Rouault i Matisse

Si per casualitat van a Par¨ªs abans de l'11 de febrer, els recomano una exposici¨® modesta per¨° intensa. El Museu d'Art Modern de la Ciutat de Par¨ªs ha organitzat, amb els seus fons i alguns pr¨¦stecs, una mostra que vol posar en evid¨¨ncia les correspond¨¨ncies entre els dos grans artistes. Es tracta de dos pintors ben diferents, gaireb¨¦ tan diferents com la nit i el dia -Rouault seria la nit, ¨¦s clar, i Matisse, el dia-, per¨° malgrat aix¨° tenen punts de contacte. El primer de tots ¨¦s la seva amistat, la "vive sympathie d'art", com va escriure Rouault, que testifica una correspond¨¨ncia iniciada el 1906 i que continua, despr¨¦s de la mort dels dos pintors, entre els seus descendents. Rouault va n¨¦ixer el 1871, Matisse, dos anys abans. El primer, fill d'un ebenista, en un soterrani de Par¨ªs durant un bombardeig de la Comuna. Matisse, fill d'un negociant de gra, a la Picardia, a Cateau-Cambr¨¦sis. No s¨¦ si les circumst¨¤ncies del naixement van ajudar a configurar el seu temperament tan distint, tan torturat en el seu cristianisme, en el cas de Rouault, tan feli? en el seu hedonisme, en el cas de Matisse. Per¨° el cas ¨¦s que van estudiar junts a l'acad¨¨mia de Gustave Moreau, el simbolista sumptu¨®s, de pastes espesses i transpar¨¨ncies d'¨¤mbar, que es van fer amics i tots dos veneraven el mestre. Moreau era un mestre que encoratjava la llibertat dels alumnes. Que era un home intel¡¤ligent queda clar si pensem que va dir a Matisse que simplificaria la pintura ("vous allez simplifier la peinture"), com va ser, i que va dir a Rouault que la seva seria una travessia del desert, sense queviures ni equipatge ("une travers¨¦e du d¨¦sert sans vivres et sans bagages"), com tamb¨¦ va ser. Rouault era l'alumne preferit de Moreau i, despr¨¦s de la mort de le patron , com li deien els seus estudiants, va ser el conservador del museu Moreau, instal¡¤lat al taller que l'artista, en morir, havia deixat a l'Estat. Moreau havia donat a Rouault el consell de protegir-se de les modes i les influ¨¨ncies. "Vous aimez un art grave et sobre, religieux dans son essence et tout ce que vous ferez sera marqu¨¦ de ce sceaux" (us agrada un art greu i sobri, religi¨®s en la seva ess¨¨ncia, i tot el que fareu estar¨¤ marcat per aquest segell), li va dir. I, tamb¨¦, aix¨ª va ser.

Per Matisse, la pintura era la vida. Per Rouault, en canvi, la pintura era un cam¨ª de salvaci¨®

Els fons del Museu d'Art Modern de la Ciutat de Par¨ªs s¨®n riqu¨ªssims en obres de Rouault. I aix¨° perqu¨¨, el 1953, la ciutat va rebre una donaci¨® important del doctor Girardin, en la qual hi havia 93 rouaults, b¨¤sicament obra sobre paper, aquarel¡¤les i olis dilu?ts. Els fons de Matisse s¨®n menors. Per aix¨° l'exposici¨® reposa fonamentalment sobre Rouault. Els matisse hi s¨®n com a contrapunt, aix¨ª com algunes pintures de Moreau, relacionades amb obres primerenques dels dos companys. La col¡¤lecci¨® de figures grotesques de Rouault, destinades a il¡¤lustrar noves aventures del P¨¨re Ubu, escrites despr¨¦s de la mort de Jarry, ¨¦s una meravella, aix¨ª com la s¨¨rie dedicada al circ, que es confronta amb les illustracions de Matisse per al llibre Jazz. Tamb¨¦ la s¨¨rie de pintures de dones, models o prostitutes, ¨¦s enormement emotiva i prepara per veure la col¡¤lecci¨® ¨ªntegra del Miserere i Guerra. Les il¡¤lustracions a Les Fleurs du mal de Rouault es comparen amb les de Matisse del mateix llibre, i una magn¨ªfica odalisca d'aquest pintor acompanya els seus dibuixos lineals fets per al llibre de Baudelaire.

L'exposici¨®, em sembla, ¨¦s a honra i gl¨°ria de Rouault, sempre m¨¦s dif¨ªcil de ser estimat, per la sordidesa dels seus temes, per la foscor de les seves gammes, pel pes de dolor que plana en gaireb¨¦ totes les seves obres. Per Matisse, la pintura era la vida. Per Rouault, la pintura era un cam¨ª de salvaci¨®. Els seus olis eren d'execuci¨® lenta i pacient. Matisse d¨®na la sensaci¨® de fruir, quan pinta. Rouault, de patir. L'any 1948, crema, davant de notari, tres-centes quinze teles inacabades, considerant que, degut a la seva edat, ja no tindr¨¤ temps per acabar-les com cal...

Surto del museu. A l'Avinguda del president Wilson, hi ha el mercat dels dimecres. Peixos de totes menes, ostres, marisc, fruites, verdures, formatges, plantes i flors. En un rac¨®, asseguda a terra, voltada de bosses, vella i amb els ulls aquosos, una dona demana caritat. Matisse i Rouault conviuen, tamb¨¦, a fora.