"Pocs m¨²sics de jazz es projecten fora"

Agust¨ª Fern¨¢ndez ¨¦s un nom important en el panorama internacional del jazz m¨¦s prospectiu i de les m¨²siques improvisades. El pianista mallorqu¨ª ha enregistrat ja m¨¦s de mig centenar de discos i actua amb freq¨¹¨¨ncia en la pr¨¤ctica totalitat de festivals de l'especialitat amb els noms m¨¦s representatius d'un g¨¨nere poc popular al nostre pa¨ªs. Com a mostra d'aquesta m¨ªnima acceptaci¨®, el nou disc d'Agust¨ª Fern¨¢ndez arriba a les nostres botigues editat per una discogr¨¤fica su?ssa. Aurora (Maya Recordings) no ¨¦s nom¨¦s un pas endavant en la carrera de Fern¨¢ndez, ¨¦s tamb¨¦ un pas totalment diferent de tots els anteriors, com si el mallorqu¨ª obr¨ªs una nova porta en la seva ja densa i dilatada carrera musical. Els seus ¨²ltims treballs ens mostraven un improvisador sense concessions, avan?at com una locomotora desbocada. A Aurora trobem una m¨²sica tranquil¡¤la, reposada, plena de petits suggeriments i on el silenci juga un paper primordial.

Pregunta: Per qu¨¨ aquest canvi de registre?

Resposta: No ¨¦s una fugida endavant, simplement una via diferent. Quan vaig comen?ar no tenia una idea molt clara, era m¨¦s aviat una intu?ci¨®: volia fer can?ons molt senzilles, modals, gaireb¨¦ sense harmonia ni melodia, una m¨²sica que digu¨¦s poc, que no aclapar¨¦s perqu¨¨ la gent pogu¨¦s omplir els espais lliures. Tot el contrari del virtuosisme pian¨ªstic, per a aix¨° ja hi ha Michel Camilo. No s¨¦ si jo podria fer el mateix, simplement no em ve de gust.

P. Curiosament, els seus companys, el contrabaixista Barry Guy i el bateria Ram¨®n L¨®pez, s¨®n dos dels improvisadors m¨¦s volc¨¤nics del Vell Continent.

R. Per fer una cosa aix¨ª cal tenir una relaci¨® molt forta amb els altres m¨²sics. A un i altre els va estranyar la proposta, per¨° la van acceptar. Per a ells era dif¨ªcil perqu¨¨ s¨®n persones que en deu segons t'han recitat la B¨ªblia i jo els demanava que toquessin nom¨¦s tres notes. No sabien qu¨¨ fer mentrestant!

P. Va ser dif¨ªcil trobar aquest nou equilibri?

R. La primera vegada ten¨ªem tend¨¨ncia a tocar massa. Havia de retenir-los, repetir-los que no omplissin els espais, que escoltessin el que passava. A poc a poc la m¨²sica va anar obrint-se a aquest espai que jo havia imaginat sense harmonies complicades i sense un tempo predeterminat, perqu¨¨ sempre que poses un ritme est¨¤s remetent a una cultura, i jo no vull que aquesta m¨²sica s'identifiqui amb la cultura espanyola, americana o alemanya, que cadasc¨² pugui decidir.

P. Es pot deduir de les seves paraules que est¨¤ contra el jazz amb denominaci¨® d'origen.

R. En absolut, per¨° per fer-lo t'ho has de creure i, en aquest moment, jo no volia que fos aix¨ª. (La pianista) Marylin Crispell, que ha tocat amb Paul Motian alguna d'aquestes can?ons en el Village Vanguard, em comentava que li sonaven molt espanyoles, que li recordaven a Mompou, i tal vegada sigui veritat, per¨° de forma inconscient. ?s normal, ¨¦s la meva cultura, per¨° he tocat m¨¦s Carles Santos que Monpou.

P. T¨¦ algun significat sortir a la recerca dels sons m¨¦s b¨¤sics despr¨¦s de trenta anys de carrera?

R. Podia haver-ho fet fa 25 anys, hagu¨¦s estat tot m¨¦s f¨¤cil, per¨° jo no estava preparat i vaig escollir un altre cam¨ª: demostrar que podia estar en la primera l¨ªnia de la improvisaci¨® pura i dura, una cosa molt dif¨ªcil. Ara ja puc tornar cap enrere.

P. El seu anterior projecte estava dedicat a Ornette Coleman, pare del free jazz. Creu que el mateix p¨²blic pot acceptar dos projectes aparentment tan distanciats?

R. Aquest estiu, amb l'orquestra de Barry (Guy)par¨¤vem a la meitat i toc¨¤vem temes d'aquest disc. La gent es tornava boja i em treia els discos de les mans.

P. Per qu¨¨ ha editat el seu nou treball en una firma su?ssa?

R. El segell ECM hi estava interessat, per¨° amb el seu volum actual d'edicions el disc no hagu¨¦s sortit fins al 2009, aix¨ª que vaig buscar una altra sortida perqu¨¨ no puc tenir una obra tant de temps en un calaix. Amb les discogr¨¤fiques espanyoles ni tan sols ho vaig intentar.

P. Per alguna ra¨® en concret?

R. No acabo d'encaixar en el seu esquema. No ¨¦s cap cr¨ªtica, per¨° no vaig en la seva mateixa direcci¨®. Els segells espanyols estan abocats a la m¨²sica dels artistes i del p¨²blic local, i pocs artistes locals es projecten fora.

P. A qu¨¨ es deu aquesta falta de projecci¨® internacional dels nostres m¨²sics de jazz?

R. No tenen producte per vendre fora. El jazz que imita els americans el fan millor els americans i a cada pa¨ªs tenen el seu, i bo. ?s jazz de consum local. Coses nostres m¨¦s espec¨ªfiques, com el flamenc, es venen amb l'etiqueta roots i molta gent ja no entra.

P. Quina ¨¦s la clau per sortir?

R. Des del moment que fas alguna cosa has de pensar en vendre-la fora. A mi em compren discos des de Jap¨®, Indon¨¨sia, ... Sortir i tocar fora i veure qu¨¨ passa. El circuit Ressons est¨¤ molt b¨¦, per¨° no pots quedar-te aqu¨ª.

P. Com a professor de l'ESMUC, qu¨¨ diu als seus alumnes sobre aquest particular?

R. Que surtin fora, que s'arrisquin, que es relacionin amb altres m¨²sics d'altres proced¨¨ncies.

P. Nova York ¨¦s encara la meca de tot m¨²sic de jazz? Han d'installar-s'hi per progressar en l'ofici?

R. En absolut. Est¨¤ b¨¦ anar i con¨¨ixer el que es fa all¨¤, per¨° la veritable innovaci¨® ¨¦s en altres llocs. Cal con¨¨ixer la tradici¨®, per¨° a Nova York no hi ha feina. Els m¨²sics nord-americans depenen de la gires europees.