Paganini a Frankfurt

Quan tot just tenia vint anys, el diumenge de Pasqua de 1830, l'apassionat, mentalment revolucionat i sentimentalment ca¨°tic Schumann sent per primera vegada el gran Paganini, a Frankfurt, i en rep una impressi¨® forta i fonda que li durar¨¤ tota la vida, fins al punt que el seu comiat, el seu testament, ¨¦s una estreta i emocionada encaixada de mans amb el turbulent, inquiet, pol¨¨mic, exc¨¨ntric m¨²sic genov¨¨s, que era un dels homes del seu temps que m¨¦s va aconseguir anar all¨° que se'n diu a la seva: nascut pobre, amb un aprenentatge gaireb¨¦ autodidacte, arriba a la fama i a la riquesa nom¨¦s per poder defensar la seva independ¨¨ncia, les seves rareses i, en el fons, la seva melancolia.

"Havent escoltat Paganini, el jove Schumann escriu diverses obres inspirades en ell"

Els 24 Capricis per viol¨ª sol, la seva obra m¨¦s coneguda, s¨®n un monument a la invenci¨® i tamb¨¦ al dur treball d'aprendre a fer anar els dits per poder dir amb les quatre cordes el que fins aleshores semblava impossible. Aquest ¨¦s el c¨¨lebre pacte diab¨°lic de Paganini: practicar l'instrument cada dia, no adormir-se mai. Si un dia no el toco, diu, l'endem¨¤ ja ho noto. Si no el toco dos dies, l'endem¨¤ ho nota el p¨²blic. Per¨° la dificultat principal dels Capricis ¨¦s per als violinistes pensar-se que un cop dominades les mil complicacions t¨¨cniques ja est¨¤ tot fet. Per aix¨° molts cops els hem de sentir com una exhibici¨® del domini f¨ªsic de l'instrument, sense matisos ni fond¨¤ries. N'hi ha que toquen el primer caprici com si fos una cursa de velocitat i el segon com una fren¨¨tica cursa d'obstacles. Per¨° el primer ¨¦s un andante (que vol dir que no s'hi corre sin¨® que s'hi camina) i el segon ¨¦s moderato i encara porta la indicaci¨® de "dol?". Paganini a vegades t¨¦ el seu sentit de l'humor, per¨° quan posa una indicaci¨® com aquesta de "dol?" o "innocentement", o "andante somnolent", ho fa seriosament i perqu¨¨ es compleixi. El "dol?" del segon caprici no ¨¦s ir¨°nic: has de tocar mils de notes, fer una melodia a la corda greu i alhora un acompanyament amb els aguts m¨¦s aguts, amanint-ho amb acrob¨¤tics glissandos o lliscaments amunt i avall, etc¨¨tera, i tot per crear una atmosfera de dol?or continguda, que ¨¦s el realment dif¨ªcil de la pe?a.

Havent sentit Paganini, el jove Schumann escriu diverses obres inspirades en ell o utilitzant motius seus: una fantasia sat¨ªrica, i una sonata que deixa inacabada. El 1832 i 1833 fa versions lliures per a piano de dotze dels capricis. Schumann ¨¦s un personatge que no para d'anar amunt i avall, escriu poemes, articles cr¨ªtics, anotacions personals, edita revistes musicals, l'assetgen les malalties, m¨¦s d'un cop s'ha intentat su?cidar, els seus amors s¨®n un seguit d'embolics dignes del teatre del seu temps, el cervell se li escapa i li fa males passades. La cosa que sobta m¨¦s de la vida enfollida i terrible de Schumann ¨¦s que compongu¨¦s tanta m¨²sica i tantes can?ons. Els ¨²ltims anys, per facilitar-ne la difusi¨® en sales de concert, escriu acompanyaments de piano per a les peces de viol¨ª sol i de violoncel sol de Bach, compositor que de primer no li deia res per¨° que amb la maduresa cada vegada l'atrau m¨¦s. El 1854 es troba tan malament del cap i dels nervis que demana que el portin a un asil, a Eidenich. L'any seg¨¹ent, l'¨²ltim de la seva vida (t¨¦ 45 anys) demana per carta des de l'asil que li envi?n la partitura dels capricis de Paganini. Un cop mort, entre els seus papers es troba un acompanyament de piano per als capricis, d'escriptura molt clara i neta. ?s la darrera obra del gran compositor de m¨²sica i de can?ons que fou Schumann.

En un disc de 1988 que cont¨¦ els capricis de l'un amb l'acompanyament pian¨ªstic de l'altre, parlant del caprici n¨²mero dos el violinista Ingolf Turban escriu: "cap dels altres Capricis no apareix tan introvertit, melanc¨°lic, auster i tendre com aquest, d'acord amb la indicaci¨® de dolce, de m¨¤ de Paganini, i el conseg¨¹ent d¨²ctil acompanyament de Schumann, que posa els dits exactament en la poesia, en l'ambient de la pe?a...". Schumann converteix els capricis en una obra nova, de dos autors. El piano hi sol fer poques notes, posades amb gran saviesa d'invenci¨®, a voltes amb molt d'atreviment, i sempre real?ant la riquesa musical del genov¨¨s, mostrant que els capricis s¨®n una gran exhibici¨® de m¨²sica i no solament de virtuosisme pur.