La recerca del sublim

Michael Biberstein

New Works

Galeria Miguel Marcos

Jonqueres, 10, Barcelona

Fins al 10 de gener de 2007

Alfons Borrell

o la celebraci¨® del

color (1953 - 2006)

Centre Cultural

Metropolit¨¤ Tecla Sala

Josep Tarradellas, 44,

L'Hospitalet

de Llobregat

Fins al 25 de febrer de 2007

L'exposici¨® de Michael Biberstein a la Galeria Miguel Marcos, i la retrospectiva d'Alfons Borrell a la Tecla Sala de L'Hospitalet comparteixen bastants trets en com¨², a part d'haver tingut el mateix galerista aragon¨¨s, l'un a Madrid l'any 1991, i l'altre ara a Barcelona. Tots dos artistes se senten atrets per la natura en estat sublim, l'astronomia i l'univers; treballen una aparent monocromia en grans superf¨ªcies; realcen la textura t¨¨xtil del llen? utilitzant-lo sense cap preparaci¨® i deixant-lo, si cal, en bona part sense pintar; els seus quadres no tenen gruixos golafres ni pinzellades abruptes; en cap moment defugen la bellesa, sin¨® que la cerquen gaireb¨¦ sempre. En el fons, s¨®n autors d'un sol quadre; i tots dos, a partir de l'abstracci¨®, acaben parlant del paisatge i continuen, de forma m¨¦s o menys conscient, la l¨ªnia rom¨¤ntica iniciada per Turner, seguida per Friedrich i els nord-americans Church o Cole, entre d'altres, desplegada a Catalunya per Modest Urgell o, ja en plena etapa simbolista, per Joaquim Vancells, i directament transmesa als immensos celatges blaus i els camps d'estrelles de Joan Mir¨®.

Michael Bibernstein (Solothurn, Su?ssa, 1948), que des del 1978 viu a la regi¨® portuguesa de l'Alentejo, s'acosta directament a les nebulositats atmosf¨¨riques de Turner, amb un resultat impecable i n¨ªtid que, d'altra banda, resulta del tot impossible de ser reprodu?t satisfact¨°riament, ja que pot perdre gaireb¨¦ tota la subtilesa que t¨¦ quan es contempla en directe i amb calma. Biberstein, en lloc de posar pintura, la treu i deixa nom¨¦s les min¨²scules part¨ªcules de pigment que han entrat al fons de la trama de la tela i que, a primera vista, queden imperceptibles, per¨° darrera l'aparent monocromia s'amaga una gran riquesa crom¨¤tica. Com a veladures, l'artista usa simplement lleus esquitxades de color fetes amb pistola o aer¨°graf, t¨¨cnica pr¨°pia de la cer¨¤mica. De fet, aquests quadres amb vocaci¨® c¨°smica, immersos en el m¨®n contemplatiu oriental, tamb¨¦ tenen moltes concomit¨¤ncies amb les superf¨ªcies mats de molts gerros de Josep Llorens i Artigas.

La Celebraci¨® del color no ¨¦s "la primera gran retrospectiva" d'Alfons Borrell (Barcelona, 1931), ja que aquest pintor ja va ser objecte d'una antol¨°gica l'any 1990 al Museu d'Art de Sabadell, ciutat on ell viu des de 1940. Per¨°, com que aquella exposici¨® va tenir molt poca gr¨¤cia -habitual marca de f¨¤brica de la instituci¨® on es va celebrar- ha acabat figurant camuflada al curr¨ªculum de l'autor com una simple individual m¨¦s. L'exposici¨® de Tecla Sala, dirigida per Antoni Perna, comen?a amb una figura de l'any 1953 on Borrell ja apareix com un artista interessant. Tot seguit ve l'obra abstracta de finals dels anys cinquanta, amb les obligades teles sota l'influx de Feito. Dues obres excel¡¤lents del 1959, sense a penes color ni grafies exagerades, mostren com Borrell va trobar un cam¨ª personal molt aviat, per¨°, com a paradoxa, tardaria vint anys en adonar-se'n. El 1960 entrava en la vor¨¤gine gestual del sabadellenc Grup Gallot, i val a dir que les seves teles del moment -junt amb les d'Antoni Angle i el desaparegut Manuel Duque- es troben entre les millors d'aquest grup que tenia un peu a Sabadell i la vista a Par¨ªs, i que despr¨¦s d'assolir un ¨¨xit momentani es va estavellar en bloc quan va topar, passada l'euf¨°ria inicial, amb el dia a dia i la mediocritat provinciana d'una ciutat industrial i miserable. Llavors, alguns components del Gallot van deixar la pintura, d'altres per guanyar-se la vida van sucumbir al plenairisme m¨¦s pat¨¨tic.

Nom¨¦s Duque va continuar el cam¨ª, sol, amb pen¨²ries, ressentiment i megalomania. Borrell es va dedicar a l'establiment de rellotgeria de la seva fam¨ªlia i va pintar en somort a hores perdudes. L'aparici¨® de la Sala Tres, a l'Acad¨¨mia de Belles Arts de Sabadell, de la qual va ser membre fundador, i l'amistat posterior amb Brossa i Perejaume, li van injectar una energia imparable. Despr¨¦s d'un idil¡¤li est¨¨tic amb Joan Pere Viladecans -que aquell temps era protegit per T¨¤pies, Brossa i Cirici-, Borrell es va retrobar a si mateix i va continuar aquelles teles del 1959. Si Biberstein connecta amb Turner, el Borrell madur t¨¦ m¨¦s a veure amb l'Urgell via Mir¨®. L'artista sabadellenc tenyeix la tela per assolir subtileses que, com Biberstein, remeten a la c¨²pula celeste, per¨° els blocs geom¨¨trics que insereix despr¨¦s s¨®n com runes i arquitectures, amb arcs, portalades, frontons o, fins i tot, esteles i l¨¤pides de cementiri. Si la retrospectiva de Tecla Sala hagu¨¦s acabat amb el superb tr¨ªptic de Vic, presentat al Temple Rom¨¤ l'any 1996, hauria tingut un final apote¨°sic, per¨° continua -i ¨¦s l¨°gic en un pintor viu-, malgrat vorejar el perill de la monotonia.