La mil¨ªcia gai

Una not¨ªcia fabulosa apareguda en un diari avantguardista de Barcelona, dissabte passat, explicava que el Pent¨¤gon nord-americ¨¤, en temps de Clinton, va encarregar un estudi per desenvolupar una "arma hormonal revolucion¨¤ria" destinada a induir la conducta homosexual entre les tropes enemigues per tal de minar-hi la disciplina i la moral de combat. La cosa va quedar en no res, en especial despr¨¦s que el senyor Clinton i la senyoreta Lewinsky van demostrar al m¨®n sencer que les hormones naturals de cadasc¨² no hi ha qui les confongui.

Els estrategs nord-americans es van afigurar, els molt ingenus, que escampant des de l'aire n¨²vols d'aquesta rara toxicitat hormonal, els pobles enemics caurien en aquella t¨°pica blanesa dels no menys t¨°pics "marietes": "Ai Lalo, Lalona, fugim, que aquests senyors ens volen mal"; "Ai Pepo, Pepona, desem les armes, no podem pas ferir aquests marines tan formosos!" Amb aix¨° dels ex¨¨rcits i les drogues, l'¨²nica cosa que s'ha demostrat que era efica? ¨¦s el bromur que a Espanya donaven als soldats al temps franquista, barrejat amb el vi o amb la sopa, per evitar que les pulsions er¨¨ctils dels militars portessin conseq¨¹¨¨ncies doloroses -almenys per a la part passiva de l'assumpte.

"Sembla un fet irrebatible que els doris van inventar la peder¨¤stia"

Per¨° hi ha m¨¦s, i la clau la tenim, encara, en les fonts de l'Antigor. No ¨¦s veritat que a la Gr¨¨cia cl¨¤ssica homes i galifardeus es passessin el dia al llit fent marranades, i aix¨ª consta almenys en els textos de Plat¨® (Lleis, 636a,b), en qu¨¨ el fill d'Atenes, ciutat puritana, blasma tant l'exc¨¦s de la gimn¨¤stica -a la qual els gais encara s¨®n avui dia especialment aficionats- com les assemblees d'homes exclusivament, que propiciaven el distanciament sexual entre esposos i mullers. En aquest context, Plat¨® fins i tot arriba a blasmar Creta per haver inventat el mite de Zeus raptant Ganimedes per convertir-lo en el coper major i, de passada, fer-li un o altre tocament de gr¨¤cia. Amb tot, sembla un fet irrebatible, segons fil¨°legs i historiadors, que els doris -especialment els habitants de Creta, Esparta, Argos i Corint- van inventar la peder¨¤stia. ?for (fragment 149), que escriu a la meitat del segle IV, explica el ritual segons el qual aquell que en dir¨ªem l'element "actiu" i adult de la parella (erast¨¦s, en grec), raptava l'element passiu (er¨®menos), sempre almenys una mica m¨¦s jove que ell o en plena edat de l'efebia (entre 18 i 20 anys): primer explicava les seves intencions a la fam¨ªlia del vailet, aquesta mai no es negava a deixar el noi en mans del m¨¦s adult, perqu¨¨ aix¨° hauria significat renunciar a un honor, per¨° feien veure que s'hi resistien -el noi m¨¦s que la fam¨ªlia: aix¨° encara ¨¦s visible en moltes crateres il¡¤luminades de l'¨¨poca, en qu¨¨ el jove sempre d¨®na a entendre que la cosa no li fa cap gr¨¤cia-; i al final l'erast¨¦s s'enduia el noi un parell de mesos, lluny de casa. Passat aquest temps, tots dos tornaven a la ciutat i, si el noi havia quedat satisfet (no sabem ben b¨¦ per quines pr¨¤ctiques o ensenyaments), llavors l'adult feia tot de regals al miny¨® (un gall, tot sovint; vestits o joies), i a aquest se'l festejava (kleinos) per haver trobat un amant (filetor) tan avinent. Trec la documentaci¨® del millor llibre sobre la q¨¹esti¨®: K.J. Dover, Greek Homosexuality, Harvard University Press, 1978, 1989.

Encara hi ha m¨¦s coses. Pel Simposi (178e-179a), de Plat¨®, sabem que posar de costat l'erast¨¦s amb l'er¨®menos despertava en el m¨¦s gran el desig, diguem-ne, de "quedar com un senyor", en el combat, als ulls del jovenet. Tamb¨¦ sabem que Harmodi i Aristog¨ªton van arribar a matar el germ¨¤ del tir¨¤ H¨ªpias l'any 514 moguts i enfortits per l'alian?a amorosa que els unia; i, de fet, el cas es va convertir en proverbial en tota la literatura grega o influ?da per ella dels segles ulteriors... fins a H?lderlin. Tamb¨¦ sabem per Plutarc (Di¨¤leg sobre l'amor, 760a-761a) que l'enorme estima dels habitants de Calcis per l'eros homosexual va derivar de l'exemple de Cle¨°mac de Farsalos, que nom¨¦s aspirava a guanyar una batalla per estufar-se davant el jovenet de torn. Xenofont (Simposi, 8.32) ens ennova que posar de costat l'erast¨¦s i l'er¨®menos era una garantia de coratge i fins i tot de vict¨°ria: aix¨ª va passar amb el tan fam¨®s "batall¨® de Tebas", format cap al 378, que estava integrat exclusivament per all¨° que avui en dir¨ªem "parelles gais": el batall¨® es va convertir de seguida en el cor de l'ex¨¨rcit de la Be¨°cia, potser el m¨¦s poder¨®s que mai hi hagi hagut a la terra. Quan Epaminondas va caure a la batalla de Mantinea l'any 362, el seu er¨®menos va buscar la mort al seu costat; i era una pr¨¤ctica comuna a Tebas (tamb¨¦ segons el Di¨¤leg, de Plutarc) que quan un er¨®menos arribava a l'edat adulta (posem 20 o 21 anys, que ja era l'edat d'anar a la guerra), l'erast¨¦s corresponent li regalava el seu arn¨¨s. Ja ho veieu, amics: que es preparin els nord-americans si un dia arriben a escampar aquesta hormona homog¨¨nica, perqu¨¨ no hi ha hagut mai un impuls m¨¦s gran a l'heroisme -com tamb¨¦ ho sabem per l'amor entre Aquil.les i P¨¤trocle narrat a la Il¨ªada - que l'amistat m¨¦s o menys desmesurada entre home i home.