Les velocitats del m¨®n

La vict¨°ria de la creu

Miquel M. Gibert

Proa

Barcelona 2006. 464 p¨¤gines

Es publiquen tants llibres, i tenim tan pocs indicadors fiables per fer-nos-en tria que ens veiem abocats a descartar lectures una mica a les palpentes. ?Qui confia encara en el valor orientador dels premis, ni en la coher¨¨ncia de les col¡¤leccions editorials, ni en la credibilitat de les contracobertes? Miquel M. Gibert ha publicat una opera prima molt estimable que corre el risc de caure descartada de les tries personals, en primer lloc justament per tractar-se d'una primera novel¡¤la (tot i que l'autor hi ha dedicat m¨¦s d'una d¨¨cada i, de fet, ja ha posat en circulaci¨® unes quantes obres teatrals i un bon munt d'estudis sobre literatura del segle XIX i no pocs estudis i edicions cr¨ªtiques de teatre catal¨¤, com ara el darrer volum de les obres completes de Josep M de Sagarra); La vict¨°ria de la creu de Miquel M. Gibert corre el risc de caure arbitr¨¤riament descartada de les tries personals tamb¨¦ pel fet de ser un patracol considerable, per haver quedat finalista d'un premi -el Sant Jordi- que enguany ha tingut molt bona anyada per¨° que ja fa anys que presenta una traject¨°ria m¨¦s aviat err¨¤tica. I corre el risc de caure descartada per una coberta de Mari¨¤ Vayreda preciosa i molt encertada per¨° capellanesca, per un t¨ªtol rotund i amb creu triomfant. En definitiva: per l'olor resclosida de ciri apagat i de novel¡¤la historicista i decimon¨°nica, plena de carlins i capellans, que el lector inadvertit hi podria err¨°niament ensumar.

Cadasc¨² ¨¦s molt lliure de triar-se els prejudicis a la carta, per¨° en aquest cas es deixar¨¤ perdre una novel¡¤la que t¨¦ com a primera virtut la gens ¨°bvia virtut de no ser placebo literari: d'apuntar al cor mateix del plaer de llegir i de descobrir en la figuraci¨® imaginativa i la textura verbal un coneixement singular. O, si es vol, la virtut d'oferir amenitat i gaudi al lector sense rec¨®rrer a trucs barats i previsibles, ni a la necessitat de suplir febleses liter¨¤ries amb savis farcits compensatoris. La vict¨°ria de la creu de Miquel M. Gibert transita el segle XIX per¨° no per convertir-lo en un diorama divulgatiu ni per fer-hi una exposici¨® d'esquemes i curiositats, sin¨® per convertir-lo en un dispositiu literari del m¨¤xim inter¨¨s: la novel¡¤la arrela en l'anacronisme d'unes formes de vida i d'una manera de veure i de narrar el m¨®n per fer-hi cr¨¦ixer un relat que reflexiona sobre el desajustament entre les diferents velocitat del m¨®n.

El malent¨¨s rau en l'error de creure que una novel¡¤la sobre el segle XIX hagi de ser per for?a un p¨¨plum d'¨¨poca, engavanyat i did¨¤ctic. La vict¨°ria de la creu recrea l'anacronisme per fer-ne objecte de reflexi¨® liter¨¤ria: res millor per aix¨° que abocar-se a un segle de grisalla i transici¨® com el segle XIX, on encara perviu l' ancien r¨¦gime rural, cat¨°lic i senyorial, per¨° ja assetjat pels primers embats de la modernitat descreguda, burgesa i tecnificada. Hi veiem la caducitat d'unes formes de vida des d'un lirisme amb tocs subtils d'un humor eficac¨ªssim i dissolvent. Hi surt la prosopopeia de la premsa vuitcentista, fragments d'espanyol macarr¨°nic, el miratge de Cuba, l'atavisme del llogaret rural i la perviv¨¨ncia insensata d'uns relats i d'uns valors que ni els propis protagonistes s'acaben de creure.

La novel¡¤la comen?a carlina i acaba republicana. La veu on s'encarna el relat ¨¦s la d'un capell¨¤ al servei del casal senyorial d'un poble de les Garrigues, la Granadella, que a mesura que escriu i recorda comen?a a mostrar a contrallum fins a quin punt fins i tot la seva mirada integrista se li ha tornat aliena i poc fiable. Gibert es complau en els detalls, en la vivacitat dels di¨¤legs i en la recreaci¨® d'uns ritus que sedueixen per la seva concreci¨® i veracitat. La novel¡¤la reescriu els motius i els arguments universals per¨° excel¡¤leix en el mat¨ªs i en l'enginy de trobar sempre solucions sorprenents: el manuscrit trobat i l'anotaci¨® erudita, l'adulteri, el revers de l'hero?citat de la guerra, l'amor insensat epistolar, la fidelitat canina, l'incest, la decad¨¨ncia senyorial, l'obsessi¨® per la continu?tat de la nissaga, etc¨¨tera, hi troben formulacions sempre admirables.

No ens trobem amb cap incursi¨® novel¡¤l¨ªstica ins¨°lita o genialoide. El principal m¨¨rit de la novel¡¤la ¨¦s el de suscitar en el lector la sensaci¨® de lliscar per un corrent lleuger i plaent, escrit amb una prosa impecable i que desplega una gran varietat de registres, sempre amb un punt de sornegueria que no enfarfega ni ninotitza el m¨®n que basteix: una novel¡¤la on tots els components en joc s'equilibren sense estrid¨¨ncia, on el lirisme i la ironia contribueixen a bastir un m¨®n i, alhora, a desmuntar-lo.