Aflu¨¨ncia de Pau Riba

El dimoni de Pau Riba canta b¨¦ i no desentona, t¨¦ una veu a voltes un punt esquerdada i un punt, quan vol, de regadora, per¨° entona b¨¦ i li posa molta intenci¨®, la veu t¨¦ personalitat i ell d¨®na molt de car¨¤cter al que diu, ho diu b¨¦, sap modular els matisos o matisar les modulacions... i els aguts els clava, a vegades molt tensos o intensos, i quan els crida, quan els hi fot volum t¨¦ molta pot¨¨ncia, com quan fa rebotar l'¨²ltima a d'assassinat en la can?¨® He assassinat el meu amor, que es pot sentir al Disc dur (1993). L'anunci del seu primer disc, Taxista , deia: "T¨¦ veu de regadora per¨° una regadora fa florir tot un jard¨ª" (1967). I sap ser dol? i fr¨¤gil, si conv¨¦, com a l'¨²ltima can?¨® de Licors (1977), Orenella i gladiol. I t¨¦ aquella marca de l'artista que fins i tot una can?¨® violenta i escruixidora com Assassinat, que hem sentint fa poc en directe, sigui un plaer escoltar-la.

Pau Riba ¨¦s un m¨²sic i un conjuminador d'experiments musicals molt variats i diversos

No ¨¦s provocador pel sol gust de provocar, que tamb¨¦, sin¨® perqu¨¨ diu i fa el que li sembla

T¨¦ repertori en directe funcionant amb cinc formacions diferents

El cantant Pau Riba escriu, per exemple, una can?¨® parlant de l'univers, sobre el conegut tema del sorgit del no res, que t¨¦ molt poc a veure amb la B¨ªblia de Jahv¨¨ o amb el D¨¦u de Sant Tom¨¤s i m¨¦s aviat tira cap a la guerra de les gal¨¤xies, que en el cas de Riba no ¨¦s una bronquina entre bandetes d'humans perduts per la natura (estel¡¤lar), sin¨® una epopeia en la qual els personatges s¨®n les estrelles, els sols, els planetes, les part¨ªcules elementals i els forats negres, com en el disc Cosmosoma (1997), de can?ons de Pau Riba i arranjaments de Pastora.

Els humanets no en som protagonistes per¨° hi fem tanmateix un paper, en aquesta hist¨°ria: "Nostre dest¨ª fou programat | a dins l'obscur codi gen¨¨tic | d'aquesta ra?a de titans | que viu en dansa amb les estrelles" (en el context s'ent¨¦n que els tals titans s¨®n els planetes), i vam ser creats per cobrir "la gran necessitat | que t¨¦ la Terra de con¨¨ixer, | sense nosaltres no existeix | o no sap res de l'exist¨¨ncia, | a trav¨¦s nostre descobreix | de qu¨¨ dep¨¨n la independ¨¨ncia". La terra ¨¦s el gran tema, i nosaltres "som els seus ulls i el seu mirall, | li som el grill de la consci¨¨ncia".

Per mi, aquesta visi¨® o idea ¨¦s central, i no sols en l'obra de Pau Riba: ho ¨¦s en el m¨®n d'avui en la nostra situaci¨® moral i c¨°smica de vida o mort. El Cosmosoma, que no ¨¦s de ci¨¨ncia-ficci¨®, sin¨® de mitologia ficci¨® (o no tan ficci¨®) gal¨¤ctica, comen?a amb una cita de la Balada del sabater d'Ordis, del gran poeta empordan¨¨s Fages de Climent (1902-1968).

El fabricant de can?ons Pau Riba t¨¦ una manera trobadoresca i molt seva de tocar la pera a les paraules, d'inventar senyals (noms nous per anomenar les enamorades), de trobar entremesclaments dements de mots pr¨°xims o remots.

En moltes de les seves can?ons, i dels seus poemes, hi ha veritables descobriments dels jocs que els mots mateixos es juguen entre ells.

Un sol exemple: el llibre que recull les lletres de can?ons que tenia escrites fins al moment, el 1997, es diu Lletrarada. Aquesta passi¨® per la fon¨¨tica i per la morfologia, sempre perseguint i trobant el sentit (perqu¨¨ el que escriu, fins si en algun cas frega l'absurd, sempre t¨¦ sentit), la follia pel llenguatge, per veure si el llenguatge ens pot explicar o aclarir alguna cosa, l'ha portat a publicar interessant¨ªssims treballs de timologia, part dels quals es troba reunida al volum Al¡¤lol¨¤lia, publicat per Proa el 1999, on descobreix noves maneres de descobrir l'origen de molts mots i expressions.

Si Pau Riba ha saquejat i sacsejat la fon¨¨tica del rock, la del folk, la de la can?¨® (tradicional i no), la de la poesia pura i la de la prosa (des de la novel¡¤la fins a l'assaig pol¨ªtic), ¨¦s perqu¨¨ li interessa la fon¨¨tica de l'amor, i per aix¨° el preocupa la fon¨¨tica del nostre dest¨ª, del viure i del morir, del n¨¦ixer i del cr¨¦ixer i del tenir fills. I fon¨¨tica ho dic en sentit ampli, des del m¨¦s simple ah! fins als trencacolls m¨¦s emocionants del significar.

L'escriptor Pau Riba no es passa el dia assegut a la taula d'escriure: ¨¦s home en certa mesura i a la seva manera d'acci¨®, i la seva acci¨® es nota. Pau Riba no ¨¦s provocador pel sol gust de provocar, que tamb¨¦, sin¨® sobretot perqu¨¨ diu i fa el que li sembla que ha de fer i, inevitablement, sovint, trenca les previsions dels organitzadors, rebenta la bombolla del p¨²blic i desperta amb calfreds el sopor dels mons pol¨ªtic-o-culturals, que malgrat tot no tenen cura i de seguida tornen a fer pell morta, perqu¨¨ els interessa m¨¦s la insensibilitat. Pau Riba, provocador infiltrat al m¨®n de l'espectacle, munta n¨²meros que produeixen estranyes urtic¨¤ries i canta canyes que irriten els uns i escandalitzen els altres.

Una de les m¨¦s sonades va ser al Canet del 77: amb un sol tema de m¨¦s de mitja hora, el poema gaireb¨¦ ¨¨pic Astarot Universdherba, tres m¨²sics i un narrador (els Perucho's i Pau Riba vestit de gala amb una capa d'ales de gallina) van organitzar un cacau descomunal de crits i de soroll que fregava el llindar psico i ¨¤udio del que ¨¦s suportable, si hem de fer cas dels comentaris de l'¨¨poca.

Per¨° si ho escoltem avui, en l'edici¨® espl¨¨ndida que se n'ha fet al cap de vint anys, el 1998, a la discogr¨¤fica G3G (que funciona amb distribuci¨® avantguardista i ja t¨¦ un cat¨¤leg molt considerable), resulta que no ¨¦s m¨¦s (ni menys!) que una obra d'art: un poema grandi¨®s dit o vomitat per Pau Riba amb l'ajut dels Perucho's (Oriol Ponsdevall ¨¤lies G¨ªnger al saxo, Jordi Graells a la guitarra el¨¨ctrica i Oriol Perucho bateria, i hi faltava l'altre saxofonista, el pintor-poeta-m¨²sic Albert Subirats, que aquell 30 de juliol de 1977 estava, contra la seva voluntat, fent el servei militar).

Astarot Universdherba ¨¦s el personatge central d'un poema d'invenci¨® mitol¨°gica, no una relectura de la mitologia antiga a la manera d'altres Fedres i Ant¨ªgones que es fan, no: he dit invenci¨® mitol¨°gica, sobre l'amor i la mort i la maledicci¨® de d¨¦u. Dintre la llauna (que s'ha d'obrir amb obrellaunes) de l'edici¨® G3G, a m¨¦s, hi ha un dels escrits m¨¦s punyents que s'han dedicat a Pau Riba: L'ham a la dicci¨® de D¨¦u, de V¨ªctor Nubla, que acaba dient que "si ara ning¨² fa Astarots Universdherba, no ¨¦s perqu¨¨ sigui quelcom d'obsolet, sin¨® perqu¨¨ la nostra societat potser no ha arribat finalment a relacionar-se prou sincerament amb la seva cultura".

Aquest escrit, a m¨¦s, d¨®na algunes pistes de les raons d'una veritat que diu Sisa al n¨²mero 25 de la revista de biografies il¡¤lustrades Rockcol¡¤lecci¨®, dedicat a Riba, quan, parlant de la for?a que tenia la m¨²sica moderna catalana, diu que "hauria d'haver estat la bomba, l'h¨°stia, una gran traca, i ha estat un petardet".

El provocador Pau Riba ¨¦s un m¨²sic i un conjuminador d'experiments musicals molt variats i diversos, malgrat que el seu estil personal sigui sempre el seu i no es confongui amb ning¨². La m¨²sica moderna catalana, com diu Sisa, era l'h¨°stia amb bicicleta. Nom¨¦s cal escoltar Dioptria de Pau Riba (amb Om i amb sense Om, un grup¨¤s amb m¨²sics com Toti Soler o Rom¨¤ Escales), o el disc Om del grup del mateix nom, i el grupoide anomenat M¨²sica Dispersa, i la Secta S¨°nica, els Blay Tritono, el disc de La rondalla de la costa, Pep Laguarda (amb un ¨²nic disc), la galeta gal¨¤ctica de Sisa amb la bella i original orquestra que l'acompanya, i en una altra onda els Perucho's i La propiedad es un robo, els frees m¨¦s radicals del m¨®n fent m¨²sica a la ratlla del l¨ªmit de totes les arts i no-arts. Aquesta onda era internacional. No venia de fora: era de tots. La guitarra el¨¨ctrica t¨¦ tanta tradici¨® aqu¨ª com all¨¤: zero. ?s nova. No hi ha submissi¨® a l'imperialisme ianqui, hi ha una creaci¨® paral¡¤lela, simult¨¤nia, tots descobrint nous territoris. D'artista del blues n'hi havia un: Pi de la Serra, que fa magn¨ªfics blusos d'aqu¨ª, entre altres coses. Pau Riba ¨¦s m¨¦s de l'aire popular. Dioptria 1 (1969) no ¨¦s un disc de ritme-en-blues, ¨¦s un disc de can?ons, amb uns arranjaments que qualsevol grup de rock americ¨¤ ja els hauria volgut, per¨° no els han ni somiat. El 1975 el so de rock el¨¨ctric, contundent, amb m¨²sics inspirats, d¨®na l'Electr¨°ccid ¨¤ccid alquim¨ªstic xoc ( rock valenci¨¤!), que sempre m'ha entusiasmat, per¨° les melodies no s¨®n "algo sajonas", s¨®n Pau Riba.

I en aquest, el m¨¦s roquer dels seus discs, s'hi troben algunes de les seves can?ons catalanes m¨¦s arrelades. N'hi ha dues, Lluna estimada i Lluna robada, que quan van sortir em van fer molt d'efecte, era quan jo estava a punt de comen?ar a posar-me a escriure en vers, cosa que vaig fer al cap d'un any o dos. L'¨²ltima empenta me la va dar el Joanet Podrit (Sex Pistols) els mateixos dies que jo llegia el trobador Peire Vidal. Aleshores em vaig creure que era, jo, un trobador del segle XII (cosa que em va durar uns dos anys) i entremig, durant una temporadeta (un parell o tres de setmanes), em va pujar al cap la mania de fer-me fer cavaller, i un dia que hi havia en Pau se'm va escapar de preguntar si coneixien alg¨² que em pogu¨¦s declarar cavaller i en Pau va dir "quan vulguis", oferint-s'hi. Per¨° en fi, no se'n va parlar m¨¦s ni hi vam pensar m¨¦s... De bon principi, paraules i visions d'en Pau s'han anat infiltrant ara d'una manera, ara d'una altra en els meus versos i visions.

Per¨° entremig d'aquestes dues grans jugades (Dioptria i Electr¨°ccid) el¨¨ctriques i electritzants, hi ha dos discos ac¨²stics, de base de simple guitarra i ben diferents, emper¨°, l'un de l'altre, el Dioptria 2, que ¨¦s el m¨¦s psicod¨¨lic (de tots), i Jo, la donya i el gripau, que sembla enregistrat en directe sota la figuera de la Mola amb un cordill i una espardenya i que testes molt assenyades consideren el millor d'en Pau i entre els millors de l'¨¨poca.

Cal dir que els guitarres s¨®n els germans Toti i Mart¨ª Soler. L'¨²s, molt mesurat, d'un instrument afric¨¤ aqu¨ª i d'un violoncel all¨¤, acoloreix subtilment aquestes extraordin¨¤ries can?ons, com el bongo de Mama nen (gran lletra i ritme, ja l'haurien volguda Lennon i l'altre, una can?¨® aix¨ª) o la guimbarda en el poema herm¨¨tic trismeg¨ªstic Ora Catalina, de m¨²sica aturada i ext¨¤tica davant de la immin¨¨ncia del part.

L'obra po¨¨tica i can?on¨ªstica de Pau Riba es podria titular les dones i els fills. O, dit d'una altra manera, d'una banda hi ha la dona i de l'altra la necessitat de veure qu¨¨ farem, m¨¦s endavant: la gran inc¨°gnita del final d'una civilitzaci¨®, la gran responsabilitat (oh!) del comen?ar una altra era.

No sabem on ¨¦s ni per on s'hi va, per¨° des del primer dia sabem que no ¨¦s cap aqu¨ª, sin¨® cap all¨¤, m¨¦s cap all¨¤ de Capellades, enll¨¤ del Mas Pallars (sobir¨¤), on no arriba la pol¨ªtica tal com s'ent¨¦n avui i ni menys la publicitat. Pau Riba fa una passada bona de baieta per esbandir les mentides predominants del segle XXI al llibre Nosaltres els terroristes, publicat enguany per Matriu/matr¨¤s (tamb¨¦ en distribuci¨® creativa), fet de 33 breus par¨¤grafs i un poema final de tres estrofes de tres versos, engirgolant una idea semblant a la de Chomsky per¨° amb un estil m¨¦s directe, m¨¦s atrevit i, malgrat l'amargor del tema tractat, m¨¦s divertit que el ling¨¹ista de Massachusetts. Per mi, ¨¦s del m¨¦s penetrant i convincent i assenyat que he sentit, com a reflexi¨® social.

El primer disc petit de Pau Riba, del 1967, s'acompanyava amb una prosa que explica com va comen?ar a fer can?ons i acaba amb una llista de coses que li han fet aprendre'n, la qual culmina en els dos ¨²nics noms propis que hi ha en tot el text: "Moltes can?ons de Bob Dylan i molts llibres de William Saroyan", que quan ho vaig llegir, als meus 16 anys, em va sorprendre i em va fer molta il¡¤lusi¨® que hi surt¨ªs.

L'armeni californi¨¤ William Saroyan (1908-1981) ¨¦s autor de La com¨¨dia humana, novel¡¤la, i tamb¨¦ de teatre i de contes, i les coses que t¨¦ bones s¨®n de les millors i m¨¦s bondadoses de tot Am¨¨rica: la bondat ¨¦s un poder de la imaginaci¨® (cosa oposada i incompatible amb la imaginaci¨® del poder, per cert), i com m¨¦s inventiva i desbordant sigui aquesta, millor. Pels anys 60, Saroyan va tenir bastant de renom i no entenc que no s'hagi tornat a posar de moda. Deu ser perqu¨¨ la bondat aut¨¨ntica est¨¤ m¨¦s mal vista fins que la maldat. Ni que siguis nat als EE UU.

A temporades potser ha tret menys coses a la llum, per¨° Pau Riba no para. Ara mateix t¨¦ diversos i diferents llibres en marxa, com un d'hist¨°ria de la m¨²sica, t¨¦ repertori en directe funcionant amb cinc formacions diferents (Ribaibal, Muu, Mortimers, la Banda de Lladres, i els Mil Simones), i est¨¤ mirant d'enregistrar coses noves plenes de la urg¨¨ncia d'avui. Si el 1993 en el disc De Riba a Riba cantava poemes de Clementina Arderiu i versos de Carles Riba, darrerament ha posat m¨²sica amb rap a una prosa de Francesc Pujols. Aquests dies presenta, entreteixit de nadadales transdicionals, l'episodi 006 del Jis¨¤s, una relectura del mite de Jes¨²s, ara s¨ª, en ci¨¨ncia-ficci¨® i s¨¤tira social, que aquest any deu ser bastant apocal¨ªptic perqu¨¨ es titula Lo pet del tro per tot.

El real i sentit homenatge a Dioptria i de passada a l'¨¨poca de pre-dioptria i tamb¨¦ a Jo, la donya i el gripau, i a Licors, i a l'Electr¨°ccid, i aix¨ª successivament, l'ha rebut Pau Riba i tota l'afici¨® aquest estiu a les festes de Gr¨¤cia, i en alguna altra ocasi¨®, al veure que m¨²sics m¨¦s joves, part de Don Simon i Telefunken i de Mil pesetas fusionats en els Mil Simones, l'acompanyen amb arranjaments nous d'all¨° m¨¦s inventius i en perfecta i intel¡¤ligent sintonia amb l'esperit i el sentit de l'¨¤nima juganera i desperta de l'obra de Pau Riba i de Pau Riba. Entre aquests i tots els altres grups esmentats, Pau Riba avui viu envoltat d'una explosi¨® de creativitat musical i interpretativa que fa que els seus concerts siguin cada vegada nous i sempre ben partits. Aquests remolins d'energia no li impedeixen de fer ell les seves coses, a casa seva, sol o amb Memi March, ¨¤nima de Matriu/matr¨¤s, ni de tenir col¡¤laboracions concretes amb altres, ni d'anar preparant no s¨¦ ben b¨¦ qu¨¨ per¨° que donar¨¤ fruits i ens sorprendr¨¤, amb sonoritats post-actuals i lletres que parlen i diuen del que importa.

He sentit una mala c¨°pia d'un enregistrament (anys 70?) d'un petit i fascinador cicle de quatre can?ons, La llei polar trinit¨¤ria i c¨ªclica de la natura, que ¨¦s una joia i d¨®na una altra faceta important per entendre el Pau Riba d'aquella primera ¨¨poca que va del Taxista als Licors. S'hauria de descobrir qui en t¨¦ la cinta bona o el m¨¤ster per poder-ho publicar. Hi ha flauta de bec i viol¨ª i m'ha semblat que s'hi reconeix una formaci¨® que l'havia acompanyat en directe un temps, en una l¨ªnia potser cosina germana de la Incredible String Band per¨° peculiar, i de les m¨¦s genu?nament pau-ribesques. I les can?ons s¨®n molt boniques. Sovint Pau Riba escriu can?ons que formen cicles tem¨¤tics (un podria ser Jo, la donya i el gripau) o narratius (com el Transnarc¨ªs o el Cosmosoma). O can?ons que s¨®n elles soles tota una obra gaireb¨¦ extensa, (com Licors o el poema Astarot Universdherba). I tamb¨¦ t¨¦ can?ons-can?ons, siguin l¨ªriques, siguin de sirvent¨¨s, com per exemple entre les primeres Ll¨¤grimes i petons o Crida'm a trav¨¦s de la nit o Vaig ser indigne del teu somni (altrament dita La flor del taronger), i entre les segones, les de penetraci¨® m¨¦s social o ¨¨tica, Els morts de l'any quaranta, Vost¨¨ (tu, tu mateixa), Quins ous...

I cada any, per Nadal, presenta el seu programa de nadales.