L¨ªfting al diccionari

Fer de ling¨¹ista ¨¦s una feina ingrata. Si m¨¦s no aqu¨ª, el pa¨ªs amb m¨¦s fil¨°legs per metre quadrat del m¨®n. Les p¨¤gines d'aquest mateix suplement encara s'esgarrifen recordant un antic col¡¤laborador de la casa, d'arc¨¤dica mem¨°ria, que reclamava que estiu s'escriv¨ªs istiu perqu¨¨ "a tot Barcelona es diu aix¨ª". La frase m¨¦s temuda pel ling¨¹ista: "al meu poble es diu aix¨ª, al meu barri es diu aix¨¤, al meu carrer es diu d'aquella altra manera". ?s evident que als pobles, barris i carrers dels pa?sos de parla catalana hi ha molta fantasia, perqu¨¨ tan aviat volen que s'incorpori 'guai' (oblidant que fins fa quatre dies es deia 'txatxi piruli' i dem¨¤ v¨¦s a saber) com demanen que es legitimi 'alfombra' (com si catifa i estora fossin una altra cosa).

Qualsevol decisi¨® que prengui el ling¨¹ista, doncs, ser¨¤ controvertida. Molt m¨¦s, per tant, quan la decisi¨® que ha de prendre ¨¦s llei. El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ¨¦s la norma, el codi de circulaci¨® dels parlants: es podria dir, simplificant molt, que les 70.000 entrades que t¨¦ aquesta segona edici¨® s¨®n els termes correctes de la llengua catalana. Molt m¨¦s restrictiu, per for?a, que els anomenats "descriptius", els diccionaris que recullen tot all¨° que es diu (o quasi) i que precisament perqu¨¨ no dicten autoritat es poden permetre m¨¦s m¨¤niga ampla.

Aquesta segona edici¨® del DIEC, per¨°, dif¨ªcilment, ser¨¤ m¨¦s controvertida que la primera, apareguda el 1995 i constru?da sobretot a partir del canem¨¤s del diccionari Fabra. La polseguera que va aixecar es pot exemplificar en dues respostes ben diferents: la bastonada global, a partir de l'acusaci¨® de precipitat, que li van clavar quatre professionals del gremi des de la revista Els marges i la tenacitat de gota malaia amb qu¨¨ el periodista V¨ªctor Ripoll en treu a la llum pegues, errors i mancances, al setmanari El temps, des de fa... 500 setmanes!

Igual que fa dotze anys, doncs, milers d'urpes esperaven el DIEC2, delitoses de saber per fi qu¨¨ hi ha entrat i qu¨¨ no. I que siguin milers, paradoxalment, ¨¦s bon senyal: 145.000 exemplars venuts del primer ¨¦s una xifra que ja voldria en Porcel. Aix¨° que trobareu a continuaci¨®, doncs, ¨¦s una selecci¨® de les incorporacions m¨¦s rellevants del nou DIEC (i de les abs¨¨ncies m¨¦s sonades), des de neologismes com muse?tzar i referenciar a expressions populars (hereu escampa, vet aqu¨ª o xarcuter), passant per oblits sorprenents (progre, txa-txa-txa) o paraules d'¨²ltima generaci¨® com sid¨®s, emoticona, lloc web o bric.

Benvingut, doncs, el nou 'estri legal' de l'IEC, un diccionari tan seri¨®s que ni tan sols gaudeix de sobrenom entre els especialistes. Aix¨ª com el de Pompeu Fabra ¨¦s 'el mestre', el d'Enciclop¨¨dia Catalana ¨¦s 'el groc', pel color de les guardes (i la versi¨® manual 'l'escarola', pel color verd), el de moss¨¨n Alcover ¨¦s 'l'alcover' i el d'en Coromines 'el coromines', el DIEC ¨¦s 'el diccionari de l'institut'. Ni 'el normatiu', ni 'el s¨¨rio', ni tan sols 'el blanc'. Deu ser que ens fa massa por.