Lisboa no s'acaba mai

Llums a la costa

Jaume Benavente

Columna

328 p¨¤gines. 21,9 euros

Hi ha novel¡¤les que des de les primeres p¨¤gines es revelen al lector com una col¡¤lecci¨® fren¨¨tica de desprop¨°sits i disbarats, i que aconsegueixen atrapar-li l'atenci¨® perqu¨¨ sense pretendre-ho l'entretenen amb les cont¨ªnues insensateses verbals que acumulen, com un cat¨¤leg raonat de totes les trampes liter¨¤ries que s'han d'evitar a l'hora d'escriure.

Per¨° tamb¨¦ n'hi ha que formen part d'un altre grup, i que es caracteritzen pel color gris del seu to, per la recerca anodina de no res, per l'abs¨¨ncia de qualsevol element de vitalitat imaginativa, per la falta rotunda d'embranzida creativa: ¨¦s un tipus de novel¡¤la equiparable a l'experi¨¨ncia d'un dia mediocrement avorrit de la vida d'un individu sense emocions, sense cap il¡¤lusi¨®, i amb la sola esperan?a que l'arribada de la nit i el son li solucionar¨¤ la trivialitat de no tenir cap preocupaci¨®. Llums a la costa, de Jaume Benavente (Barcelona, 1958) pertany a aquesta categoria liter¨¤ria: no fa riure, per¨° tampoc fa plorar, ¨¦s aqu¨ª i prou.

'Llums a la costa' no fa riure, per¨° tampoc fa plorar. Es aqu¨ª i prou

La novel.la s'amara de la decoraci¨® liter¨¤ria de la ciutat de Lisboa

L'atmosfera ¨¦s una mica tediosa, la mirada t¨¦ un al ¨ªndex de miopia

Llums a la costa ¨¦s una novel¡¤la que avan?a lentament, que es recrea en la descripci¨® de Lisboa, que s'amara de la decoraci¨® liter¨¤ria de la ciutat, que vol fugir del t¨°pic des del t¨°pic, que vol reflexionar sobre el frac¨¤s, la solitud, la desorientaci¨® moral i sobre la insularitat dels individus, i que acaba fent que el lector arribi a estranyar-se perqu¨¨ experimenta una sensaci¨® que no hauria imaginat mai com a possible, enyorar les fabulacions portugueses de Tabucchi.

Llums a la costa narra, en un primer moment, l'episodi d'una fugida: C¨¨lia Vidal es trasllada des de Barcelona a Lisboa amb l'excusa d'enllestir la traducci¨® d'una novel¡¤la de Lidia Jorge. S'instal¡¤la a casa d'una amiga, comen?a a rec¨®rrer la ciutat, i coneix una noia jove per la qual sent una esp¨¨cie d'entusiasme sexual i que li fa pensar incomprensiblement "en la semblan?a entre el plaer i la mort".

L'atzar tamb¨¦ permet que conegui Eusebio Sena, un home ja gran i amb una biografia peculiar que esdev¨¦ el segon fil de la novel¡¤la perqu¨¨ fascina i obsessiona a la protagonista: aconsegueix llegir un dietari seu, i tamb¨¦ va coneixent els episodis m¨¦s remarcables de la seva hist¨°ria particular -professor de grec i llat¨ª a Madeira, desterrat com a mestre rural per la dictadura, presoner en un camp de concentraci¨® en una col¨°nia africana, bacallaner en un barco canadenc, obrer metal¡¤l¨²rgic en una f¨¤brica de Pittsburg i desarrelat a la vora de la indig¨¨ncia en el seu retorn melanc¨°nic a Lisboa. I al darrere de la seva vida, un c¨²mul de secrets i tra?cions vinculades a la resist¨¨ncia pol¨ªtica davant de la dictadura de Salazar.

Potser s¨ª que el lector pot estar d'acord amb la protagonista i considerar fascinantment entendridores les perip¨¨cies vitals d'Eusebio Sena, per¨° ja no ¨¦s tan clar que pugui emocionar-se amb les estrat¨¨gies liter¨¤ries que utilitza Benavente per fer que el relat sedueixi. Llums a la costa no ¨¦s, certament, cap model de prosa. Observi's, per exemple, la primera aparici¨®, a la novel¡¤la, d'Eusebio Sena: "La C¨¨lia s'adon¨¤ que a terra hi havia una petita motxilla. All¨° era tot el que tenia? Costava de creure ja que, malgrat que era evident que era alguna mena de vagabund, malgirbat, amb les ungles ennegrides i amb un posat somnolent perqu¨¨ l'acabava de despertar del seu son a peu d'escala, encara semblava for?a net aix¨ª com coherent en el seu pensament, o almenys en la manera de dirigir-se a ella, una desconeguda".

No ¨¦s tampoc cap prodigi de ritme narratiu, cada cap¨ªtol mostra una inclinaci¨® notable cap a la somnol¨¨ncia, i queda meravellosament indefinit qu¨¨ busca o qu¨¨ espera la protagonista durant la seva estada a Lisboa: potser nom¨¦s ensenyar que Benavente coneix molt b¨¦ la ciutat.

En el text de la contraportada alg¨² diu que Benavente ¨¦s un "escriptor d'atmosferes, de mirades, d'estats de consci¨¨ncia, de paisatges inusuals i de personatges exc¨¨ntrics i al l¨ªmit", i que "els seus llibres sovint reflecteixen el seu inter¨¨s pel viatge literari". Com a declaraci¨® de principis ¨¦s un punt de partida que no sona gens malament, tot i que tampoc no queda gaire clar en qu¨¨ consisteix tot plegat m¨¦s enll¨¤ de l'anunci del projecte que es voldria dur a terme.

Ara b¨¦, el que s¨ª podr¨¤ assegurar el lector de Llums a la costa ¨¦s que en la novel¡¤la que acaba de llegir l'atmosfera ¨¦s una mica tediosa, la mirada t¨¦ un elevat ¨ªndex de miopia, el paisatge ¨¦s el propi d'una guia tur¨ªstica i, pel que fa als personatges -i en concret Eusebio Sena, qualificat sempre com a fascinant per part de la protagonista- si viuen exc¨¨ntricament i al l¨ªmit ¨¦s per culpa d'un gui¨® argumental mal administrat i mal dirigit, com si el viatge pel regne de la literatura no s'hagu¨¦s empr¨¨s en cap moment amb tota la convicci¨® necess¨¤ria.