Divorcis

L'amena?a de divorci entre Converg¨¨ncia i Uni¨® forma part del paisatge pol¨ªtic de la democr¨¤cia. De manera c¨ªclica, els dos partits s'estomaquen verbalment a trav¨¦s dels mitjans de comunicaci¨® i, un cop s'adonen de la magnitud del mullader, s'espanten i fan una passa enrera que tendeix a la reconciliaci¨®. En els temps de Jordi Pujol, Uni¨® es queixava de menyspreu. Ara, en temps de Mas, es repeteix l'acusaci¨®.

El protagonisme d'Uni¨® el posa Duran i Lleida, que interpreta el paper de l'indignat dolgut amb una convicci¨® que fa sospitar que els seus socis de coalici¨® l'exciten m¨¦s per acollonar-lo i entretenir-se que no per raons pol¨ªtiques. La desuni¨® i la diverg¨¨ncia s¨®n instrumentalitzades per buscar l'acudit f¨¤cil i per simplificar unes relacions d'inter¨¨s que, sense pastissos de poder que repartir, han perdut part del seu sentit.

La cagarel¡¤la s'est¨¦n no solament als programes d'humor sin¨® tamb¨¦ a la pol¨ªtica, i els ciutadans tornem a tenir la sensaci¨® que aquest cap¨ªtol del culebrot, amb la mateixa gesticulaci¨® i els actors una mica m¨¦s joves, ja l'hem vist. Des dels partits d'esquerres, hi ha una silenciosa satisfacci¨®, perqu¨¨ tothom sap que la desuni¨® de l'adversari ¨¦s el millor premi pel qui mana.

En la hist¨°ria d'aquests partits que ara manen, per¨°, l'amena?a de divorci no ha estat una tradici¨® tan consolidada com en la coalici¨® de centre-dreta. Els partits d'esquerra tenen una altra patologia i s'estimen m¨¦s l'escissi¨®, una tend¨¨ncia malaltissa a autodestruir-se i a crear corrents interns prou inestables com per for?ar l'atomitzaci¨®. En conseq¨¹¨¨ncia, tenim un panorama for?a engrescador: opositors que no s'estimen, que s'amenacen de divorci, socis governants amb una llarga tradici¨® de canibalisme i, finalment, un partit hegem¨°nic que basa la seva cohesi¨® en el ciment del poder.