"No pots crear un p¨²blic a l'estiu i abandonar-lo a l'hivern"

Quaranta-cinc anys ¨¦s una xifra m¨¦s que respectable per a un festival, i molt m¨¦s en un pa¨ªs com el nostre, on cada any apareixen i desapareixen cert¨¤mens similars. Xifra m¨¤gica de la qual nom¨¦s pot presumir el Festival Internacional de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Gu¨ªxols, el m¨¦s antic de l'estiu catal¨¤. A partir del 6 de juliol, el festival celebrar¨¤ aquests 45 anys amb un cartell farcit de grans noms amb vells amics que han estat convocats per celebrar-ho. Albert Mallol comparteix la direcci¨® del festival amb la de l'escola Municipal de M¨²sica de Sant Feliu de Gu¨ªxols i ¨¦s el responsable, primer integrat a Joventuts Musicals i despr¨¦s assumint ja tota la responsabilitat, dels importants canvis que el festival ha viscut en els ¨²ltims vint anys. "El festival ¨¦s municipal des que, el 1997, el Consistori va assumir els deutes que feien inviable que Joventuts Musicals pogu¨¦s continuar", explica Mallol, abans de matisar que els deutes provenien no d'una mala gesti¨® sin¨® dels retards en el cobrament de les subvencions, que a poc a poc anaven acumulant interessos bancaris. Un problema que ha estat a punt d'acabar tamb¨¦ amb altres festivals, com el de Jazz de Terrassa.

"No pot ser que en alguns festivals el p¨²blic no pagui ni el 10% del preu de l'espectacle"

Pregunta. Com neix un festival d'aquestes caracter¨ªstiques en una ciutat de poc m¨¦s de 20.000 habitants?

Resposta. A Girona durant l'estiu no havia ni dansa, ni teatre, ni m¨²sica. Res. Barcelona consumia totes les ofertes culturals. El festival va n¨¦ixer d'un grup privat que va pensar que tamb¨¦ podia fer-se m¨²sica fora de Barcelona aprofitant que les nits d'estiu ajuden a sortir de casa: la televisi¨® ¨¦s molt dolenta en aquesta ¨¨poca i ve de gust passar una estona a la fresca. Aquest grup privat va mantenir el festival fins que, el 1982, va passar a les mans de Joventuts Musicals. Inicialment es feien concerts de cambra a l'esgl¨¦sia o davant la Porta Ferrada, d'aqu¨ª al nom que encara conservem, i aix¨ª es va mantenir mentre Joventuts Musicals es va fer c¨¤rrec de la programaci¨®. Ho f¨¨iem amb voluntat de servei, tots ten¨ªem altres feines i organitz¨¤vem el festival de forma gaireb¨¦ clandestina, en hores mortes.

P. El festival neix centrat en la m¨²sica cl¨¤ssica. Com s'obre a altres estils musicals?

R. Fa deu anys a Girona hi havia ja molts cicles de m¨²sica cl¨¤ssica, per¨° la prov¨ªncia seguia ¨°rfena de m¨²sica pop, rock o jazz. Nom¨¦s el concert de cada estiu d'Ana Bel¨¦n i res m¨¦s. Per trencar aquesta din¨¤mica vam decidir portar Joe Cocker. Va ser el primer artista pop internacional que va actuar a Girona, i vam comprovar que aquest car¨¤cter interdisciplinar ens ajudava a crear un nou p¨²blic. Per aix¨° aquest any hem volgut que sigui Cocker l'encarregat d'inaugurar el 45¨¨. aniversari.

P. En els ¨²ltims anys el festival ha crescut de forma exponencial. Quin ¨¦s el secret?

R. El secret, si n'hi ha, ¨¦s en una programaci¨® coherent que sempre s'ha basat en criteris art¨ªstics, a difer¨¨ncia d'altres festivals gironins que tenen un criteri m¨¦s empresarial o de ger¨¨ncia que art¨ªstic. Si vols programar, per exemple, Les quatre estacions de Vivaldi, les ha de fer un Fabio Biondi o alg¨² que marqui difer¨¨ncies i no la primera orquestra que estigui de passada. ?s necessari fer propostes als artistes, suggerir-los programes nous. Anar introduint coses noves m¨¦s enll¨¤ de les programacions rutin¨¤ries. La nostra idea ¨¦s anar fent cada cop m¨¦s produccions pr¨°pies que marquin un punt d'inflexi¨® dintre de la programaci¨® o coproduccions amb altres festivals. Aquest any ja hem comen?at treballant amb els festivals de Peralada i Santander. I aprofitar tot aix¨° per atreure p¨²blic. A l'estiu la gent sol sortir m¨¦s a la nit. Si aquest p¨²blic, a m¨¦s de prendre's una copa a la fresca, ve a escoltar un concert i no ho passa malament, repetir¨¤.

P. S'ha de programar pensant en el p¨²blic local o tamb¨¦ en els turistes?

R. En tots. Actualment, amb la rapidesa dels mitjans de comunicaci¨® i de locomoci¨®, no pots pensar nom¨¦s en la teva ciutat, ni en la teva comarca, has de tenir una voluntat de pa¨ªs i intentar arribar a tothom. S'ha de programar amb qualitat, per¨° amb mires ¨¤mplies i pensant tant en el p¨²blic local com en els turistes. Els que v¨¦nen per la nostra zona consumeixen molta m¨²sica cl¨¤ssica i jazz. Un festival, si no vol quedar-se estancat, ha de sumar i no restar. I tampoc pots crear un p¨²blic a l'estiu i abandonar-lo a l'hivern. Un festival s'ha de completar amb una programaci¨® estable la resta de l'any. En el nostre cas aix¨ª havia estat hist¨°ricament i hi ha el comprom¨ªs electoral de tornar a crear la programaci¨® estable que la gent demana.

P. Hi ha un nombre excessiu de festivals a l'estiu catal¨¤?

R. De festivals catalans pensats per a Catalunya no n'hi ha tants, a tot estirar una dotzena. La resta s¨®n cicles de concerts, una activitat cultural lloable per¨° complement¨¤ria. A l'estiu hi ha molts transe¨¹nts i tothom intenta rendibilitzar els seus espectacles. Un festival ha de tenir pres¨¨ncia a la ciutat i alhora crear p¨²blic nou, servir de punt de trobada amb els artistes i no oblidar el component pedag¨°gic.

P. La majoria d'aquests cert¨¤mens viuen exclusivament dels diners p¨²blics. Ho veu l¨°gic?

R. A Catalunya la ind¨²stria cultural ¨¦s de les m¨¦s importants. En el nostre cas la titularitat ¨¦s municipal, per¨° sobre un pressupost de 1.100.000 euros nom¨¦s disposem d'un 34% de diners p¨²blics. Un 20% procedeix de patrocinadors privats i la resta, de la venda d'entrades. El just seria un 33% de cada cosa. Amb aquestes xifres pots atrevir-te ja a programar coses de major risc, en cas contrari la depend¨¨ncia econ¨°mica t'impedeix progressar i el festival s'estanca. El que no ¨¦s l¨°gic ¨¦s que tot el pressupost recaigui en l'Administraci¨®. No es pot permetre que en alguns festivals el p¨²blic pagui menys del 10% del preu de l'espectacle.

P. Tanta inversi¨® p¨²blica ha fet que els espectacles elevin les seves pretensions econ¨°miques i demanin un preu molt per sobre del real.

R. Cert, ¨¦s una de les guerres del nostre festival. Jo acostumo a acabar les converses dient: "Molt b¨¦, si creus que el teu espectacle val aix¨°, jo et deixo l'espai, poso la producci¨®, la publicitat i el personal i tu t'emportes la taquilla". Al final acaben acceptant les nostres condicions.

P. Es consumeix la cultura de forma diferent a les poblacions petites?

R. Sens dubte, en haver-hi menys oferta hi ha molta m¨¦s curiositat. De totes maneres, actualment la gent es mou molt i l'atracci¨® de Barcelona com a capital cultural segueix sent enorme.

P. ?s necessari acabar amb el centralisme cultural barcelon¨ª?

R. Acabar, no, per¨° entre tots hem de sumar esfor?os. Hi ha molts locals a Catalunya que programen m¨²sica. Vivim en un pa¨ªs petit i en una hora et plantes davant de qualsevol escenari. Jo cada setmana baixo a Barcelona per veure espectacles. Per qu¨¨ no pugen els barcelonins a Sant Feliu de Gu¨ªxols per a veure'n un?