Relats / retrats

El ramader George Terrell havia estat un dels primers colons de la petita poblaci¨® de True. El 1877 va comprar 3.000 acres de terreny. En pocs anys, aquelles remotes terres de l'Estat de Texas es van omplir de fam¨ªlies emprenedores, comerciants, un mestre, un ferrer, un metge, fins i tot el pastor de l'Esgl¨¦sia. Des de la seva casa de la pradera, Terrell va veure arribar el ferrocarril, encara que aquest passava de llarg, ja que True no tenia estaci¨®, per¨° s¨ª Loving, un poblet de tan sols 350 habitants, a un tret de pedra.

Fundada per Oliver Loving, despr¨¦s de guanyar la terra als comanxes, aquell enclavament de l'Oest Americ¨¤ va aconseguir amb els anys esquivar l'oblit gr¨¤cies a una tradici¨® rom¨¤ntica: quan s'acosta el dia de Sant Valent¨ª, l'estafeta de correus rep desenes de sacs de cartes i postals que s¨®n reenviades a innombrables destinacions de tot el m¨®n amb el mata-segells de Loving ben visible. Avui, les terres que uneixen els pobles True i Loving s¨®n plenes de tombes i cases completament customitzades, com a testimoni del veritable amor que senten els seus habitants per aquests paratges del comtat de l'estrella solit¨¤ria.

Bernad¨® sembla dir-nos que l'arquitectura d'una ciutat, les hist¨°ries que neixen en ella, ¨¦s est¨¨tica

Aquesta ¨¦s una de les hist¨°ries que relata i retrata el fot¨°graf Jordi Bernad¨® (Lleida, 1966). True Loving (2002-2006) ¨¦s el t¨ªtol del seu ¨²ltim treball, que pren com a punt de partida top¨°nims o hist¨°ries aparentment inversemblants per donar una visi¨® entre desencantadora i pintoresca del somni americ¨¤. L'obra de Bernad¨® ¨¦s una reflexi¨® cr¨ªtica sobre l'arquitectura, l'urbanisme i la transformaci¨® de la ciutat contempor¨¤nia en la nova era global. Aix¨ª, no ¨¦s estrany que una de les narracions que compon amb la seva c¨¤mera porti per t¨ªtol ?Vam aprendre de Las Vegas?, en al¡¤lusi¨® al llibre de Venturi, Izenour i Scott Brown sobre la simbologia de la forma arquitect¨°nica prenent com a base l'Strip de l'apoteosi de la ciutat del desert, la ciutat/casino m¨¦s famosa del m¨®n. Bernad¨® es pregunta, a partir de les fotografies de la petita ciutat texana de Paradise, en el seu moment molt populosa i que avui a penes t¨¦ mil habitants, si els anuncis que destaquen sobre el fons lleig d'una arquitectura neutralment moderna s¨®n els edificis, o si, per contra, s¨®n els edificis els que fan l'anunci. Una altra llegenda fa refer¨¨ncia a una curiosa construcci¨® de Detroit, que a principis del segle XX va ser l'hotel m¨¦s alt del m¨®n. Des de 1986, Hotel Cadillac ¨¦s un edifici pat¨¨tic i atrotinat, "un monument esventrellat de l'ambici¨® americana".

Com Wim Wenders, el fot¨°graf descobreix el mite en altres latituds de l'Am¨¨rica profunda: hi ha un Par¨ªs, un Atenes i un T¨°quio de postal a Texas; una Roma a Illinois i un Bagdad (!) a Pennsilv¨¤nia. Les reconeixem gr¨¤cies a la proliferaci¨® de r¨¨tols, tanques publicit¨¤ries i textos que ofereixen "Noies Boniques" i el "Parad¨ªs". Bernad¨® usa el color, un format panor¨¤mic o el gran angular i l'estil documental. ?s el seu segell. Des de 1993, quan va fer la primera s¨¨rie fotogr¨¤fica sobre Berl¨ªn i la seva transformaci¨® urbana despr¨¦s de la caiguda del mur, cada nou projecte ha contemplat el format llibre com una aportaci¨® complement¨¤ria. Un any despr¨¦s, a la s¨¨rie Atlanta, va demostrar que l'"espurna de la vida" de la ciutat de la Coca-Cola no era m¨¦s que un esl¨°gan. El m¨¦s ir¨°nic City City World World (1996-2004) va marcar definitivament un estil personal, fins arribar a certa desconstrucci¨® del vernacular, a True Loving. Una selecci¨® d'aquests treballs s'exhibeix fins al 24 de juny a La Panera de Lleida.

Amb el seu treball, Bernad¨® sembla dir-nos que l'arquitectura d'una ciutat, les hist¨°ries que neixen en ella (la vida mateixa), ¨¦s est¨¨tica, ja que les seves formes consoladores es dirigeixen ¨²nicament a l'aparen?a, al sentit, a l'error, a la nost¨¤lgia, a la il¡¤lusi¨®. A la utopia. I l'art ¨¦s lleial a aquesta veritat, precisament en la seva falsedat. Una protecci¨® contra el terrible: l'abs¨¨ncia de mem¨°ria.

Jordi Bernad¨®

Centre d'Art La Panera. Pl. de la Panera, 2. Lleida.

Fins al 24 de juny