Formes de la bellesa

Els corrents invisibles

/ Las corrientes invisibles

(Antologia biling¨¹e 1988-2003)

Manuel Garcia Grau

Ellago Ediciones Poesia

Castell¨®, 2006. 191 p¨¤gines

La corda del gronxador

Jordi Llavina.

P¨°rtic de D. Sam Abrams

Proa

Barcelona 2006. 105 p¨¤gines

Manuel Garcia Grau (Benicarl¨®, 1962-2006) va resseguir tots els camins que les magres lletres del pa¨ªs deixen oberts als escriptors: professor universitari, articulista, cr¨ªtic, narrador, poeta, animador de tert¨²lies i de l'associacionisme gremial, va dedicar-se de manera indefallible a la literatura, va publicar for?a i va rebre un bon grapat dels premis que fan rutllar la m¨¤quina feixuga de les edicions minorit¨¤ries i que serveixen per consolidar traject¨°ries i per garantir una m¨ªnima difusi¨® a les obres. Aquesta antologia biling¨¹e, amb traducci¨® castellana de Marta Garcia i una introducci¨® de J.M. Sanabd¨®n, que de segur ell va arribar a veure confegir, hauria de servir per escampar una mica m¨¦s la sensatesa de les seves propostes po¨¨tiques i l'atractiva bellesa de molts dels seus llibres. I potser, tamb¨¦, per encomanar-nos un polsim del seu coratge i de la seva ira intel¡¤ligent. Garcia Grau va escriure empeltat, com alguns altres dels seus contemporanis a Val¨¨ncia, per dos llavors molt productives: per la for?a terral de la paraula de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s i per un afany de perfecci¨® cl¨¤ssica (en els continguts i en les formes) potser sorgit del m¨®n del XV, per¨° que tamb¨¦ enlla?a amb un cert noucentisme o amb figures de l'anomenada escola mallorquina . La combinaci¨® serveix per buscar sempre un escreix de for?a en els temes eterns del temps, la paraula, l'amor, l'oblit. Cal afegir, encara, la contund¨¨ncia amb qu¨¨ els temes de la lluita civil apareixen al llarg de diferents poemaris, amb un al¨¨ sempre matisat del lirisme mediterrani on s'hi pot recon¨¨ixer una inevitable filiaci¨® espriuana: "Som els qui romanen encara | dalt el silenci¨®s cingle dels anys..." (Quadern d'estances, 1991) o "De pa¨ªs petit, sedent d'infinitud | i amb ¨¤nima intranquil¡¤la" ( Mots sota sospita, 1997). D'aquests "corrents invisibles" potser paga la pena de destacar al lector que s'acosti per primer cop a l'extensa obra de Manuel Garcia Grau els poemes del Llibre de figuracions (1993), on el di¨¤leg amb ell mateix es fa intens i molt fluid alhora i on els rerefons geogr¨¤fics nous (Par¨ªs, Bern) proporcionen un contrapunt de meravella a una mirada sempre receptiva, encuriosida i, per a aquells que continuem sent els seus lectors, altament estimulant.

Uns anys m¨¦s jove que Garcia Grau, Jordi Llavina (Gelida, 1968) ¨¦s tamb¨¦ un exemple perfecte de professional de les lletres: editor, professor, cr¨ªtic, ant¨°leg, divulgador literari, narrador, ha tingut un paper destacad¨ªssim al davant del programa radiof¨°nic Fum d'estampa, la supressi¨® del qual quedar¨¤, per als annals de l'embadocament cultural, com una de les p¨ªfies m¨¦s sonades dels darrers anys. Datat entre el 2001 i el 2006, aquest volum, La corda del gronxador, ¨¦s un excel¡¤lent carreu en la construcci¨® de l'obra liter¨¤ria de Llavina. Poemes centrats en una imatge que fa congriar al seu voltant el sentit del poema, llengua estricta i depurada no desprove?da de certa riquesa que ¨¦s d'agrair, i una ambici¨® controlada per dominar els extrems que han de deixar centrat el poema. ?s sobretot en la introspecci¨® personal de la primera part, "Cera presa", que Llavina aporta una m¨¦s gran quantitat d'emoci¨® a una veu que cerca, per damunt de tot, el sentit i el coneixement. En un poema com "Pell de ra?m", "les l¨ªnies la pell d'un ra?m escopida al plat , | placenta ensalivada" per for?a ens diuen m¨¦s -atesa l'associaci¨® visualment evident per¨° profundament original, i amb una economia de recursos envejable- sobre el desamor que altres disquisicions m¨¦s psicol¨°gicament enraonades. Crec que ¨¦s en aquesta for?a de la imatge concreta, provinent la majoria de les vegades del m¨®n quotidi¨¤ humil, on rau la for?a dels poemes d'aquest llibre: l'aranya damunt el vidre trencat a "Interiors", les closques seques dels cargols a "Les m¨®res", la pin?a de roba de fusta a "Animals de companyia", els condons usats a "Boscos d'amor" i la mateixa corda del gronxador, "trista penyora, despulla podrida, d'un m¨®n esbucat", tal com va cantar Joan Alcover. Cal destacar, igualment, que la segona part del llibre, "Roba de temporada", toca amb duresa temes com l'envelliment del cos, la decad¨¨ncia, la malaltia -elements obvis de l'experi¨¨ncia personal en autors m¨¦s grans-, des d'una perspectiva de mer observador que produeix un efecte contundent i intranquil¡¤litzador. A "Mastitis", per exemple, el nad¨® golafre hi ¨¦s descrit amb la cruesa derivada del mal que provoca a la mare; el "fosc saur¨ª", el "peix que boqueja", la "sanguinolenta geniva", la "sangonera" s'acumulen per trastocar el lirisme adotzenat de l'escena de l'alletament matern en un cruel aprenentatge per la vida. Em sembla que ¨¦s, sobretot, aquesta capacitat d'entreveure la crueltat en la pietat (la duresa mateixa de la imatge de la corda trencada del gronxador) la que d¨®na un veritable inter¨¨s a aquest primer llibre de poemes de Jordi Llavina.