Epifanies de Gracq

Hom ha de meravellar-se en veure que l'editorial Quaderns Crema encara t¨¦ esma per publicar grans cl¨¤ssics de tots els temps, inclosos aquells escriptors que encara viuen, per¨° amb una edat que els ha convertit en vivents cl¨¤ssics. Quan un s'adona que grans cases editores de Barcelona han abdicat la publicaci¨® de traduccions catalanes del llegat literari del nostre continent, consola veure que Jaume Vallcorba -segurament l'editor m¨¦s culte del panorama catal¨¤ contemporani- encara lliura al mercat obres d'una tal envergadura com la Vida de Samuel Johnson, en castell¨¤ (Acantilado, 2007), o com aquesta deliciosa obreta de qu¨¨ parlem avui, Les aig¨¹es estretes, de Julien Gracq (nascut l'any 1910), un dels m¨¦s grans valors de la literatura francesa dels nostres dies. La novel¡¤la, si es pot dir aix¨ª, ¨¦s petita, per¨° d'una categoria extraordin¨¤ria, comen?ant per la cosa que m¨¦s ha preocupat Gracq al llarg de la seva llarga vida: la q¨¹esti¨® de l'estil. En aquest sentit, afanyem-nos a felicitar el traductor, Ramon Girbau, el qual -encara que escriu "al?ada" on hauria d'escriure "altura", i deixa anar un estramb¨°tic esperit ("esp¨¨rit", a la p¨¤gina 43)- ha transformat en llengua catalana all¨° essencial de la versi¨® francesa original del llibre: el ritme de la prosa. Encara hi ha escriptors que es pensen que el ritme ¨¦s una cosa que afecta nom¨¦s a la poesia, quan ¨¦s tan essencial en la prosa, o encara m¨¦s per amor de subtilitat, que en les l¨ªnies versificades. L'eur¨ªtmia, catalans, l'eur¨ªtmia!

"La mem¨°ria, en Gracq, funciona d'una altra manera que en la literatura proustiana"

Aquesta ¨¦s, doncs, la primera cosa de valor del llibret de Julien Gracq. Per¨° hi ha dos elements remarcables m¨¦s en aquest llibre. D'una banda, Gracq hi fa un exercici d'inserci¨® en la tradici¨® liter¨¤ria que m¨¦s el va influir, i esmenta, entreviats en la textura, les obres i la influ¨¨ncia del Balzac de Les Chouans, la d'Edgar Allan Poe de Philosophy of Composition -per¨° tamb¨¦ de La casa Usher i encara d'altres narracions-, la de Val¨¦ry -del qual Gracq va heretar aquesta mania per la perfecci¨® sint¨¤ctica-, i tamb¨¦ la de Nerval, Rimbaud, Wagner, Thomas de Quincey, Bachelard... i la dels quadres de Vermeer.

Aquesta darrera petja en el llibret de Julien ens fa pensar, de continent, en el paper que Proust -la recerca del qual sembla tota ella generada per la famosa Vista de Delft del pintor dels Pa?sos Baixos- podria haver jugat en aquesta novel¡¤leta. Per¨° en aquest punt cal fer una consideraci¨® cabdal per ben entendre l'univers de Gracq i all¨° que m¨¦s l'ha preocupat quan s'ha posat a escriure, fossin novel¡¤les, assaigs o temptatives. El fet ¨¦s que el lloc de la mem¨°ria, en Gracq, funciona de tota una altra manera que en la literatura proustiana. All¨¤ on Proust remet a qualsevol objecte -pot ser una llamborda desigual en un pati de Par¨ªs- amb la intenci¨® d'anar a parar a la densa subjectivitat que l'autor s'ha forjat amb els anys, all¨¤ Gracq eleva la categoria de l'objecte mateix per convertir-lo m¨¦s en una gloriosa evocaci¨® de les coses, que del subjecte que recorda.

Tot passa al voltant del riu Evre -"?s aix¨ª que la petita vall dorment de l'Evre, afluent menor i desconegut del Loira que desemboca en el riu a cinc-cents metres de Saint-Florent, delimita en el paisatge dels meus primers anys una regi¨® privilegiada"-, per¨° res de les aig¨¹es estretes d'aquest rierol no es dissol ni es difumina pels efectes d'una mem¨°ria revifada ni es converteix en una teofania memorial, com passa amb Proust, sin¨® que tot s'hi converteix en una epifania, com les que trobem sovint, a tall d'exemple, en l'obra d'un autor que Gracq no esmenta, Joyce. Aix¨ª ho explica l'autor mateix: "El nom de Proust est¨¤ lligat a la resurrecci¨® d'un fragment abolit del passat gr¨¤cies al retrobament d'un objecte. Tanmateix, aquest desencadenament, mitjan?ant el record, d'un geni presoner de la mat¨¨ria ... em sembla m¨¦s aviat, i for?a m¨¦s sovint que en el cas del quietisme de la il¡¤luminaci¨® proustiana, el motor i el principi d'una fuga alegre i febril: en contacte amb la seva espurna revifada, les imatges estimades i llargament enfosquides ... s'inflamen i s'encenen m¨²tuament". Aix¨° remet m¨¦s aviat a Baudelaire, Les flors del mal, IV: "els perfums, els colors i els sorolls es responen", i, com sembla clar, molt poc a Marcel Proust.

Vet-ho aqu¨ª: for?a influ?t pel ja esmentat Bachelard, Julien Gracq va escriure aquestes p¨¤gines prodigioses per revelar i donar vida, per cam¨ª literari, a all¨° que, de fet, ja en posseeix per si mateix, per sempre i per a tothom: "tot el que t¨¦ el color del somni ¨¦s per naturalesa prof¨¨tic i girat cap al futur". All¨¤ on hi havia, en Proust, utilitzaci¨® dels objectes per a la construcci¨® del gruix de l'individu, hi ha en Gracq una il¡¤luminaci¨® de signe rimbaldi¨¤: emerg¨¨ncia pura de la mat¨¨ria, epifania, reinici fastu¨®s i sonor de les coses existents de sempre.