Crucificats per raons humanit¨¤ries

La xifra de 2.422 noves incorporacions que, err¨°niament, han publicat molts diaris ¨¦s el resultat de restar a les 3.213 altes 791 baixes. 791 mots morts i enterrats. Per¨° no us alarmeu: ning¨² fa fora del DIEC2 termes com nogensmenys o ¨¤dhuc, encara que no els h¨¤giu pronunciat mai de la vida. Segurament tampoc empreu tasca, i en canvi a l'honorable li fan dir a tots els discursos. ?s molt dif¨ªcil que el des¨²s expulsi paraules del diccionari. I fan ben fet, perqu¨¨ sempre pot passar com amb gualdrapa (per saber qu¨¨ ¨¦s, p. 888)): tants anys sense fer-la servir, i vet aqu¨ª que els punkis metropolitans la van ressuscitar als anys 80, encara que amb un sentit ben diferent: "no siguis gualdrapes" volia dir "no siguis babau, cr¨¨dul, il¡¤l¨²s".

La majoria de supressions es deuen a grafies err¨°nies, castellanismes o mots mal documentats (alapidar, austru?, llostra, zimbabw¨¨s). O canvis d'accent, com ara 'equ¨ªvoc', que passa a dir-se equivoc (igual que medul¡¤la, encara que no ens hi acostumem i continuem dient 'm¨¨dul¡¤la'). Molt m¨¦s interessants, en canvi, s¨®n tots aquells mots suprimits abans d'entrar-hi, ¨¦s a dir, els dos milers i mig que els experts de les Oficines Lexicogr¨¤fiques de l'IEC han rebutjat.

- Crucigrama. Si fas cases i vols impressionar el teu futur sogre, li dius que ets arquitecte. Per¨°, i si fas mots encreuats o enreixats, com et presentes? Ets 'encreuamotaire', tal com proposen des de Val¨¨ncia? Certament, si et declares 'crucigramista' t'autoqualifiques de dropo, car et dediques a fer una cosa que no existeix.

- Senyera. No us alarmeu. La senyera ¨¦s al seu lloc. El que no existeix ¨¦s l'adjectiu 'senyer', malgrat que molts mitjans han escrit que Salvador Giner, president de l'IEC, va declarar que "aquest diccionari ¨¦s l'obra senyera de la corporaci¨® acad¨¨mica".

- Humanitari. Un exemple perfecte de la distorsi¨® de sentit i alhora la influ¨¨ncia dels mitjans de comunicaci¨® en el llenguatge. El DIEC no n'ha canviat la definici¨® ("que s'interessa pel b¨¦ de la humanitat") i per tant no sanciona l'accepci¨® que li donen els periodistes quan parlen de "cat¨¤strofe humanit¨¤ria". Que, en rigor, hauria de ser una "cat¨¤strofe humana". Un cas semblant al de "medi ambient", que al DIEC continua essent medi i prou.

- Exit¨®s. Anglicisme rampant que s'ha escampat a velocitat de vertigen per suplantar triomfant o triomfador. De tota manera, l'IEC ha badat no incloent entre els exemples alguna frase amb d'¨¨xit, que ¨¦s la forma m¨¦s adequada per traduir successful: "un programa d'¨¨xit", per exemple.

- Bolo. ?s el cas oposat, per¨° tampoc ha tingut sort. S'ha dif¨®s de manera majorit¨¤ria en tots els casos en qu¨¨ actuaci¨® no basta (quan no ¨¦s musical o teatral), i de fet en un debat recent en una llista electr¨°nica de professionals de la llengua ning¨² va saber trobar-li un substitut efica?.

- Hospitaletenc, sancugatenc, etc. El camp dels gentilicis ¨¦s molt delicat, perqu¨¨ no sembla haver-hi un criteri del tot clar. Qu¨¨ pesa m¨¦s, el fet de ser capital de comarca o el nombre d'habitants? I la tradici¨® o la facilitat de fer el derivat? El DIEC2 ha incorporat, i ¨¦s un encert que cal saludar, estatunidenc, per¨° tamb¨¦ vilarealenc, carcaixent¨ª o santboi¨¤.

- Reaci. Un d'aquells mots fantasma que no ens hem molestat mai a buscar, igual que 'farrag¨®s' o 'quir¨°fan', perqu¨¨ si no sabr¨ªem que no hi figura. En realitat s'ha de dir rebec. Que no ¨¦s el germ¨¤ de la rebeca, la "jaqueteta de punt" que s¨ª que s'hi ha incorporat i que deu el nom a la protagonista de la pel¡¤l¨ªcula hom¨°nima de Hitchcock.