l'expressi¨® ¨¦s del mateix Escandell) com aquests: "set monges dins un bota | pareixien set 'vellanes' | ses al¡¤lotes catalanes | espellaven un porcell...".

Tamb¨¦ enjogassat ¨¦s el llibre del professor Isidor Mar¨ª (Eivissa, 1949), Enjogassats i dispersos, amb versos escrits en algun cas, com confessa, sota l'admiraci¨® i l'exemple de Narc¨ªs Comadira. Perqu¨¨ el lector se'n faci una idea, el rossinyol "que no va a Fran?a perqu¨¨ no vol" ¨¦s aquell que se'n va "al mar a prendre el sol | lluny del boscatge, i a nedar a crawl". La ironia deliberada d'Isidor Mar¨ª ¨¦s a poemes com "Epifania d'estiu", on la parafern¨¤lia del turisme, de la fotografia, dels documentals, de l'exageraci¨® hi queda ben retratada. Mar¨ª tamb¨¦ aprofita per reflexionar sobre el fet mateix d'escriure-sobre les dificultats d'escriure amb les aspiracions i voluntat de fer una petita obra ben feta, acollidora, de pretensions supeditades a la l¨°gica i a l'efic¨¤cia-, i ho mostra amb "Tothom s'atreveix amb tu, poesia", una confessi¨® que, de fet, no invalida ni les seves lletres de can?ons, ni els seus poemes, ni les seves traduccions (ni, per descomptat, la seva excel¡¤lent feina pedag¨°gica). A l'hora de badar i sestejar, aquests seus poemes ens fan una companyia agra?da, com ho haurien fet sota una porxada amable les desaparegudes can?ons de qu¨¨ parlava Escandell.

Finalment, unes proses po¨¨tiques. Proses po¨¨tiques d'un dels escriptors m¨¦s prol¨ªfics d'Eivissa, analista fi, dibuixant, col¡¤laborador a la premsa, cr¨ªtic, feinejador incansable: Vida guanyada de Jean Serra (El-Biar, Alger, 1952). "S¨®c l'oratge que, manyac, mou les roselles. S¨®c el suc que bec a recer del teu engonal", llegim a "Clara visi¨®". Poemes en prosa que s¨®n a mig cam¨ª entre la descripci¨® i la meditaci¨®, entre la literatura i la for?a viva de l'illa que hi ¨¦s present pertot. A l'¨²ltim text del recull, "Temps b¨¤rbars", el poeta es capbussa a es Bol Nou de sa Caleta, al mateix lloc on van arribar els fenicis, i els grecs, i ara ¨¦s a frec de la contaminaci¨® ac¨²stica de l'aeroport o dels estridents xiringuitos del costat. Per¨° encara hi troba -com hi podem trobar els seus lectors si hi estem una mica amatents i, per descomptat, els viatgers de bona voluntat que busquin la pau- una treva. Vivim una treva, un ¨²ltim moment abans que tot un m¨®n desaparegui. Jean Serra n'¨¦s conscient i aquesta consci¨¨ncia torbadora la trobo, de sobte, rescatada en uns fulls del dominical del Diario de Ibiza del passat 13 de novembre, caiguts a les meves mans per atzar. El poeta retorna a Alger, a El-Biar, on va n¨¦ixer, i on els seus pares s'havien exiliat per por a les repres¨¤lies. I les fotos que acompanyen aquest article, i les experi¨¨ncies que s'hi narren (els pares van fugir d'Eivissa en llagut -el pare des d'es Pou des Lle¨® que avui ¨¦s un punt ben tur¨ªstic) ens recorda que, per m¨¦s ciment que la societat contempor¨¤nia hi vulgui tirar al damunt, la mem¨°ria sempre sura i, a trav¨¦s de les can?ons, a trav¨¦s dels poemes, retorna per passar comptes, amb uns i amb uns altres. Vella, enterca, i enorme, la for?a la de la literatura.