Merc¨¨, mem¨°ria i gresca

Podem entendre la festa com un mirall de la ciutat, un mirall que desdibuixa o retoca la realitat, per¨° que permet tamb¨¦ veure-hi m¨¦s enll¨¤, com si entr¨¦ssim en l'inconscient col¡¤lectiu", escriu en aquestes p¨¤gines l'antrop¨°leg Josep Forn¨¦s, rastrejant els or¨ªgens de la Merc¨¨, la festa major barcelonina, que arrenca com a celebraci¨® religiosa per anar implicant-hi progressivament tota la ciutadania. En temps de reivindicaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica i de commemoraci¨® del 75¨¨ aniversari de la Rep¨²blica, el cartell de la festa ha estat encarregat enguany al pintor Vicente Rojo, nebot del general republic¨¤ i fill de l'exili mexic¨¤. Marcat per l'expressi¨®, tantes vegades sentida a les converses familiars, "abans de la guerra", el pintor ha evocat en clau op-art la font de Montju?c, no sense causar alguna cr¨ªtica. Com tamb¨¦ ha provocat dissensions el fet que el preg¨® que ¨¦s llegeix dem¨¤ al Sal¨® de Cent de l'Ajuntament hagi estat encarregat a l'escriptora i periodista gaditana Elvira Lindo, que llegir¨¤ el text en castell¨¤. No ¨¦s la primera vegada que passa, aix¨°. En anteriors edicions han participat autors d'expressi¨® castellana com el fil¨°sof Jos¨¦ Antonio Marina o l'arquitecte Rafael Moneo. El cardi¨°leg Valent¨ª Fuster, l'any 2002, va barrejar frases en catal¨¤ i en castell¨¤, fet que va motivar alguna cr¨ªtica. En canvi, l'any seg¨¹ent, Fatima Mernissi va fer el seu discurs en franc¨¨s, sense provocar la m¨ªnima controv¨¨rsia... La creadora de Manolito Gafotas afirma en una entrevista que ve a Barcelona, una ciutat que va descobrir a la infantesa i a la qual ha tornat moltes vegades, en qualitat d'escriptora, ¨¦s a dir, no representant-se m¨¦s que a si mateixa. Festa, transgressi¨® i cr¨ªtica sovint van del bracet. Per¨° "festa major", a Catalunya, vol dir sobretot esbarjo i gresca, l'ad¨¦u definitiu a l'estiu abans d'encarar els rigors laborals de l'hivern. Hi ha propostes de festa per tots els gustos i edats. Passeu i vegeu!