Per llegir millor

El riure de la m¨¤scara. Formes de l'objectivitat en la poesia contempor¨¤nia

Pere Ballart

Quaderns Crema

268 p¨¤gines. 18 euros

A manca de revistes especialitzades (com el Times Literary Supplement, o la New York Review of Books), capaces de ressenyar amb arguments all¨° que apareix al m¨®n literari, nosaltres ens movem entre la nota breu de la premsa i l'estudi especialitzat, universitari. Aquesta anomalia no afavoreix ning¨², perqu¨¨ els cr¨ªtics de la premsa han (hem) de c¨®rrer pel dia a dia i estan (estem) obligats condensar massa, i els cr¨ªtics universitaris no tenen altre p¨²blic que els lectors especialitzats i, ja d'antuvi, conven?uts. El riure de la m¨¤scara, premi d'assaig Josep Vallverd¨² 2004, ¨¦s un bon exemple de la intel¡¤lig¨¨ncia, la ironia i el bon escriure que un professor competent pot aportar a la lectura de poesia en general. Ja al seu llibre El contorn del poema (1998) Pere Ballart defensava amb brillantor l'an¨¤lisi de la poesia com un g¨¨nere que no t¨¦ res d'abstr¨²s i que pot arribar als lectors, i fer-los passar bones estones (de distracci¨® i de saber), com qualsevol altra especialitat liter¨¤ria. Ara El riure de la m¨¤scara serveix a Pere Ballart per aplegar nou articles, de dimensions diferents, que exploren l'eloq¨¹¨¨ncia, la ironia, els mecanismes de distanciament, o elements concrets de la poesia de Gil de Biedma o de Gabriel Ferrater, a m¨¦s d'un seguit de poetes castellans i catalans en plena producci¨® (Panero, Rovira, Marzal, D'Ors, Alvaro Garc¨ªa, Juaristi. Mun¨¢rriz, Trapiello...).

Ballart mostra com la poesia moderna opera per via anal¨°gica: analitza com les paraules ens convoquen, des de la intimitat i la dist¨¤ncia respecte al m¨®n objectiu, a veure en els mots "tota una altra cosa" que, de fet, "emocionalment" ja coneix¨ªem. El lector esdev¨¦ una mena de c¨°mplice i el poeta ens enlluerna de tant en tant fent la rateta amb el seu boc¨ª de mirall. "La poesia escomet a la seva manera cada cop m¨¦s el¡¤l¨ªptica, per¨°, aix¨° s¨ª, mesurant unes paraules que la imaginaci¨® haur¨¤ trobat inesperades, perqu¨¨ el poema segueixi essent encara una representaci¨® contorbadora d'emocions i actituds i perqu¨¨ l'art -al qual pertany aquell per drets inalienables-sigui una vegada m¨¦s met¨¤fora de la vida." (p. 8). Que l'analogia ¨¦s un proc¨¦s "objectivador d'idees i emocions l'expressi¨® de les quals esdev¨¦ problem¨¤tica sota qualsevol altra formulaci¨®" (p. 57) queda clarament demostrat en la lectura que fa del poema de Leopardi La sera del d¨¬ di festa o quan descabdella a trav¨¦s de Carner, Ferrater i Margarit les formes de defugir el sentimentalisme sense deixar de mantenir lligams amb l'experi¨¨ncia comuna. La claredat expositiva de Ballart, i la seva ironia (que no estalvia als pol¨ªtics del moment), desenfarfega el volum dels t¨°pics habituals que llastren tants treballs acad¨¨mics.

Aprofito per recomanar un excellent llibre complementari, L¨ªrica de fin de siglo, editat per Ballart i Jordi Juli¨¤, que recull comentaris sobre la poesia pr¨°pia de diversos poetes actuals i algunes q¨¹estions sobre la tradici¨® i els procediments d'escriptura. Els lectors de poesia s'ho passaran d'all¨° m¨¦s b¨¦ amb aquests dos assajos.