Sense agafadors

Comelade, Casasses,

Perejaume

Toni Sala

Edicions 62

Barcelona, 2006. 139 p¨¤gines

?s innegable que entre l'obra art¨ªstica creada pel m¨²sic Pascal Comelade, pel poeta Enric Casasses i pel pintor Perejaume hi ha tot un seguit de lligams i concomit¨¤ncies est¨¨tiques que superen les coincid¨¨ncies de l'edat -tots tres estan a la vora de la cinquantena- i el fet que la seva traject¨°ria s'hagi m¨¦s o menys desenrotllat al marge de la l¨ªnia oficial de la cultura, com si encara volguessin mantenir-se fidels a l'ideari contracultural que va forjar l'aprenentatge vital de la seva joventut. En tots tres s'hi pot trobar l'afany de transformar el m¨®n petit del seu localisme en una experi¨¨ncia d'abast universal, la voluntat de construir cada obra com si fos un necessari pas endavant respecte a l'obra anterior, hereus conscients de les aventures avantguardistes, i l'¨²s experimental de la mat¨¨ria primera del seu ofici com un cop de puny a la cara del t¨°pic i l'encarcarament: els instruments musicals de Comelade s¨®n de joguina, Casasses exacerba les possibilitats i l'oralitat po¨¨tica de la paraula, i Perejaume revesteix la realitat pict¨°rica d'ingenu?tat pagesa.

A la seva manera, tots tres dignifiquen les trampes de la tradici¨® perqu¨¨ la regiren i la sacsegen d'acord amb el m¨¦s estimulant que han anat recollint en uns altres ¨¤mbits culturals radicalment moderns: la m¨²sica de Comalade ¨¦s i no ¨¦s una m¨²sica d'envelat, la poesia de Casasses ¨¦s i no ¨¦s una poesia de trobador, i la pintura de Perejaume ¨¦s i no ¨¦s una pintura de museu. I com ¨¦s cada una de les activitats d'aquests artistes, i qu¨¨ representa dins de la seva parcel¡¤la, ¨¦s el que Toni Sala (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1969) intenta explicar a Comelade, Casasses, Perejaume, un llibre a mig cam¨ª entre el retrat literari, l'estudi i el reportatge period¨ªstic, i que conv¨¦ llegir-lo com un "agra?ment" a la seva feina, "una manera de compartir la satisfacci¨® que em produeixen determinades obres".

En els tres textos que Toni Sala reuneix aqu¨ª, el lector pot veure a Pascal Comelade a la seva casa de Ceret, pot passejar amb Enric Casasses per L'Escala i rodalies, i acompanya Perejaume pel boscos del Montnegre, a Sant Pol de Mar, i viatja amb ell fins a un poble de la Rioja on ha de realitzar una instal¡¤laci¨® art¨ªstica. Entremig de les paraules dels artistes que recull Toni Sala, el lector va seguint els seus avatars i les seves perip¨¨cies individuals, i alhora pot estar d'acord o no amb els judicis i les interpretacions que l'autor va formulant sobre la seva obra en progr¨¦s.

Dues s¨®n les caracter¨ªstiques compartides que hi descobreix Toni Sala, una mena d'aire creatiu propi dels que trepitgen per primera vegada un territori verge despr¨¦s d'haver trencat la llei de la rutina (i no pot ser casualitat que en els tres textos esmenti la figura medul¡¤lar de Ramon Llull, que en Comalade, Casasses i Perejaume hi localitzi algun vincle amb la puresa natural del primer creador en llengua catalana) i el privilegi d'obtenir una comunicaci¨® directa i immaculada amb el p¨²blic perqu¨¨ s'estalvien l'enfarfegament, l'afectaci¨® i la fatiga, perqu¨¨ tornen a col¡¤locar l'art en l'espai de la realitat immediata, un aspecte molt positiu que Toni Sala va recalcant al llarg del llibre i que fa que digui sent¨¨ncies de bona voluntat com aquesta: "Ja que en catal¨¤ ¨¦s possible anar alimentant-se no del contrast amb el p¨²blic sin¨® de la subvenci¨® econ¨°mica del premi o de la subvenci¨® moral de les cr¨ªtiques que els amics et publiquen, l'honestedat de sotmetre l'obra al p¨²blic ¨¦s dels pocs agafadors possibles".

El lector es pot arribar a fer una m¨ªnima composici¨® de lloc de la personalitat dels tres protagonistes, pot entendre una mica els seus interessos est¨¨tics, i pot intuir les seves rutes particulars en el moment d'enfrontar-se al treball creatiu, perqu¨¨ Toni Sala est¨¤ ben informat sobre els personatges amb qui treballa, perqu¨¨ sap copsar amb for?a compet¨¨ncia els detalls significatius de cada personalitat i perqu¨¨ ho fa tot amb una prosa acceptable i que grinyola en ben poques ocasions. Per¨° una vegada acaba de llegir el llibre i escolta alguna pe?a de Comelade, llegeix algun poema de Casasses i contempla algun cat¨¤leg de Perejaume, el lector sap que l'esfor? de Toni Sala per esbrinar qu¨¨ s'amaga rere l'obra i la figura dels tres artistes reunits aqu¨ª ha estat en va, que no ha sabut fixar ni resoldre el misteri i els enigmes que destil¡¤len cada una de les tres obres que es volen homenatjar. No ¨¦s un mal testimoni, per¨° es t¨¦ la impressi¨® que Toni Sala, possiblement, haur¨¤ d'inventar-se un altre agafador per sotmetre la seva obra al p¨²blic.