Xavier Claramunt, de la Xina a l'espai

Est¨¤ dissenyat per generar projectes i crear els equips que els realitzaran. Creu en la multidisciplinarietat des que va comen?ar a exercir. Tant pot dissenyar una joia, com una cadira, un estri de cuina, un gratacels... o un hotel gal¨¤ctic pels futurs turistes de l'espai. ?s de natural atrevit: no t¨¦ por de somniar l'impossible i convertir-lo en projecte. D'aix¨° en diu treballar "sense complexos", un concepte que assegura haver apr¨¨s de Ferran Adri¨¤ (m¨¦s endavant es veur¨¤ per qu¨¨).

Inclassificable, Xavier Claramunt (Igualada, 1965) ¨¦s dels que necessita imprimir cada dia la feina feta a l'ordinador "per tenir la sensaci¨® que has fet feina". A Palo Alto, el falansteri professional impulsat al Poblenou per Xavier Mariscal, l'arquitecte lidera des de 2003 un equip d'una trentena de persones que es diu precisament aix¨ª, Equip XC. A l'estudi hi ha una gran varietat de maquetes i de proves de materials, com un panell folrat de botelles de cervesa, un projecte per la f¨¤brica Damm d'El Prat que no sap si arribar¨¤ a bon port. Al fons, una fresadora autom¨¤tica esculpeix una planxa de metacrilat.

"A Catalunya sovint els complexos destossen la creativitat"

"A ?sia hi hem de ficar la banya per¨° veig poca gent disposada a moure el cul"

"La maqueta t¨¦ la l¨°gica natural de les coses. El m¨®n virtual est¨¤ molt b¨¦, per¨° jo sense la materialitzaci¨® d'aquest projecte no faig res. No com a objecte acabat, sin¨® com a generador de noves estrat¨¨gies". Sembla complicat, per¨° no ho ¨¦s tant. Claramunt mostra, per exemple, l'evoluci¨® d'un projecte de quatre torres en diverses maquetes, amb aportacions de tot l'equip. "De vegades, conv¨¦ que s'ho miri alg¨² ali¨¨ al projecte. En aquest cas la soluci¨® la va aportar un dissenyador de joies. La mirada verge sovint ¨¦s fonamental per l'evoluci¨® d'una idea".

Multidisciplinarietat, aquesta ¨¦s la seva consigna. Per¨° anem a pams o no s'entendr¨¤ res. Xavier Claramunt diu que "construir" ha estat "una passi¨®" inculcada pel seu pare des que era nen. I perqu¨¨ no qued¨¦s cap dubte d'aquesta predisposici¨® d'origen, a l'hora de triar carrera es va decidir per l'enginyeria aeron¨¤utica. Qu¨¨ caram, el m¨®n no s'ha fet pels pusil¡¤l¨¤nimes. Ara, com deu ser aquesta carrera si Xavier Claramunt va decidir deixar-la per massa dura i va passar a arquitectura. Per¨° no renega d'aquell primer impuls: "L'enginyeria ¨¦s un entrenament per resoldre problemes. L'arquitectura genera problemes per despr¨¦s resoldre'ls. ?s la difer¨¨ncia". A Igualada hi ha tradici¨® d'inventors-constructors. No debades la ciutat t¨¦, per exemple, una empresa l¨ªder en el sector dels globus aerost¨¤tics (Ultram¨¤gic). Claramunt confirma: "Hi ha molta afici¨® als invents. El meu ¨ªdol infantil era el doctor Franz de Copenhague del TBO. A Igualada tenia molts seguidors".

Ja es veu que d'aqu¨ª a projectar hotels per l'espai intergal¨¤ctic o resid¨¨ncies per als fons marins, dos dels projectes m¨¦s ins¨°lits que t¨¦ entre mans, hi va un pas pel qual cal nom¨¦s certa imaginaci¨® julesverniana. Per¨° no avancem esdeveniments.

La dedicaci¨® a la joieria li ve de la seva ¨¨poca d'estudiant. Resulta que la joieria Bagu¨¦s va convocar el 1990 un concurs dotat amb 1.100.000 pessetes -una quantitat respectable per l'¨¨poca. El va guanyar i amb els calers se'n va anar a estudiar a Harvard. Avui continua conreant aquesta disciplina. "En joieria treballes amb conceptes purs i no tens amo, fas el que vols. Ara tindr¨ªem la possibilitat de muntar una companyia gran en aquest sector, per¨° crec que la nostra activitat es corrompria si perd¨¦s la dimensi¨® artesanal". T¨¦ la resposta preparada quan se li pregunta com pot treballar alhora en una cosa tan petita i delicada com una joia i en un projecte mastod¨°ntic com aixecar un gratacel: "En realitat ¨¦s un canvi d'escala, per¨° la feina ¨¦s la mateixa. L'arquitectura ¨¦s molt lenta, en canvi la joieria troba solucions molt r¨¤pides. Les tres disciplines es complementen: la joieria ens permet con¨¨ixer millor els materials. El disseny industrial ens ajuda a resoldre problemes de producci¨® en s¨¨rie. I l'arquitectura ¨¦s el projecte que ho integra tot i ho col¡¤loca en un espai concret. L'estrat¨¨gia consisteix en barrejar-ho tot, anar i venir d'un camp a l'altre". A m¨¦s, abunda, moltes de les seves peces de joieria estan concebudes modularment per tal que l'usuari l'adapti al seu gust, cosa que tamb¨¦ t¨¦ molt present a l'hora de construir edificis: "Finalment ¨¦s l'usuari qui acaba fent seu un edifici".

Xavier Claramunt s'ha dedicat tamb¨¦ al disseny industrial: cadires, l¨¤mpares, sanitaris. Una de les seves darreres produccions ha estat una coberteria per a Ferran Adri¨¤. De l'heterod¨°xia i llibertat amb qu¨¨ ha abordat aquest enc¨¤rrec en d¨®na fe la manera de procedir. "Vaig pensar que de coberteries ja n'hi ha moltes, dissenyar-ne una m¨¦s no tenia cap sentit. De forma que vaig decidir triar la millor pe?a de les coberteries m¨¦s afamades i aix¨ª formar-ne una d'ideal. Es diu Franky. De Frankenstein, l'individu fet de trossos d'altres individus. ?s com una inversi¨® del concepte Swatch, on canvia la carcassa per¨° la maquin¨¤ria ¨¦s sempre la mateixa". L'encontre amb el xef de Cala Montjoi ha estat fonamental: "D'ell he apr¨¨s a treballar sense complexos, a atrevir-me a pensar lliurement. A Catalunya, els complexos sovint destrossen la creativitat". Que el seu cap no t¨¦ l¨ªmits ho demostra l'entusiasme amb el qual parla del darrer enc¨¤rrec: guixetes de vestuari per a la ind¨²stria. "Va venir una empresa de Manlleu que factura -poca broma- 60.000 taquilles l'any i ens va demanar que reinvent¨¦ssim el concepte. Per fer-ho hem hagut de fer abans les eines de treball. Per¨° ha estat apassionant. Jo no ho sabia, per¨° resulta que la taquilla ¨¦s una eina pol¨ªtica colossal. De fet, quan es discuteixen els convenis col¡¤lectius la taquilla ¨¦s molt sovint un tema central".

I anem cap a la Xina que hi falta gent. L'equip de Xavier Claramunt acaba d'obrir oficina a Xangai, associats amb un professional xin¨¨s. "?s que ¨¦s obligatori associar-se amb un estudi d'all¨¤, per¨° ¨¦s que els temes administratius s¨®n tan complexos que no podries mai anar sol". Les 'Flamenco Tower' seran dues torres de m¨¦s de 200 metres d'al?ada que sorgiran al districte de negocis de Hanghzou, al sud de Xangai. En realitat seran les dues torres m¨¦s un complex d'edificis baixos a la base, 130.000 metres quadrats constru?ts per oficines, un hotel, habitatges i un centre comercial. El capital ¨¦s 50% espanyol i el temps previst d'execuci¨® d'obra ¨¦s de dos anys i mig. "A ?sia hi hem de ficar la banya, per¨° veig poca gent disposada a moure al cul. Catalunya t¨¦ professionals magn¨ªfics, per¨° mandrosos. Nosaltres som joves i per aix¨° no ens ha estat dif¨ªcil trobar a dues persones sense fill disposades a estar-se a la Xina un parell d'anys". Preguntat pel curi¨®s nom de les torres, torna a sortir el seu car¨¤cter iconoclasta: "S¨®n dues torres altes i en torsi¨® sobre el propi eix. Quan les descriv¨ªem f¨¨iem un gest com si ball¨¦ssim sevillanes i d'aqu¨ª va quedar el nom de 'Flamenco Towers".

Un altre del sectors en qu¨¨ l'Equip XC ha anat especialitzant-se en els darrers temps ¨¦s el de l'hosteleria. Han fet hotels al Palacio de los Patos de Granada i a Barcelona -el Chic&Basic Born- i tenen obres en marxa a Palma de Mallorca i Xer¨¨s, a part de Hanghzou. Per¨° tampoc en aquesta ¨¤rea Claramunt podia conformar-se amb l'anar fent. Ara fa un any, va anar a un congr¨¦s de llen?adores aeroespecials per explicar la seva idea d'un hotel pels turistes de l'espai. T¨ªtol de la pel¡¤l¨ªcula: Galactic Suite. "Vam anar al congr¨¦s pensant que ens posarien de volta i mitja i vam rebre moltes cr¨ªtiques, per¨° tamb¨¦ va ser un boom incre?ble. Perqu¨¨ es va veure que era un projecte global, pensat de dalt a baix per un turista que s'entrena durant sis mesos per passar dos dies a l'espai i naturalment hi voldr¨¤ trobar unes condicions de vida determinades".

I va ser aix¨ª com aquest equip d'arquitectes i dissenyadors es van posar a projectar des dels trajos que haurien de portar els turistes fins a les habitacions que ocuparien, de set metres de llargada per quatre d'altura, i on l'usuari podr¨¤ moure's flotant en 360 graus, sense tenir noci¨® dels conceptes amunt/avall, esquerra/dreta. Les habitacions, de fet, s¨®n sense mobles per no topar-hi i amb una s¨¨rie d'agafadors a les parets per dormir i menjar en abs¨¨ncia de gravetat. Naturalment, s'han previst uns grans finestrals per gaudir del paisatge, nom¨¦s faltaria que tanta feinada no tingu¨¦s la compensaci¨® d'una bona visi¨®. L'aspecte de l'invent -que sembla un homenatge als del doctor Franz de Copenhague- seria d'un nucli central del qual penjarien les habitacions dels turistes, fins a un total de 22. Una llen?adora s'encarregar¨¤ de pujar els m¨°duls, de tres en tres com a m¨¤xim. Una bogeria? Potser s¨ª. Per¨° uns enginyers aeron¨¤utics de Florida ja col¡¤laboren en els aspectes t¨¨cnics. I un fons d'inversi¨® alemany est¨¤ interessat en l'operaci¨®, calculada en uns 1.900 milions d'euros. "A m¨¦s, saps quantes empreses hi ha dedicades al sector aeroespacial a Catalunya? 90 companyies. Es diu aviat, oi? Tot aix¨° a mi em ve de quan vaig comen?ar a estudiar enginyeria, per¨° tamb¨¦ del convenciment que si avui no tens una actitud propositiva no arribes enlloc. Un projecte aix¨ª no es pot concebre sense la participaci¨® d'equips diferents d'especialistes, ¨¦s a dir sense la xarxa. Nosaltres hem llen?at la idea i resulta que el que podia semblar una gamberrada inicial, pas a pas va agafant forma de projecte, perqu¨¨ hi ha molta gent interessada". Per cert, el setembre es pensa fer a Barcelona, auspiciat per Llu¨ªs Hortet, director de la Fundaci¨® Mies van der Rohe, el primer curs d'arquitectura a l'espai. Senyal que les gamberrades a ¨²ltima hora no ho s¨®n tant.

A aquesta mena d'iniciatives, que de fet no s¨®n enc¨¤rrecs de clients sin¨® propostes de l'estudi, Claramunt les anomena "projectes sense escala": es tracta d'obrir camins que, malgrat la gosadia de les propostes, siguin factibles i donin resposta a noves necessitats dels usuaris. Les del turisme espacial s¨®n rotundament noves, aix¨° de ben segur. Un altre d'aquests "projectes sense escala", en un estadi menys avan?at, ¨¦s la Sea Suite, un hotel al fons del mar¨ª. Queda demostrat que l'Equip XC ¨¦s un brollador d'idees sense aturador. "Sense complexos", com diu Ferran Adri¨¤.

Ara b¨¦, una oferta tan diferenciada, no comporta una certa manca d'estil? "De fet, jo considero que som una companyia sense estil. Aix¨° pot semblar tirar pedres a la pr¨°pia teulada, per¨° ¨¦s que nosaltres m¨¦s que un estil defensem una estrat¨¨gia de producte, tant si es tracta d'una joia com d'un hotel. I aleshores ens trobem amb qu¨¨ cada exercici demana all¨° que demana i nosaltres ens hi hem d'adaptar". I l'estructura de l'estudi respon perfectament a aquesta filosofia. Cada projecte parteix dels continguts formulats pel client i per les moltes respostes que ha de contestar a les preguntes de l'equip. A partir d'aqu¨ª cada projecte t¨¦ assignat un cap de projecte, un maquetista responsable i Xavier Claramunt com a coordinador. Ja s'ha dit que la maqueta ¨¦s fonamental pel treball de l'equip. "?s a partir d'ella que ens posem noves preguntes a les quals tot l'equip mira de trobar respostes".

?s curi¨®s: malgrat aquesta torrentera d'idees, el clima que es respira a l'estudi de Palo Alto ¨¦s de serenitat i concentraci¨®. A ning¨² li sembla estrany treballar en un hotel penjat a la immensitat de l'espai. T¨¦ m¨¨rit.