Exquisits i empatxats

L'art vist en esclafit pot ser un esbart exquisit en una allau tempestuosa: de tot i molt, i qualsevol cosa. L'excusa firal de la Nit de l'Art, a Palma, avui fa vuit dies, ha estat com el pas festiu, una pluja de pedres lluminoses enmig d'una barrumbada que passa i no fa sa¨®. Una gernaci¨® al carrer, badant un poc a les parets de les sales, i despr¨¦s l'aire. Els trons i llamps enmig d'una fosc¨²ria.

?s una met¨¤fora de les escorrenties del mercat. Potser no hi ha cap punt de comparan?a amb l'ofici secret i privat de fer mirar, cercar la bellesa, fuetejar o copsar l'esperit. Aqu¨ª i arreu, peces i autors es col¡¤loquen als mostradors, mercaderies i pamflets als ganxos amb preu mercat. ?s un fenomen actual i tamb¨¦ un negoci. Palma deu seu la ciutat de 400.000 mil persones amb m¨¦s pintors i galeries, museus, fundacions i capelles d'autohomenatge. Tamb¨¦ ¨¦s on m¨¦s capital es congria i es gira m¨¦s aviat en aquesta expressi¨® de la cultura que mou les convencions, els diners i els valors atribu?ts a les belles arts. S'explica pel moviment, per la circulaci¨® urgent de diner p¨²blic, privat (immobiliari i tur¨ªstic, blanc o negre). Onsevulla hi ha bergants, genis curts i caporals inq¨¹estionables.

Ha coincidit amb la festa d'una nit: el museu d'Oslo manllev¨¤ al Gran Hotel de Palma, ara dit Caixaf¨°rum, una gran collecci¨® de peces d'Edvard Munch, un gran pintor mitificat que se'l miren entre penombres per descobrir els escaires de la puresa. Un cl¨¤ssic actual de les creacions trencadores audiovisuals, Gary Hill, entrunyellat de cops po¨¨tics i rutina quotidiana, trenca l'ordre clos del gran museu de butxac¨®, el March, on regna la pintura espanyola del segle XX. Gottlieb fit¨¤ l'expressionisme americ¨¤ i amb punts i estrelles a grans teles que recorden els codis de Joan Mir¨®, el podeu veure al mateix cau on era casa seva i el taller. Mai se'n t¨¦ abastament, dubtant entre les retxes gruixudes i les empremtes negres del gegant Betchold, l'alemany d'Eivissa i Barcelona, que penja altre cop a Alta?r. Prop del carrer de Sant Jaume, un cadir¨® amb un homenet de Juan Mu?oz clavat al mur molt amunt domina la col¡¤lectiva de Xavier Fiol. Devora el pati de la Miseric¨°rdia un sembrat de pedres picades, rostres, dones i caps de boc que imagina a la manera antiga d'obrar Xavier Llull.

Daniel Canogar es fa bosc endins, trabuca els troncs amb branques i fa escolar la llum per la soca i la projecta des dels branquillons pels ulls tecnol¨°gics, recreant un paisatge tecnol¨°gic i una capella zenital, amb els efectes i al vol del vent. En Riera Ferrari a Maneu duu enormes peces de murs litorals rovellats, adesiara com a fotogr¨¤fics, amb grops i bonys, amb ofici i mercat. Pintora urbana i de combat, Lourdes Sampol a Mediterr¨¤nia ha tret una mostra tem¨¤tica, portu¨¤ria, amb bevedores, vaixells i mariners marcats, el cant del Tatuaje, tango i mite.

Retrobar el pare pintor i negar-lo, marcar nous paisatges sense par¨¨ixer estantissa, ¨¦s missi¨® encertada per a Al¨ªcia Llabr¨¦s, que indica propostes, tons i colors en una llarga reflexi¨®, fins ara no coneguda, al Palau Solleric. A les sales nobles d'aquest Palau la d¨¨cada homog¨¨nia i reflexiva del cl¨¤ssic abstracte Ramon Canet, que aviat arribar¨¤ a Barcelona. Als dip¨°sits de pedra de l'Espai 4 l'internacional Bernard¨ª Roig provoca el desconcert pornogr¨¤fic en un passad¨ªs enlluernador, amb connexi¨® a la xarxa.

Els microgravats de ciutats de la ceramista-escultora Margalida Escalas, a la minigaleria de Joana Kunstman, s¨®n deutors de les peces retxades dels seus t¨°tems no decoratius. Amador, escultor mat¨¨ric, v¨ªdeo creador ocasional, ha encallat als murs de la sala pr¨°pia, Maior, oportuns muntatges de vaixells i homes que emigren i moren, a les fronteres.

Oscar Marin¨¦, sense protecci¨® ni assist¨¨ncia, amb vert¨ªgens als seus silencis dels sentits, ha provat de fer els dies de gl¨°ria en retrats de cares i ulls. El c¨¨lebre inventor de cartells i grans dissenys pinta rostres perqu¨¨ no est¨¤ de moda. Aix¨° passa a prop de Es Baluard, a ABA. Trencad¨ªs, "¨¦s que som mort per amor", diu Jaume Sim¨® Sabater i Garau. Al costat m¨¦s experimental tamb¨¦ hi ha la galeria ambiciosa Jule Kewenig, al carrer del forn de la Gl¨°ria, amb l'art vigent i pla d'Imi Knoebel. Porta per porta, amb id¨¨ntic tast i mirada, la Ferran Cano exhibeix els projectes de Julia Garcia a Art Palma Project.

Miquel Navarro mostra al convent de CCCPelaires les geografies urbanes; Natxo Frisuelos provoca a Pelaires, i Xavier Mascar¨®, a les dues microsales de Joan Guatia, embalsama en ferro caps de cavalls i cames amb efic¨¤cia est¨¨tica de fonedor.

La met¨¤fora completa del gran festival palmes¨¤ ¨¦s a can Gabriel Vanrell, que als fulletons es retrata amb la dona, la filla i el gendre i donen els seu tel¨¨fons m¨°bils. S¨®n els galeristes i mercaders botiguers de l'art, tenen prop de 200 pintors als fons de galeries, molts d'ells amb centenars d'obres comprades, milers de teles en exist¨¨ncia. A la sala de quatre pisos fins i tots mostren un certificat d'autenticitat al peu d'una escultura de Momp¨®.

De totes les multituds en suren pocs; posem per un cas l'exemple de la natura: poques tortugues treuen el cap i arriben a velles amb closca grossa dels milions que trenquen l'ou, foraden la sorra i neden en eixut a la platja. Triomfar ¨¦s sobreviure, alenar, ¨¦sser distint i saber camuflar-se als entorns salvatges, ser el primer o el millor a arribar a la platja, no perdre el front de la creaci¨® i la construcci¨® de la mem¨°ria.