Les joies de la corona

Barcelona & Modernity... no reuneix una pila de rel¨ªquies signades per noms famosos, que obvi? la qualitat i un discurs coherent, sin¨® una tria reflexiva i ordenada i una de les millors exposicions d'aquesta mena que s'han muntat fins avui. Es pot situar a l'al?ada de Paris/Barcelona, que en certa manera li ha servit de model; precisament moltes peces de proced¨¨ncia catalana repeteixen cartellera. Amb tot, hi ha abs¨¨ncies importants, com ara la de Pere Pruna, sense anar m¨¦s lluny, i forats considerables, com el de l'art de 1868 a 1888, 20 anys que nom¨¦s queden resumits amb el pl¨¤nol d'Ildefons Cerd¨¤ i un parell de vistes a¨¨ries de Barcelona, com si durant aquests anys, els artistes catalans -que n'hi havia, i de bons com ara Fortuny, Mart¨ª Alsina o Urgell- nom¨¦s s'haguessin dedicat a fer de paletes per construir l'Eixample. L'entrada amb Cerd¨¤ ¨¦s simb¨°lica i efica? -la Barcelona moderna- per¨° no ¨¦s m¨¦s que un petit pr¨°leg. L'art que s'ensenya comen?a del 1888 en endavant. A partir d'aqu¨ª, la cosa canvia malgrat que uns autors, els m¨¦s famosos, hi tenen 15 o 20 obres, i els altres normalment nom¨¦s una, establint-se una descompensaci¨® considerable. Per¨° la qualitat d'unes i altres ¨¦s el tret m¨¦s rellevant i ¨¦s molt d'agrair, per aix¨° es fa dif¨ªcil ressaltar les peces m¨¦s importants, perqu¨¨, d'alguna manera gaireb¨¦ totes ho s¨®n.

Cal destacar l'aportaci¨® dels museus americans, ben nodrits de fa molts anys per les aportacions dels multimilionaris vernacles. El mateix Museu de Cleveland t¨¦ a l'exposici¨® Lola vestida d'espanyola, La vida, L'harem, un nu de la Fernande Olivier i un cap de noi del 1906, i una Maternitat del 1921, tots de Picasso, i tamb¨¦ ha aportat El somni de Dal¨ª, Pensative Face de Juli Gonz¨¢lez i Nocturn de Mir¨®. Per¨° la cosa no acaba aqu¨ª: la llista de picassos penjats ¨¦s aclaparadora, car tamb¨¦ hi figura el Manuel Pallar¨¨s del Detroit Institute of Arts, Le Moulin de la Galette del Guggenheim de Nova York, els retrats en dibuix dels membres d'Els Quatre Gats junt amb Dona enjoiada, un autoretrat de 1900, i altres peces famoses dels per¨ªodes blau i rosa de Metropolitan, un excel¡¤lent cubista del Cincinati Art Museum, i un altre de rosa del Museu de Filad¨¨lfia, a m¨¦s de la B¨°bila de Tortosa de l'Ermitage, les Cases d'Horta del Museu Berggruen de Berl¨ªn, la Carlota Valdivia i els esbossos del Guernica del Reina Sof¨ªa i una s¨¨rie d'obres primerenques del Museu Picasso barcelon¨ª.

D'altra banda, de Dal¨ª tamb¨¦ hi ha la Maria Carbona del Montreal Museum of Fine Arts, i del Dal¨ª Museum de Florida, Cadaqu¨¦s i Ocell i peix, la Morfologia del desig del Metropolitan, la Premonici¨® de la Guerra Civil del Museu de Filad¨¨lfia, i el Retrat de Luis Bu?uel i la Noia a la finestra del Reina Sof¨ªa madrileny. Mir¨® tamb¨¦ est¨¤ ben representat amb La masia de la National Gallery de Washington, el Retrat d'Enric C. Ricart, el Pag¨¨s catal¨¤ i el Bodeg¨® de la sabata vella del MOMA, la Dona passejant per la Rambla de Barcelona del Museu de Nova Orleans, un quadre enorme de l'any 1938 del Toledo Museum i l' Autoretrat del Mus¨¦e Picasso de Par¨ªs. Juli Gonz¨¢lez, a m¨¦s de l'obra de Cleveland, hi t¨¦ Cactus Woman del Museum of Fine Arts de Houston, un cap del MOMA, un esb¨®s de La Montserrat del Pompidou i bona tria del MNAC, junt amb un bronze de l'IVAM valenci¨¤.

Rusi?ol i Casas tamb¨¦ s¨®n dels autors molt ben tractats, i del primer hi ha Interior de Caf¨¨ del Museu de Fiilad¨¨lfia, Caf¨¨ de Montmartre del Museu de Montserrat, Laboratori de la Galette, del MNAC i La morfina del Cau Ferrat de Sitges. De Casas hi ha una ¨¤mplia tria que comen?a amb el Retrat d'Erik Satie de la Northwestern University Library, i segueix amb el Ball del Moulin de la Galette del Cau Ferrat, La Madeleine del Museu de Montserrat, El t¨¤ndem del MNAC que igualment ha deixat dibuixos i cartells, a m¨¦s de l'Interior a l'aire lluire de la Col¡¤lecci¨® Carmen Thyssen-Bornemisza que t¨¦ en dip¨°sit, El garrote vil del Reina Sof¨ªa, i un parell de bons retrats de col¡¤leccions particulars. Del MOMA tamb¨¦ hi ha els pl¨¤nols i la maqueta del Pavell¨® de Mies van der Rohe i els exemplars del 391 de Picabia, i el Metropolitan tamb¨¦ ha deixat un penjoll de Masriera que fa companyia a altres peces d'aquest joier i un gerro de Llorens i Artigas que acompanya els del Museu de Cer¨¤mica barcelon¨ª.

La Fundaci¨® Mir¨® de Barcelona ha contribu?t amb el Retrat de Mir¨® de Ricart; el Museu Jaume Morera de Lleida ho ha fet amb peces de Crist¨°fol i Garc¨ªa Lamolla, i, a part de les ja ressenyades, el MNAC tamb¨¦ ha deixat obres importants de Nonell, Mir, Pidelaserra, Gargallo, Clar¨¤, Homar, Aragay, Gual, Riquer, Mani, Nogu¨¦s, Catal¨¤-Pich, Pla Janini... Joaquim Sunyer llueix amb Pastoral de l'Arxiu Maragall i El Clot dels Frares, de propietat particular; Togores, amb Nus a la platja del Reina Sof¨ªa, i Barradas amb Carrer de Barcelona del Museo Patio Herreriano de Valladolid. A part, hi ha les obres de Llimona, Arnau, Blay, Anglada Camarasa, Casagemas, Busquets, Obiols, Clav¨¦ o Helios G¨®mez que procedeixen de col¡¤leccions privades. Per¨° del pobre Torres-Garc¨ªa, perdedor de mena, n'hi ha quatre obres m¨¦s aviat poc espectaculars, donada la pot¨¨ncia de la resta. Pel que fa a l'arquitectura s'exhibeixen els pl¨¤nols sobre Barcelona de Le Corbusier, aix¨ª com obres del GATPAC i, fent un salt enrere cap al Modernisme, de Dom¨¨nech i Montaner, Puig i Cadafalch, Jujol i Rafael Mas¨®, que s¨®n molt ben tractats, i evidentment del gran Gaud¨ª, un dels puntals de l'exhibici¨®, que, entre fotos, reixes i maquetes, sens dubte sorprendr¨¤ tothom amb l'espl¨¨ndid tocador de la senyoreta G¨¹ell.