Dos segles d'una borsa

La Borsa de Barcelona

1830-2006.

Joan Hortal¨¤ i Arau

Borsa de Barcelona. Servei d' Estudis.

Barcelona, 2006. 70 p¨¤gines

Aquesta ¨¦s una obra per a curiosos de les dades i dels cicles econ¨°mics i borsaris. Amb molts n¨²meros -potser massa, encara que ¨¦s dif¨ªcil evitar-los tractant-se d'una publicaci¨® del Servei d'Estudis de la Borsa de Barcelona-, l'economista Joan Hortal¨¤ desglossa, analitza i narra les etapes de la borsa des de el 1846 fins ara.

Hortal¨¤, que ¨¦s president de la Borsa de Barcelona, ja ens havia explicat altres aspectes de la borsa i, sobretot, de l'antic Mercat Lliure de Valors. Ara s'endinsa en els cicles que s'han succe?t en prop de dos segles d'activitat bors¨¤ria, en quatre etapes: la primera, des del naixement del Mercat Lliure, el 1830, fins al 1914; la segona, des d'aquest ¨²ltim any fins a la Guerra Civil (incivil), durant la qual van conviure el vell Mercat Lliure i el nou Mercat Oficial; la tercera, des del final de la guerra fins al big-bang, de 1988; i la quarta i ¨²ltima, des d'aquest moment fins al juliol d'enguany, quan, com explica l'autor, va ser la pr¨°pia borsa, ja convertida en societat an¨°nima, la que va sortir a cotitzar en borsa.

Hi ha poca literatura en aquest treball. L'important s¨®n els cicles, els volums i la determinaci¨® dels fluxos cap al mercat de deute, de renda variable o d'obligacions. Tot dep¨¨n de la conjuntura o de qu¨¨ primi el dividend, la plusv¨¤lua o la facilitat per desemborsar l'import de les accions a poc a poc amb la f¨®rmula dels dividends passius. Resulta alentidor veure escriure Joan Hortal¨¤, aquell professor que molts van descobrir els primers anys setanta com a traductor a Espanya de l'economista nord-americ¨¤ Richard Lipsey. A vegades impulsiu, Hortal¨¤ pren dist¨¤ncia aqu¨ª i ens regala els gr¨¤fics dels cicles borsaris. Els m¨¦s destacats, sobre l'onada de creixements i caigudes succesives del mercat, enganxats sempre al cicles econ¨°mics.

Hi hagu¨¦ un moment en qu¨¨ la ciutat semblava embogida per la borsa. Es contactava a tot arreu: a la seu del Casino Mercantil del carrer d'Aviny¨®; a la Borsa Oficial a la Llotja de Mar, o al Bols¨ªn Catal¨¢n, a la Rambla. En la obra no falten mencions a ¨¨poques com la c¨¨lebre matan?a, que va comportar el tancament, l'any 1914; la febre de l'or, entre els anys 1867 i 1885, tamb¨¦ analitzada de forma rigurosa, com sempre, per aquest cronista de l'economia catalana que ¨¦s l'historiador Francesc Cabana en el seu llibre Bancs i banquers a Catalunya, o el big-bang de 1988. Potser en aquest punt es troba a faltar una mica m¨¦s de deteniment, ja que ¨¦s la gran revoluci¨® de la borsa espanyola amb la desaparici¨® de les borses com a autoritats, la fi dels agents de canvi i el naixement de l'actual borsa interconnectada. I una de les moltes dades curioses: l'¨ªndex 100 del 1846 s'havia convertit en 23.750 en acabar el treball, el juliol de 2006.

La borsa era una necessitat per a l'economia catalana, en un context de creaci¨® d'empreses i de revoluci¨® industrial. Malgrat alguns excessos, com les operacions dobles, aquell Mercat Lliure va funcionar b¨¦ apuntalat pels bancs que el garantien i va portar prosperitat fins que va arribar al 1914 la matan?a amb el tancament per evitar una hecatombe encara major.

El cert ¨¦s que Barcelona va rebutjar en el seu moment acollir el mercat oficial, per¨° va aconseguir tirar endavant les operacions bors¨¤ries amb fortalesa. I aix¨ª s'arriba fins a l'evoluci¨® recent de l'¨ªndex general, amb el fenomen del fum de l'empresa Terra enaltida i enfonsada. La Borsa, que ha sortit a borsa, segueix viva dos segles despr¨¦s, sempre amb guanys a llarg termini, com deixa clar aquest treball d'Hortal¨¤.