El bon Jesuset

El Messies

Anne Rice

Taducci¨® d'Anna Llisterri

Ed. 62, Barcelona, 2006,

316 p¨¤gines

La hist¨°ria de Jes¨²s de Natzareth, segons que es llegeix als evangelis sin¨°ptics, constitueix una de les grans aportacions del cristianisme a la literatura tr¨¤gica universal: el dest¨ª de Jes¨²s hi apareix amb un dramatisme i un car¨¤cter tan irremeiable com el dest¨ª de Medea, d'?dip o de Prometeu, amb la difer¨¨ncia que aquests grans herois tr¨¤gics de la mitologia grega entomen el seu dest¨ª de les mans d'un fatum repartit entre una colla de d¨¦us m¨¦s o menys ol¨ªmpics, mentre que el dest¨ª del Natzar¨¨ ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia d'una predicci¨® tan antiga com els llibres de l'Antic Testament, i ¨¦s un dest¨ª dictat pel D¨¦u m¨¦s solemne, inclement i justicier que mai hagi existit: Jahv¨¦. La crucifixi¨® de Crist, rememorada cada any durant la celebraci¨® de la Pasqua -ritus d'origen jueu-, constitueix un dels punts ¨¤lgids de totes les trag¨¨dies que un home pot ser capa? de suportar, m¨¦s encara si tenim present que, en aquest cas, no es tracta de literatura mitol¨°gica sin¨® d'un fet hist¨°ric del tot incontrovertible.

Per aix¨° resulta tan dif¨ªcil escriure una vida de Jes¨²s: perqu¨¨, o b¨¦ caiem en extrems d'exageraci¨® xarona o apassionada, o b¨¦ pugem a puntes abrandades de pietat, o b¨¦ escrivim una hist¨°ria desprove?da de tot carisma, emportats per una severa addicci¨® al positivisme de la hist¨°ria o de la filologia: la Vida de Jes¨²s de Strauss (1835) presenta Crist com una figura solament mitol¨°gica, desprove?da (falsament) de tota veritat hist¨°rica; les Vides de Jes¨²s d'Ernest Renan, al segle XIX, o la de G¨¦za Vermes, al segle XX, s¨®n expressi¨® d'un gran respecte "filol¨°gic" per la figura de Crist, sense cap afegit¨® pietista. Per contra, la de Fran?ois Mauriac cau en un psicologisme exagerat. Robert Graves, que era un home amb un sentit molt fi de la religiositat (no cal pert¨¤nyer a cap esgl¨¦sia, per a aix¨°) en va escriure una de molt notable; i l'itali¨¤ Giuseppe Ricciotti, potser massa repenjat en la hist¨°ria i en l'arqueologia, una altra de prou fiable, com la seva Hist¨°ria d'Israel: per¨° aquesta mena de vides acaben sent titllades de seculars, poc enceses i gens pietoses. Tant se val: per incendis, ja tenim les hagiografies producte de la Contrareforma.

Ara b¨¦, hi ha una cosa m¨¦s dif¨ªcil que totes les esmentades: escriure una vida de la minyonia de Crist, del nen Jesuset entre els set i els dotze anys, ¨¦s a dir, entre la seva estada (una suposici¨®) a Alexandria, on se'l presenta com deixeble de Fil¨® -que ja ¨¦s tenir imaginaci¨® novel¡¤lesca- i la seva primera conversaci¨® amb els grans rabins al Temple de Jerusalem (fet sens dubte evang¨¨lic, i fiable). Aix¨° ¨¦s el que ha fet la senyora Anne Rice, i al damunt, per acabar de fer l'empresa quasi impossible del tot, despr¨¦s de la mort, a causa del c¨¤ncer, del seu marit, "en olor de santedat", diu la fidel esposa en un Postfaci que ¨¦s per sucar-hi pa, la qual ja feia uns quants anys que s'havia reconvertit al cristianisme despr¨¦s d'uns anys de paganisme o qu¨¨ s¨¦ jo, dels quals es penedeix com una gran pecadora redimida.

L'¨²nica cosa que queda clara i est¨¤lvia en aquesta biografia de Jes¨²s-infant ¨¦s que el nascut a Betlem era fill d'una fam¨ªlia jueva, i que eren jueus tots els seus parents de Natzareth i una bona part dels habitants de la Judea, una obvietat d'aquelles que les cintes de Cecil B. de Mille, de Pier Paolo Passolini o de Roberto Rossellini van acabar de fer evidents i sabudes per a mitja humanitat. La narraci¨® d'aquests anys tirant a an¨°nims de Jes¨²s, en el llibre d'Anne Rice -coneguda per novel¡¤les g¨°tiques com Entrevista amb el vampir- resulten d'un ensopit i d'un estovament que esborronen, perqu¨¨ freguen, si no hi entren de ple, en el terreny, ja no de la pietat o de la beateria, sin¨® del kitsch o de la cursileria, que ¨¦s cosa imperdonable quan parlem d''una obra d'art. Amb altres paraules: el llibre no va gaire m¨¦s lluny que Els pastorets, de Folch i Torres, i de moltes representacions de la Passi¨® que estem acostumats a veure a Catalunya; amb l'agreujant que, en el nostre cas d'avui, la Rice ni tan sols pot sublimar la seva hist¨°ria portant Jes¨²s a la creu, perqu¨¨ el llibre s'acaba quan la criatura t¨¦ dotze anys, com ja s'ha dit.

En fi: un gran desastre i una gran cat¨¤strofe liter¨¤ria, feta, ¨¦s clar, amb les m¨¦s bones intencions. Prou l'autora diu haver llegit les fonts hist¨°riques de Fil¨® d'Alexandria i les Antiguitats judaiques de Flavius Josephus, haver-se empapat de la hist¨°ria de Roma (T¨¤cit, Cicer¨®, Juli C¨¨sar) i de l'estat de coses a la Palestina poli¨¨drica (quin tripartit de jueus, ¨¤rabs i romans!) del segle I; per¨° ¨¦s impossible quallar dignament tota una novel¡¤laci¨® dels anys de minyonia de Jes¨²s -dels quals no sabem res de res, potser llevat del que en diu l'Evangeli Ap¨°crif de Tom¨¤s- a base de parlar de la "tieta Maria" (l'egipc¨ªaca, la dona de Cleof¨¤s), de la "tieta Ester" i dels fruiters en flor de Galilea. Tot massa tou tractant-se d'una de les m¨¦s grans figures que ha donat la hist¨°ria d'Occident.