El poder redemptor de l'amor

Clara i les ombres

Jordi Cuss¨¤

Emp¨²ries

189 p¨¤gines.17 euros

Despr¨¦s del fiasco que va representar La novel¡¤la de les ¨¤nimes -un relat de ci¨¨ncia-ficci¨® social que no funcionava gaireb¨¦ en cap aspecte- dins de la traject¨°ria liter¨¤ria de Jordi Cuss¨¤ (Berga, 1961), hi havia una encuriosida expectaci¨® per saber cap on i com encaminaria els passos aquest autor que disfruta amb ganes a l'hora de jugar, modificar, i trastocar les regles liter¨¤ries de cada g¨¨nere que accepta com un repte i que fa seu: Cavalls salvatges era una road-movie en forma de western protagonitzat per ionquis, per exemple; La serp era una novel¡¤la hist¨°rica que adquiria el to d'una enciclop¨¨dia familiar i que, al cap i a la fi, era una reflexi¨® de veritat sobre la literatura i el seu sentit; i, en fi, L'alfil sacrificat era una matem¨¤tica narraci¨® de suspens on les lli?ons de Hitchcock es convertien en literatura pol¨ªtica gr¨¤cies a Graham Greene i els seus dictats sobre com narrar una intriga. A Clara i les ombres el g¨¨nere que s'hi investiga no t¨¦ gaire a veure amb la literatura entesa en el bon sentit de la paraula, perqu¨¨ el que hi narra Cuss¨¤ pertany al cinema: es pot llegir Clara i les ombres com si fos un musical escrit enjogassadament per alg¨² a qui li agrada escoltar el so verbal de la m¨²sica de les paraules -una caracter¨ªstica que marca l'obra tota de Cuss¨¤, com si l'afany per coquetejar amb el contrast del sentit casual de les s¨ªl¡¤labes marqu¨¦s el ritme del relat. Fet i fet, no seria gens estrany que l'oposici¨® entre la claror i la foscor dels dos termes del t¨ªtol fos l'origen primer de la gestaci¨® d'aquesta novel¡¤la d'amor que ara el lector t¨¦ el gran privilegi de poder llegir.

La frase que concentra el nucli narratiu de Clara i les ombres ¨¦s el seg¨¹ent: "Em vaig confessar que estar enamorat d'una dona que ja ha estat la teva companya, i a la qual ja has decebut com a parella, era una tortura emocional vertiginosa. I que, si no estava molt alerta, en qualsevol moment podia caure en un dels innombrables precipicis que la nostra proximitat em plantejaria durant tot un mes". Perqu¨¨ el que es narra a la novel-la, rere l'excusa de les perip¨¨cies de la gira per Catalunya d'un grup de g¨°spel de Louisiana, ¨¦s el retrobament, al cap d'un any, del protagonista i narrador de Clara i les ombres -un pianista solitari i obsedit per la m¨²sica, "alcoh¨°lic, i desesperat i extraviat dins d'una depressi¨®", conscient de la seva fractura interior-, amb qui havia estat l'amor de la seva vida, m¨¤nager del grup de g¨°spel i que per una s¨¨rie de circumst¨¤ncies laterals el contracta per acompanyar-los durant la gira. A partir d'aquesta an¨¨cdota, Cuss¨¤ fa que la novella avanci per dos fronts: d'una banda, el lector es troba amb les aventures professionals i l'¨¨pica m¨²sical del grup de cantants, i que serveix perqu¨¨ es pugui reflexionar sobre el racisme i sobre altres temes actuals d'ordre social. D'altra banda -i aqu¨ª ¨¦s on el lector troba les joies de la novel¡¤la- hi ha la hist¨°ria d'amor entre el narrador i la seva ex-enamorada: el distanciament afectiu dels primers cap¨ªtols, els processos d'assimilaci¨® de vincles professionals que durant la gira es produeixen, els treballs in¨²tils d'apropament, el combat entre dos orgulls ferits perqu¨¨ volen tots dos estar junts i, tant l'un com l'altra, no aconsegueixen fer-se cap concessi¨® a pesar que no saben metre en l'oblit els fet d'amor que van compartir, la irremeiable vocaci¨® que tots dos tenen de l'altre, el desig que acaba triomfant, el poder redemptor de l'amor. Al final, passa el que ha de passar, que l'instint s'imposa a la ra¨®, que l'orgull no pot fer res davant de l'evid¨¨ncia de l'amor, que el g¨°spel no ¨¦s tan bo com la gent es pensa, i que la m¨²sica no serveix tampoc per amansir les feres. Al final, passa que Cuss¨¤ explica la desavin¨¨ncia entre l'art i la vida, i que ¨¦s pou valent per triar l'opci¨® segona: primer s'ha de viure i despr¨¦s escriure, si de cas, i Cuss¨¤ ho ha fet tan llargament com per saber que l'amor i la felicitat trivial de la vida quotidiana s¨®n m¨¦s importants que l'art i les grans paraules al voltant de la investigaci¨® rigorosa de l'esperit i de les profunditats de l'¨¤nima. ?s per aix¨° que es dedica a escriure novel¡¤les tan bones com Clara i les ombres: al capdavall, ja ho diu la cita d'Eliot que encap?ala la novella: "El que podia haver estat i el que ha estat/ sols van cap a una fi, que ¨¦s sempre el present".