L'art catal¨¤ fa les Am¨¨riques

Des de fa una setmana nom¨¦s se sent parlar catal¨¤ a les sales del Museu de Cleveland. Les voluminoses caixes dels transports especials s'acumulen i els correus -els conservadors de museu que custodien les obres d'art m¨¦s valuoses i viatgen amb elles- assisteixen al desembalatge i elaboren els respectius informes. De mica en mica es van situant les peces al seu lloc i, d'aqu¨ª a 15 dies, quan tot ja estigui ben col¡¤locat, obrir¨¤ la porta al p¨²blic Barcelona & Modernity. Picasso, Gaud¨ª, Mir¨®, Dal¨ª (1868-1939), l'exposici¨® m¨¦s gran que s'ha organitzat fins ara als Estats Units sobre art catal¨¤ i que cont¨¦ m¨¦s de 350 obres, entre pintura, escultura, dibuix, fotografia, gravat, cartells, impresos i publicacions, arquitectura, urbanisme, mobiliari i arts aplicades. Davant d'aquest conjunt presentat fora del pa¨ªs, es fa una mica dif¨ªcil negar l'evid¨¨ncia d'un art t¨ªpicament nostrat per m¨¦s que mantingui una estreta relaci¨® amb el de la resta del m¨®n occidental. Els comissaris de l'esdeveniment s¨®n William Robinson, Conservador en cap del Departament d'art modern europeu del Cleveland Museum of Art; Jordi Falg¨¤s, becari d'aquesta instituci¨® per ajudar a tirar endavant el projecte; Jared Gross, Conservador d'arts aplicades del Metropolitan Museum de Nova York, i, tamb¨¦ del mateix museu, Magdalena Dabrowski, assessora de pintura i escultura del segle XX. Junt amb les dues institucions americanes, cal destacar la participaci¨® del MNAC en l'assist¨¨ncia al comissariat amb les aportacions fonamentals de Cristina Mendoza, Merc¨¨ Do?ate, Mari¨¤ngels Fondevila i Francesc Quilez, aix¨ª com de la mateixa Maite Oca?a, que ja hi va col¡¤laborar des del Museu Picasso. Moltes de les obres procedeixen de museus catalans, per¨° tamb¨¦ d'Estats Units i la resta d'Europa, aix¨ª com de col¡¤leccions privades. Destaca l'especial aportaci¨® del MNAC amb una cinquantena de peces cabdals del seu fons.

Tot i ser una mostra exhaustiva, autors com Mir, Canals, Togores, Clar¨¤ o Elias nom¨¦s hi tenen una obra

Barcelona, Dal¨ª, Picasso, Gaud¨ª, Mir¨®: s¨®n noms que surten al t¨ªtol perqu¨¨ actuen com a reclam per a les masses

La iniciativa, per¨°, l'ha dut el Museu de Cleveland, fundat l'any 1913 i un dels m¨¦s destacats als Estats Units pel que fa a l'art europeu. La seva col¡¤lecci¨® est¨¤ formada per m¨¦s de 41.000 obres, que van de l'antic Egipte, Gr¨¨cia i Roma fins a l'actualitat, i, entre altres perles, compta amb quadres de Caravaggio, El Greco, Vel¨¢zquez, Zurbaran, Goya, Turner, van Gogh, Gauguin, Matisse, Dal¨ª, Mir¨® i, a part de moltes altres coses, una envejable i nodrida col¡¤lecci¨® de picassos , junt amb l'obra dels autors contemporanis m¨¦s reconeguts internacionalment. A m¨¦s, la seva pol¨ªtica d'adquisicions fa posar la pell de gallina perqu¨¨ ronda les 300 peces noves cada any. Actualment, per¨°, la col¡¤lecci¨® permanent est¨¤ tancada perqu¨¨ l'edifici es troba enmig d'una ambiciosa obra de reforma. Mentrestant, les perles de Cleveland donen voltes pel m¨®n i l'¨²nica part de l'edifici que resta oberta ¨¦s la dedicada a exposicions temporals, on ara precisament s'hi est¨¤ instal¡¤lant Barcelona & Modernity.

Cleveland, el lloc on va n¨¦ixer John Davidson Rockefeller, ¨¦s una ciutat d'Ohio situada on el riu Cuyahoga -que la parteix en dues- desemboca a l'enorme llac Erie, al capdamunt dels Estats Units i tocant al Canad¨¤, i m¨¦s o menys equidistant entre Detroit, Pittsburgh i Toronto, que li queda m¨¦s per sobre, en terreny canadenc. La riquesa li ha vingut donada per una potent ind¨²stria pesada: sider¨²rgia, metal¡¤l¨²rgia, mec¨¤nica, aeron¨¤utica i qu¨ªmica, i tamb¨¦ l'aliment¨¤ria; tot plegat, per¨°, avui ja va una mica de caiguda. Com qualsevol ciutat industrial, no ¨¦s gaire coqueta i malgrat tenir l'impressionant llac a la vora -que comparteix les c¨¨lebres cascades del Ni¨¤gara amb el seu ve¨ª Ontario- les autopistes, les f¨¤briques i l'aeroport li funcionen d'implacable i lletja barrera. En paraules d'Eva Buch, conservadora del Museu de Montserrat que ha supervisat el transport de diverses peces prestades, el lloc viu d'esquena a l'aigua, com ara la Barcelona d'abans del 1992. El centre est¨¤ m¨¦s aviat deixat i t¨¦ poca vida, no hi ha botigues, la gent no hi passeja, tot ¨¦s q¨¹esti¨® de fer-ho en cotxe o autob¨²s, el comer? es troba als grans centres comercials de carretera. Amb els anys, els habitants de Cleveland s'han anat despla?ant als voltants, en ¨¤mplies i agradables urbanitzacions arbrades t¨ªpicament americanes. El museu d'art tamb¨¦ est¨¤ situat als afores i en un paratge bonic, al costat de la universitat i d'altres museus com ara el d'Hist¨°ria i el del Rock & Roll, aquest darrer projectat per Iho-Ming Pei, l'arquitecte de la pir¨¤mide del Louvre.

Tot gran projecte t¨¦ una gestaci¨® lenta i, sovint, amb diversos protagonistes, malgrat que inevitablement alguns quedin a l'ombra. La idea de fer una bona exposici¨® d'art catal¨¤ va comen?ar fa uns quatre o cinc anys, quan William Robinson va voler contextualitzar l'espl¨¨ndida sala Picasso del seu museu i va contactar amb l'americano-catalana Carmen Bel¨¦n Lord, actualment professora de la Syracuse University i autora d'una completa tesi doctoral sobre el primer Ramon Casas. Lord va comptar amb el suport incondicional de Francesc Fontbona i junt amb Robinson van engegar el projecte. Donat que el Museu de Cleveland t¨¦ una potent col¡¤lecci¨® al darrere que afavoreix molt a l'hora de demanar pr¨¦stecs importants, la cosa va anar agafant volada i diversos museus nord-americans es van mostrar interessats en el projecte. Llavors es va oferir al Metropolitan de Nova York, que va acceptar amb la condici¨® de tenir l'exclusiva despr¨¦s de Cleveland i de poder intervenir directament en el comissariat, afegint-hi per la seva banda a Magdalena Dabrowski, pel que feia a pintura i escultura, i a Jared Gross, per a les arts aplicades. Paral¡¤lelament, Robinson va con¨¨ixer Jordi Falg¨¤s -antic adjunt a ger¨¨ncia la Fundaci¨® Gala i Salvador Dal¨ª de Figueres- que feia una confer¨¨ncia al Dal¨ª Museum de Sant Petersburg, Florida, i el va contractar perqu¨¨ l'ajud¨¦s en les connexions amb els museus i els col¡¤leccionistes catalans. L'entrada del Metropolitan al projecte va fer la tria m¨¦s complexa i radical i es va fer necess¨¤ria la intervenci¨® del MNAC, que va oferir les seves col¡¤leccions i contactes amb propietaris privats a canvi de poder assessorar i supervisar la selecci¨®, suggerint obres i autors malgrat que no sempre se'ls va fer cas. Cristina Mendoza est¨¤ satisfeta del resultat, per m¨¦s que es lamenti que no es va saber acceptar un pintor com Gimeno, refusat a la tria final, i que sigui dif¨ªcil poder explicar amb una sola obra -tal com han quedat representats- autors com Mir, Canals, Togores, Clar¨¤, Elias o Pidelaserra. En canvi, pel que fa a les arts aplicades, Jared Gross es va mostrar molt receptiu i s'ha fet una tria extensa, completa i conciliadora, que fuig de la pol¨ªtica exclusivista de qualit¨¦ de nom¨¦s potenciar les vedets que ja ning¨² posa en dubte. L'exposici¨® es divideix en nou ¨¤mbits, comen?ant per la Renaixen?a, seguida per quatre m¨¦s de dedicats al Modernisme amb pintura, escultura i arts gr¨¤fiques, Els Quatre Gats, Art i societat, i Arquitectura i Disseny, continua amb El Noucentisme i el nou classicisme, i acaba amb tres blocs dedicats al moviment modern: Avantguardes per a un nou segle, La ciutat racionalista, i la Guerra Civil. La posada de llarg d'ara a Cleveland ¨¦s el gran assaig general, per¨° la prova de foc ser¨¤ quan Barcelona & Modernity... es presenti la primavera vinent al Metropolitan Museum de Nova York.

- Cinc paraules m¨¤giques!

?Com es veu Catalunya als Estats Units? ?Saben qu¨¨ ¨¦s? ?Es plantegen cap fet diferencial? Segur que ignoren gaireb¨¦ totes les nostres trifulques per obtenir qualsevol reconeixement de la identitat pr¨°pia. Agradi o no, d'entrada som simplement spanish people. Per¨° un cop anomenem la paraula m¨¤gica Barcelona, la cosa canvia. Barcelona! Gaud¨ª, Mir¨®..., i potser tamb¨¦ Dal¨ª, Figueres..., i fins i tot algun nord-americ¨¤ m¨¦s enllustrat pot afegir: Picasso... I ¨¦s que l'art i tamb¨¦ l'esport, esclar, acaben sent un bon sistema de propaganda per a un pa¨ªs que, m¨¦s que tot un poble, simplement acaba sent una ciutat presumida que el resumeix i representa. El fet ¨¦s que des dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992, la capital catalana est¨¤ de moda a Am¨¨rica del Nord i arreu del m¨®n. S'esmenta amb admiraci¨® a les pel¡¤l¨ªcules de Woody Allen -que finalment n'hi rodar¨¤ una- i tamb¨¦ a moltes altres de tem¨¤tica gai, que la presenten com un suposat parad¨ªs per a m¨¦s inri de la FAES. Fins i tot la ciutat ja ha donat nom a un model de cal?otets d'una exclusiva i recargolada marca californiana que es pot trobar navegant per Internet. De fa temps, Barcelona ¨¦s la paraula m¨¤gica per obtenir un ¨¨xit assegurat en el camp que sigui.

Les altres quatre paraules m¨¤giques, Gaud¨ª, Picasso, Mir¨® i Dal¨ª, s¨®n uns noms utilitzats fins a la saturaci¨® com a reclam, per¨° que encara mantenen una infal¡¤lible seducci¨® per a les masses, les que visiten museus i edificis. Per aix¨°, l'exposici¨® de Cleveland/ Nova York du les cinc paraules de la sort incorporades al t¨ªtol. No ¨¦s la primera ni la ¨²ltima de car¨¤cter monogr¨¤fic que ho fa, per¨° aquesta vegada potser ser¨¤ la que les lluir¨¤ amb m¨¦s dignitat. Les exposicions de caire institucional destinades a l'exportaci¨®, generalment muntades pels espavilats de torn, sovint acaben resultant intranscendents i mediocres i no van m¨¦s enll¨¤ del vacu encens de la pompa oficial del dia de la inauguraci¨®, amb consellers, directors generals, ambaixadors i c¨°nsols. Per¨° ara, per sort, els trets aniran per una altra banda. Vist el contingut, amb tanta obra de qualitat procedent d'institucions americanes, i la valuosa aportaci¨® dels museus catalans al projecte, no estaria malament que despr¨¦s de Nova York, com a contrapartida, l'exposici¨® es pogu¨¦s veure tamb¨¦ a Catalunya.