Comparatista pioner

Lectures europees

Ramon Esquerra

Introducci¨® i edici¨® a cura de Teresa Iribarren i Donadeu

Edicions de L'Alb¨ª - Faig Cultura,

Berga - Manresa, 2006, 225 p¨¤gines

Aquest article ¨¦s, en bona mesura, un complement del que vam escriure la setmana passada. Si aquell dia ponder¨¤vem la import¨¤ncia que encara posseeixen els cl¨¤ssics pr¨°piament dits en la concepci¨® i la f¨¤brica de la literatura dels nostres dies, el d'avui parla del relleu i la lli?¨® que encara es pot desprendre d'una lectura atenta del que podr¨ªem anomenar cl¨¤ssics moderns i contemporanis estrangers. En realitat, els grans cr¨ªtics catalans de preguerra que es van interessar pels cl¨¤ssics pr¨°piament dits (des de Joan Maragall a Carles Riba), tamb¨¦ van tenir una o?da molt fina pels cl¨¤ssics contemporanis seus, o quasi: Maragall ¨¦s un admirador d'Homer, per¨° ho ¨¦s tamb¨¦ de Goethe i Nietzsche; Riba ¨¦s un estudi¨®s i traductor dels cl¨¤ssics grecs, per¨° tamb¨¦ un seguidor atent¨ªssim de valors que, en aquells moments, es trobaven poc divulgats a Catalunya, o gens. Per posar un exemple relatiu a aquesta darrera afirmaci¨®, cal tenir present que Riba va oferir en llengua catalana, a la revista La m¨¤ trencada, el mes de desembre de 1924, una traducci¨® -sui generis, ¨¦s clar- de la narraci¨® de Kafka Un fratricidi. L'inter¨¨s de la dada resideix en el fet que Kafka s'havia mort no feia ni mig any, ignorat de quasi tothom, i que encara ni un sol dels seus escrits publicats en vida no havia estat tradu?t a cap altra llengua, ni tan sols al txec, que era la que tenia m¨¦s a la vora la seva literatura. Senzillament: aquestes generacions posse?en all¨° que se'n diu antenes ; i, per escreix, curiositat, admiraci¨® per la literatura de qualitat que s'escrivia m¨¦s enll¨¤ dels Pirineus, i un enorme grau d'humilitat que els feia sentir un respecte enorme per les literatures europees. Aix¨ª ho van demostrar tamb¨¦, a m¨¦s dels dos noms esmentats, Maurici Serrahima en els seus Assaigs sobre novel¡¤la, de 1934, Mari¨¤ Manent en les seves Notes sobre literatura estrangera, del mateix any, i, last but no least, Ramon Esquerra -malaguanyat, mort al front de l'Ebre l'any 1938 abans de la trentena-, autor, entre altres coses, de tres llibres encara molt valuosos: Shakespeare a Catalunya (1937), Iniciaci¨®n a la literatura (1937) i Vocabulario literario (1938). Segons Joan Perucho, Esquerra era el m¨¦s culte del seu curs universitari, un curs que comptava amb emin¨¨ncies tals com Jaume Vicens, Juan Ram¨®n Masoliver, Carlos Claver¨ªa i Miquel Batllori. Segons Guillem-Jordi Graells -en un pr¨°leg a la traducci¨® d'Esquerra d'Amfitri¨® 38, de Giraudoux, editada p¨°stuma-, la perspic¨¤cia que havia demostrat Esquerra en l'esmentada Iniciaci¨®n a la literatura -en la qual es concitaven els noms de Spitzer, Vossler, van Tieghem i W?lfflin, entre d'altres- el convertien en un dels primers comparatistes amb cap i peus dins la historiografia liter¨¤ria catalana del segle XX. L'home de teatre esmentat hi afegia: "Quin contrast amb la mediocritat, convencionalitat i endarreriment que foren habituals en els manuals d'hist¨°ria liter¨¤ria de la postguerra, gaireb¨¦ fins als nostres dies!".

He de recon¨¨ixer que en l'avaluaci¨® p¨²blica d'aquest home de lletres tan important i de vida tan curta, com tamb¨¦ va ser el cas de Joaquim Folguera (un altre dels monstres malaguanyats de les lletres catalanes, i tamb¨¦ Crexells), se m'han anticipat Jordi Castellanos, Jordi Masachs, Xavier Moret, Juli¨¤ Guillamon o Josep Maria Fulquet, autors de sengles articles a la premsa di¨¤ria sobre Ramon Esquerra. Una altra cosa ¨¦s que jo tingui a casa -perdoneu-me la immod¨¨stia, avui, atesa la caritat que escau a les Pasq¨¹es de Nadal- les primeres edicions (i fins ara ¨²niques, llevat del volum de qu¨¨ parlem avui) de tots els seus llibres, excitat per l'entusiasme de les comunicacions que va fer-me del seu oncle-avi l'amic Amador Vega, comparatista tamb¨¦ refinad¨ªssim, per¨° de les religions en comptes de la literatura: Aufhebungen hegelianes!

Per¨° mai ¨¦s tard i mai no es fa prou per posar les coses al seu lloc en aquest pa¨ªs tan eixordat, darrerament, pels derniers cris, o els paleontol¨°gics, en mat¨¨ria tant de literatura com d'estudis literaris. Seguint el deixant antic de la revista El Europeo, que cita a la primera p¨¤gina del llibre, Ramon Esquerra hi fa un rep¨¤s d'una trentena d'autors estrangers amb una agudesa intel-lectual que desperta enveja si no excita, altra vegada, la nost¨¤lgia: pel llibre desfilen, entre d'altres valors, amb an¨¤lisis sempre intel¡¤ligents, llibres i homes i dones com Montaigne, Stendhal, Maurois, Malraux, Sterne, Blake, Oscar Wilde, Conrad, Chesterton, E.M. Forster, Catherine Mansfield, Virginia Woolf, Aldous Huxley, William Faulkner, Tolstoi i, com no podia ser d'altra manera, Goethe -al qual Esquerra no es doblega amb el mateix acatament i submissi¨® que el seu amic (?) Carles Riba.

Del llibre agafat com un tot se'n despr¨¨n una lli?¨® que molts pocs cr¨ªtics havien ent¨¨s encara en aquells anys: la hist¨°ria de la novel¡¤la europea des del Tirant fins al segle XX ¨¦s tamb¨¦ la hist¨°ria de dues o tres evolucions i desenvolupaments que corren en paral¡¤lel: l'ascensi¨®, crisi i caiguda de la classe burgesa; l'evoluci¨® de l'humanisme -el laic, en el seu cas, m¨¦s que el cristi¨¤- entre la figura de Montaigne i la d'un Huxley, al segle XX; i la rara unitat espiritual del continent -avui possiblement desapareguda per sempre m¨¦s, en ares d'una unitat maleducant, americanitzada, comercial i inform¨¤tica-, persistent i resistent per damunt del cisme de Luter o de les guerres de religi¨® entre cat¨°lics i protestants. El fet ¨¦s que si un hom es planteja un llibre d'aproximaci¨® cr¨ªtico-liter¨¤ria amb unes premisses com aquestes llavors podem estar segurs que ens trobem davant un veritable pioner del comparatisme literari a Catalunya. L'admiraci¨® per Montaigne i per Stendhal; l'opin¨® que el Viatge sentimental, de Sterne, ¨¦s "detestable"; la idea que la poesia de Wilde ¨¦s il¡¤legible en general; l'admiraci¨® pel Passatge a l'?ndia, d'E.M. Forster, i per tota l'obra de Virginia Woolf, malgrat la seva dificultat; la comprensi¨® de l'obra experimental de Faulkner i la citaci¨® elogiosa d'un llibre que relliga bona part de la hist¨°ria de la novel¡¤la europea, La crisi de la consci¨¨ncia europea, de Paul Hazard, fan d'aquest llibre una petita obra mestra. Felicitem altra vegada l'editor de L'Alb¨ª -aqu¨ª sembla que s'inaugura un altre cisme religioso-literari, eco del dels albigesos!- i felicitem Teresa Iribarren, que ha posat al dia l'ortografia lleugerament heterodoxa d'Esquerra i ha precedit el llibre amb un estudi fonamental, que queda per sempre, sobre la figura d'aquest gran desconegut home de lletres catal¨¤.