Les c¨¨dules de Coromines tenen vida

Queden encara tresors filol¨°gics a la celeb¨¨rrima calaixera de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997)? ?El mili¨® llarg de c¨¨dules escrites per l'infatigable savi de les xiruques han estat espremudes a fons fins a extreure'n tot el seu suc? ?Podrien trobar-se, esparsos entre el forassenyat volum de paperets atape?ts, materials in¨¨dits per a una hipot¨¨tica Gram¨¤tica hist¨°rica de la llengua catalana que completaria l'anomenada "ardida pir¨¤mide" i s'afegiria a les seves dues obres senyeres de la filologia catalana -el diccionari etimol¨°gic i l'onom¨¤stic? Les respostes a aquestes inc¨°gnites semblen perdudes en la vastitud d'un llegat que encara espera una exploraci¨® exhaustiva, tal vegada una quadrilla d'ardits espele¨°legs de la paraula que s'endinsin amb temps i m¨¨tode per les ingents galeries de la inexhaurible mina Coromines.

Resulta indubtable que la producci¨® general del fil¨°leg guarda encara algunes sorpreses i materials in¨¨dits de gran valor. La Fundaci¨® Pere Coromines -que porta el nom del pare del fil¨°leg i ocupa la rehabilitada casa d'estiueig familiar de Sant Pol de Mar- segueix pouant, estudiant i difonent el llegat de qui fou considerat l'hereu de Pompeu Fabra. "En algun moment, Coromines diu que ha comen?at a redactar la fon¨¨tica de la gram¨¤tica hist¨°rica. Tenim la confian?a que una part d'aquests materials estiguin barrejats entre les fitxes, tot i que no sabem fins a quin punt va arribar a completar el projecte de la gram¨¤tica", explica el fil¨°leg Josep Ferrer, coordinador de la Fundaci¨® Coromines. A primer cop d'ull, la pols acumulada en les c¨¨dules ¨¦s el primer indici per discernir la seva antiguitat. Mentre la m¨ªtica calaixera original continua de gira en una exposici¨® itinerant, les famoses fitxes es guarden en un moble similar de construcci¨® recent. Ferrer confirma que van fent algunes " cates " per comprovar si tot el que apareix a les c¨¨dules va ser transcrit als diccionaris. Hi ha, a m¨¦s, moltes altres l¨ªnies d'investigaci¨® que podrien donar fruits, per¨° que la fundaci¨® no pot encarar sense subvencions.

Coromines va redactar tamb¨¦ un bon nombre de propostes per modificar el diccionari Fabra que es podrien publicar. "Es tracta d'uns materials molt bonics, t¨¨cnicament impecables, irrebatibles", adverteix Ferrer. Entre les entitats externes que iniciaran recerques relacionades amb Coromines hi ha l'Instituto de Estudios Altoaragoneses, a partir dels estudis pel territori que va fer el fil¨°leg. Gredos editar¨¤ tamb¨¦ un volum d'homenatge coordinat per Joan Sol¨¤ i Antoni Badia i Margarit. Alguns d'aquests projectes s'inscriuen encara en l'Any Coromines, centenari celebrat entre el 2005 i el 2006.

Una ajuda concedida per l'Obra Social de La Caixa, permetr¨¤ la catalogaci¨® i la consulta per Internet del fons de la biblioteca, on hi ha uns 8.000 volums de Joan Coromines i el seu pare, Pere Coromines. L'edici¨® dels epistolaris de Coromines ¨¦s una de les tasques editorials m¨¦s fruct¨ªferes de la fundaci¨®. Ja s'han editat, fins arribar a una desena, les correspond¨¨ncies amb personatges com Pompeu Fabra, Francesc de Borja Moll, Josep Pla o Joan Fuster, amb edici¨® i anotaci¨® de col¡¤laboradors del fil¨°leg -Joan Ferrer, Josep Ferrer i Joan Pujadas. El proper llibre ser¨¤ l'epistolari amb Ram¨®n Men¨¦ndez Pidal, que li va donar classes a Madrid i va donar suport de forma entusiasta al seu projecte. L'edici¨® de les missives de Coromines arribar¨¤ als 25 volums.

El magn¨ªfic edifici de La Fundaci¨® Coromines disposa d'aules de doc¨¨ncia, biblioteca i una planta baixa on s'exposen una s¨¨rie de plafons expositius que repassen la traject¨°ria del fil¨°leg.

Conscient de les mancances en l'estudi de la llengua i de l'anorreament cultural que per Catalunya significava el franquisme, Coromines es carreg¨¤ a les espatlles una tasca descomunal. Nom¨¦s cal fullejar el Diccionari etimol¨°gic i complementari de la llengua catalana, en 10 volums, per adonar-se, tal i com ell mateix afirmava, que es tracta de "l'obra de tota una vida". L'erudici¨® del diccionari no est¨¤ renyida amb comentaris enjogassats. El diccionari, que l'escriptor i editor Joan Sales definia com "el poema de la llengua", reuneix materials recopilats al llarg de 40 anys en les seves famoses c¨¨dules, tot i que no va poder redactar-lo fins al 1967, quan es va jubilar com a professor de la Universitat de Xicago, ciutat on l'havia dut l'exili.

Entre els "tombs i marrades" que el van apartar d'aquesta obra hi ha el Diccionario etimol¨®gico cr¨ªtico de la lengua castellana, on el fil¨°leg passava materials catalans "de contraban" com a venjan?a per no poder dedicar-se a la llengua del seu pa¨ªs. "L'¨²nica naci¨® meva i la meva ¨²nica llengua a les quals presto incondicional obedi¨¨ncia i homenatge s¨®n la naci¨® i la llengua catalanes", va escriure a mode de declaraci¨® de principis en una carta al ministre espanyol Jorge Sempr¨²n quan li van concedir el Premio Nacional de las Letras de 1989, que va acabar acceptant un cop fet l'aclariment.

Acabada l'obra d'una vida, en comen?¨¤ una altra, l'Onomasticon Cataloniae, un vast compendi en 8 volums on es recullen i s'expliquen etimol¨°gicament tots els noms de persona i de lloc del domini ling¨¹¨ªstic catal¨¤. El visitant, despr¨¦s de con¨¨ixer la cicl¨°pia i descomunal obra de Coromines, que en qualsevol pa¨ªs normal hauria ocupat, pel cap baix, a tres fil¨°legs, no pot menys que emocionar-se davant del retrat on apareix convertit en un anci¨¤, assegut en una cadira de balca, cal?ant encara les xiruques i exhibint una llu?ssor als ulls que nom¨¦s es pot detectar en els muntanyencs esgotats i feli?os que han aconseguit fer el cim.