La catedral dels bastaixos

Explica sempre Ildefonso Falcones que no li calien esoterismes per posar intriga i aventures a la seva novel¡¤la perqu¨¨ la hist¨°ria en si mateixa ja ¨¦s prou sucosa. En el cas de Santa Maria del Mar est¨¤ clar que el fil¨® de la seva hist¨°ria, antiga i moderna, donaria per a moltes novel-les. La que ha escrit Falcones, L'esgl¨¦sia del mar (Rosa dels Vents), ja ha superat el mili¨® de lectors. Porta venuts 125.000 exemplars en catal¨¤, l'esborronant xifra de 900.000 en castell¨¤ -on el t¨ªtol ¨¦s m¨¦s pomp¨®s: La catedral del mar (Grijalbo)- i ja ha estat tradu?da a 18 lleng¨¹es. El seu protagonista, Arnau Estanyol, fou en un moment de la seva vida un bastaix de cap?ana, tamb¨¦ coneguts com a macips de ribera, que eren els encarregats de transportar les mercaderies del port i d'altres indrets. Foren ells qui portaren sobre les seves espatlles les pedres de Montju?c amb les quals es constru¨ª l'esgl¨¦sia, finan?ada pels comerciants i prohoms del llavors Quarter de Mar, una zona que al segle XIV visqu¨¦ un moment de creixement gr¨¤cies a la puixan?a del comer? mar¨ªtim i a la ubicaci¨® a la zona de molts comerciants, mercats i tamb¨¦ senyors. Els bastaixos veieren recompensada la seva feina amb dues figures de bronze a les portes de Santa Maria del Mar.

L'esgl¨¦sia era "propietat" de vint-i-cinc prohoms de la ciutat fins als anys vuitanta

Les obres de restauraci¨® que s'iniciaran el 2007 i acabaran el 2010 costen 3,2 milions d'euros

S¨®n una de les atraccions dels que entren a l'esgl¨¦sia atrets per l'¨¨xit de la novel¡¤la. "Des del passat mes de mar?, quan es va publicar, almenys s'han duplicat els visitants", explica Albert Taul¨¦ i Vi?as, rector de l'esgl¨¦sia. "M'agradaria comptar-los, per¨° ¨¦s molt dif¨ªcil perqu¨¨ tenim tres portes obertes i ¨¦s complicat tenir un control, per¨° el que ¨¦s clar ¨¦s que a m¨¦s del creixement tur¨ªstic de la ciutat, que hi influeix, hi ha tingut a veure la novel¡¤la, perqu¨¨ molta gent demana coses concretes, com per exemple on era la capella dels bastaixos".

La capella en q¨¹esti¨®, explica m¨¦s tard, no existeix perqu¨¨ fou derru?da quan es va construir la nova sagristia. Tampoc hi ha ja gaire capelles de gremis, tot i que en queden algunes. "Una confraria pintoresca ¨¦s la dels bacallaners. V¨¦nen un cop a l'any i fan una missa en una capella on hi ha un vitrall que t¨¦ un bacall¨¤ dibuixat", comenta. Tanmateix, el m¨¦s curi¨®s ¨¦s que fins entrats els anys vuitanta encara existia una figura original, la dels 25 prohoms que eren els amos de Santa Maria del Mar i que cada any, en teoria, feien entrega de la clau de l'esgl¨¦sia al rector.

"Els vint-i-cinc eren com un club de futbol en el qual els propietaris s¨®n els accionistes i l'entrenador i els jugadors porten el club i empren el camp sense que sigui seu", explica Taul¨¦. "Ells eren els amos, tot i que el rector, naturalment, el posava el bisbe. ?s una figura que nom¨¦s existia a Santa Maria". Sembla incre?ble que en ple segle XX es mantingu¨¦s una tradici¨® tan antiga. Se'n sap poca cosa, tot i que, explica Taul¨¦, encara hi ha quatre o cinc supervivents d'aquell consell que, com era de suposar, va acabar estant format no pels parroquians del barri, sin¨® per prohoms rics, alguns fins i tot nobles, de la ciutat. Diu Taul¨¦ que van desapar¨¨ixer "per inanici¨®". "No era un c¨¤rrec hereditari, sin¨® una mena d'acad¨¨mia on s'havia d'escollir el nou membre quan un desapareixia. Es varen extingir perqu¨¨ ells mateixos no es varen preocupar de refer les pla?es vacants", indica.

Altres versions parlen de l'inter¨¨s del Bisbat en qu¨¨ desaparegu¨¦s una figura inc¨°moda en un dels temples de m¨¦s renom de la ciutat i, tamb¨¦, a la voluntat activa de l'anterior rector, Francesc Tort, un home que provoc¨¤ molts enrenous pel seu car¨¤cter i que fou acusat de suposats abusos a menors, que foren arxivats pels jutjats. L'esc¨¤ndol i la divisi¨® d'opinions entre els ve?ns fou gran i, finalment, el Bisbat el va substituir com a rector de l'esgl¨¦sia.

Albert Taul¨¦ (Sabadell, 1932) hi arrib¨¤ el 1997, despr¨¦s d'un interin en qu¨¨ un altre rector-administrador va reorganitzar la parr¨°quia. Ja no hi ha escolania ni tampoc coral. I explica Taul¨¦ que tampoc hi ha fot¨°graf exclusiu per les moltes bodes que s'hi celebren. "Apliquem les normes generals del Bisbat en aquest cas i en tota la gesti¨® econ¨°mica. Si alg¨² fa un donatiu, li donem un rebut i els interessats poden desgravar el que diu la llei", comenta ufan¨®s.

Taul¨¦ ¨¦s, ell mateix, un personatge curi¨®s. Compositor de sardanes i de m¨²sica sacra, durant molt anys ha estat el coordinador del Cantoral de missa dominical i per la passi¨® que hi posa queda clar que aquest ¨¦s l'¨¤mbit en el qual m¨¦s disfruta. Per¨°, pel que sembla, t¨¦ una altra debilitat: les rel¨ªquies de Sant Cugat, que ell va vetllar perqu¨¨ es traslladessin de la ja desapareguda parr¨°quia de Sant Cugat del Rec, tamb¨¦ al barri de la Ribera, fins a Santa Maria del Mar.

Aquestes rel¨ªquies (sembla ser que una canella de la t¨ªbia i d'altres ossos) estan situades en una arqueta a la cripta de l'esgl¨¦sia. Aquesta ¨¦s una capella nova, del 1965, no molt interessant des del punt de vista arquitect¨°nic, que es va construir sota l'altar major quan aquest es va renovar i aprofitant l'avinentesa s'hi varen fer unes excavacions que varen treure a la llum la necr¨°polis cristiana que ocupava aquella zona. No s'hi troba la tomba de Santa Eul¨¤lia -una altra m¨¤rtir que tamb¨¦ pat¨ª una mort cruenta a terres catalanes durant les persecucions de Diocleci¨¤-, entre d'altres coses perqu¨¨ se suposa que el seu cos ja fou localitzat el segle IX i traslladat des d'aquest indret fins a la catedral el segle XIV.

El cas ¨¦s que els lectors de L'esgl¨¦sia del mar que vulguin con¨¨ixer de prop l'escenari principal de la novel¡¤la farien b¨¦ d'aprofitar aquests propers mesos. ?s previst que a finals d'aquest any s'acabi el projecte per continuar les obres de restauraci¨® del temple, que podrien comen?ar el 2007 i no finalitzaran fins al 2010. Aix¨° pot suposar que durant uns mesos a l'interior del temple hi hagi bastides, tot i que en principi no es preveu que es tanqui al culte ni que es deixin de fer els casaments. S'est¨¤ acabant de fer el pla director de l'esgl¨¦sia amb el suport dels t¨¨cnics de la Generalitat de Catalunya, que ¨¦s tamb¨¦ la que assumeix la meitat del cost de les obres (3.360.000 euros) seguint el fil de l'acord que es va firmar el passat mes de juliol amb les 10 di¨°cesis catalanes i que, amb un pressupost de 37 milions d'euros, permetr¨¤ intervenir en 97 edificis eclesi¨¤stics d'aqu¨ª al 2010.

Les obres previstes a Santa Maria del Mar consisteixen en refor?ar l'estructura dels pilars i de les voltes, algunes de les quals tenen esquerdes. Primer es treballar¨¤ a dintre i, cap al 2008, la feina comen?ar¨¤ a fora. Aix¨° suposar¨¤ tornar a aixecar el teulat, que ja fou restaurat entre 1989 i 1992, tot i que en aquesta ocasi¨® nom¨¦s ser¨¤ un proc¨¦s de desmuntatge per tal de refor?ar les voltes tamb¨¦ des de dalt. Anteriorment ja se n'havien fet, d'obres de restauraci¨® a l'esgl¨¦sia perqu¨¨ els anys no perdonen i les guerres tampoc.

Tot i que es conserva bastant b¨¦ i molt semblant a quan es va construir, l'esgl¨¦sia va patir un primer terratr¨¨mol el segle XV que va fer caure la gran rosassa original i mat¨¤ vint persones; despr¨¦s, ha patit bombardejos, dels quals el m¨¦s sagnant fou el de 1714, ja que estava situada gaireb¨¦ en la primera l¨ªnia de front; i, finalment, va cremar durant dies el juliol del 1936, junt amb moltes altres esgl¨¦sies barcelonines. Es va cremar tot el patrimoni mobiliari, com els retaules barrocs que omplien capelles i altar, i d'altres elements sumptuaris. Per¨°, com diu Taul¨¦, "en el fons aquell incendi ens va fer el gran favor de treure el que no era g¨°tic. Ara ¨¦s m¨¦s exacte respecte al segle XIV del que era llavors". Les pedres dels bastaixos no cremaren.