Mem¨°ria

Aquest no ¨¦s un llibre en contra de qui encara ¨¦s president del Govern, ni tampoc pret¨¦n que el resultat de la seva lectura ofereixi un balan? favorable a la seva gesti¨®", va escriure l'enyorat Javier Tusell (Barcelona, 1945-2005) al pr¨°leg d'El aznarato. El Gobierno del Partido Popular, 1996-2003 (Aguilar, 2004 / Punto de Lectura 2005). Publicat mesos abans de l'11-M i de la derrota d'Aznar el 14-M, el llibre, no d'hist¨°ria sin¨® d'an¨¤lisi, com deia ell, t¨¦ una enorme actualitat, que engresca a llegir-lo o rellegir-lo. Tusell va militar a Uni¨®n de Centro Democr¨¢tico (UCD).

El 1993 tot feia preveure que el PSOE perdria les eleccions. Tres anys despr¨¦s, s¨ª va guanyar el PP, per¨° per un marge molt m¨¦s estret -156 diputats davant dels 141 del PSOE- del que s'augurava. El llibre ¨¦s una cr¨°nica de la crispaci¨® d'aquells anys i dels nous m¨¨todes: els esc¨¤ndols van "amena?ar el correcte funcionament de la democr¨¤cia. Per¨° tamb¨¦ la van deteriorar els que van fer oposici¨® utilitzant tot tipus de mitjans". "L'estrany l¨ªder", com denominava Aznar, "no escatimava cr¨ªtiques contra la pol¨ªtica antiterrorista del Govern, en un to que ni tan sols subscrivia el propi Fraga".

No ¨¦s un llibre en contra, insistia. Per¨° d¨¦u n'hi do. El balan? que fa de les dues legislatures del PP -m¨¦s positiu el primer quatrienni- t¨¦ m¨¦s ombres que llums: des de la just¨ªcia a l'educaci¨®, la relaci¨® amb els nacionalismes, amb els mitjans de comunicaci¨® o la pol¨ªtica. I el perfil de "l'estrany l¨ªder" ¨¦s inquietant. Vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar Tusell i quan li vaig preguntar sobre l'afany crispador d'Aznar, va ser contundent: "Respon a la ideologia de lo muy espa?ol. Era falangista als 16 anys i va escriure a la revista SP en el m¨¦s pur to joseantoni¨¤. Era molt jove, per¨° als 26 anys, ja un home, al diari La Nueva Rioja veia com a perill que es canviessin de nom els carrers Jos¨¦ Antonio o Franco". Era el 1979, quan es va afiliar a Alianza Popular, i era molt reticent amb la Constituci¨®. Poc despr¨¦s evolucion¨¤ a postures liberals. "Va ser coherent. Es revesteix d'una capa de modernitat".