La recerca de l'absolut

L'obra mestra

desconeguda

Honor¨¦ de Balzac.

Traducci¨® de Manel Oll¨¦

Quaderns Crema

Barcelona, 2006 (reimp.). 79 p¨¤gines

Cada vegada que llegim, en algun assaig cr¨ªtic, que aquesta nouvelle de Balzac, L'obra mestra desconeguda, anuncia l'est¨¨tica de l'art impressionista i ulterior, ¨¦s a dir, l'obra d'un C¨¦zanne, un Matisse, un Braque o un Picasso, conv¨¦ que arrufem el nas. ?s com quan la cr¨ªtica suposa que el conte de Kafka (que va morir l'any 1924), "A la col¨°nia penitenci¨¤ria", anticipa i profetitza l'episodi de l'holocaust del Tercer Reich. Em sembla que s'ha de ser molt prudent quan es fan diagn¨°stics anacr¨°nics d'aquest tipus perqu¨¨, en termes generals, per molt de respecte que tinguem per les teories de Borges (que deia que Dickens era kafki¨¤, i no al rev¨¦s), all¨° m¨¦s natural ¨¦s suposar que els artistes, per molt que s'anticipin sempre al seu temps, s¨®n m¨¦s aviat deutors del passat heretat que visionaris. La literatura vision¨¤ria (Juli Verne, per exemple) ¨¦s un g¨¨nere com una casa de pag¨¨s, certament, i ella s¨ª que preveu situacions que m¨¦s tard han arribat als annals de la hist¨°ria; per¨° la literatura de tall realista, quasi period¨ªstic, com la que significa Balzac per sobre de tots els autors francesos del segle XIX, no entra en aquesta categoria i s'ha d'analitzar d'una altra manera: m¨¦s mirant enrere o el seu present, repeteixo, que mirant massa avant.

?s veritat que Balzac va calcar en aquesta narraci¨®, en certa manera, un conte que E.T.A. Hoffmann havia publicat l'any 1819, "El bar¨® de B.", i que, per tant, algun element de la literatura fant¨¤stica pot espigolar-se en la novel¡¤leta del franc¨¨s. Per¨° hi ha una q¨¹esti¨® que posseeix molta m¨¦s import¨¤ncia: el mateix Hoffmann, i molts autors de la seva generaci¨® rom¨¤ntico-alemanya, va ser un tractadista important¨ªssim de l'est¨¨tica (la musical, especialment) i, per tant, all¨° que va deixar molt ben assentat per a la posteritat liter¨¤ria i art¨ªstica del continent van ser unes determinades idees sobre l'art en general, sobre la seva missi¨® i sobre els seus procediments. Seguint un pensament que arrencava de la Cr¨ªtica de la capacitat de jutjar, de Kant, Hoffmann -com Novalis, o com Friedrich Schlegel, per exemple- va postular una de les idees b¨¤siques de l'est¨¨tica rom¨¤ntica, i una de les que tindrien m¨¦s fortuna en les lletres i les arts de tot el segle XIX: l'art tendeix a l'absolut; l'art no es limita a "representar" sin¨® a "expressar", molt indirectament, la naturalesa i la vida; i les antigues categories est¨¨tiques basades en una mimesi "passiva" (que s¨®n les que encara es troben en Ingres o en David, a Fran?a) estaven destinades a canviar-se en la categoria vaga de la "recerca de l'absolut" (que ¨¦s el t¨ªtol d'una altra novel¡¤la de Balzac, aquella que diuen que va inspirar la novel¡¤la de Garc¨ªa M¨¢rquez Cien a?os de soledad) i en la idea fonamental que l'art ja no podria mai m¨¦s oferir una imatge global o total de cap referent de la naturalesa, sin¨® una perspectiva parcial, una visi¨® esbiaixada, o, per dir-ho en termes de la ret¨°rica cl¨¤ssica, meton¨ªmica: l'art seria a partir de llavors una "part" d'aneu a saber qu¨¨, que val per un "tot" que tampoc no sabem exactament qu¨¨ ¨¦s.

Aquesta sembla ser la veritat amagada en aquest llibret de Balzac, publicat per primera vegada l'any 1831. Darrere dels episodis protagonitzats pels personatge reals o ficticis de Mabuse i el seu deixeble Frenhofer, del professional Porbus o de l'aprenent de pintor Poussin, s'hi amaga una q¨¹esti¨® filos¨°fico-est¨¨tica -no endebades el llibret forma part de la s¨¨rie balzaquiana dels ?tudes Philosophiques- que sol passar desapercebuda: el quid no resideix en el car¨¤cter ni fant¨¤stic ni premonitori de les idees que Balzac exposa en boca dels personatges; el quid es troba en un esb¨®s de teoria est¨¨tica que ¨¦s filla directa de la teoria rom¨¤ntica de l'art. Ja ho hem dit: l'art passa a ser considerat una recerca d'absolut, i ja no es proposa de ser fidel, mim¨¨ticament i exhaustiva, a la realitat exterior. La seva comesa passar¨¤ a consistir, solament -i aix¨° s¨ª que ¨¦s un s¨ªmptoma de tota la modernitat est¨¨tica, des de Baudelaire a Walter Benjamin-, a presentar un apunt incomplet per¨° perfecte; un rastre petit per¨° indissimulat de la relaci¨® entre art i naturalesa; una petita part, que es desitja v¨¤lida per a una totalitat no visible, de l'enorme conjunt de suggeriments que la vida i la natura ofereixen a l'artista a cada moment.

?s cert que sota aquest signe va desplegar-se tota la hist¨°ria de l'art del per¨ªode encara inacabat de la modernitat. Per¨° Balzac no tenia els coneixements de pintura que havia exhibit Diderot al segle XVIII i que exhibiria Baudelaire nom¨¦s una generaci¨® despr¨¦s d'Honor¨¦. No ¨¦s ben b¨¦ aix¨°: Balzac era un fill del romanticisme, i solament va fer una novel¡¤leta perfectament inscrita en una traject¨°ria del pensament est¨¨tic que, com ja s'ha dit, s'havia encetat feia decennis: el llibre entreveu molt de futur, potser s¨ª, per¨° resultaria inexplicable sense el canvi de sensibilitat que va significar el pas del classicisme al romanticisme. I, ara veieu, tot aix¨° presentat, en el llibre, amb el dibuix d'un peu d'una perfecci¨® absoluta, part solament, per¨° gaireb¨¦ suficient, d'una dona ideal i ben corp¨°ria que no ha arribat a ser pintada.