Ressop¨® realista

El Nou Realisme va ser un dels moviments m¨¦s innovadors i fecunds de la neoavantguarda europea de postguerra. La seva constituci¨® i els seus principis van durar poc, com un past¨ªs a la porta d'un col¡¤legi. El va crear el 27 d'octubre de 1960 el cr¨ªtic franc¨¨s Pierre Restany (1930-2003) despr¨¦s de reunir uns quants artistes -Arman, Fran?ois Dufr¨ºne, Raymond Hains, Martial Raysse, Daniel Spoerri, Jean Tinguely, Jacques de la Villegl¨¦- a l'apartament parisenc d'Yves Klein. El grup neixia despr¨¦s de la firma d'un manifest que consistia en una sola frase: "Els Nous Realistes han pres consci¨¨ncia de la seva identitat col¡¤lectiva. Nou Realisme = noves percepcions del real".

Transcorreguts vint minuts, entre Klein i Hains va esclatar una baralla a plantofades, el que va fer que la majoria dels integrants del grup el consider¨¦s liquidat. Amb tot, durant aquesta d¨¨cada, els nous realistes van seguir treballant de manera conjunta, i a ells es van sumar C¨¦sar, Christo, Deschamps, Mimmo Rotella i Niki de Saint Phalle. La mort del moviment es va celebrar oficialment el 1970, amb un banquet i la presentaci¨®, davant de la Catedral de Mil¨¤, d'una enorme escultura f¨¤l¡¤lica creada per Tinguely.

"Els nous realistes van fer pal¨¨s que la cultura de postguerra estava sotmesa a la repressi¨® hist¨°rica"

"La mostra de la galeria Palma XII ¨¦s un homenatge a l'agitador Pierre Restany"

Durant la seva curta vida com a activistes, Restany i els nous realistes havien posat al descobert el fet ineludible que tota la cultura de postguerra estava atrapada en la dial¨¨ctica de la mem¨°ria i la repressi¨® hist¨°rica i una agressiva estrat¨¨gia d'intensificaci¨® del consum i de submissi¨® a les exig¨¨ncies de l'espectacle. Seguint la pr¨°pia l¨°gica de la conquesta dels espais d'oci, la majoria de les obres i activitats d'aquells artistes havien abandonat la relativa intimitat de l'objecte pict¨°ric i escult¨°ric per ocupar l'espai p¨²blic i institucional. Ara, la galeria Palma XII de Vilafranca del Pened¨¨s presenta un homenatge a l'agitador Restany amb uns treballs que s'acosten a l'esperit de la par¨°dia de revolta que va encunyar Klein en el seu c¨¨lebre "No som artistes que se subleven, sin¨® artistes que estan de vacances". El t¨ªtol d'aquesta exposici¨® prov¨¦ dels versos de Raymond Queneau, "una constel¡¤laci¨® s'inclina efervescent...".

Antoni Miralda, Benet Rosell i Jaume Xifre signen els seus "objectes art¨ªstics" segons un film de 28 minuts de durada, titulat Boum, Boum, en avant la musique!, un musical in¨¨dit rodat a Par¨ªs el 1974 en format 16 mm en color i ara editat en DVD. Protagonitzat per Xifra (interpretant el mariscal Folch), Pierre Restany (transvestit duchampianament en la senyora Clemenceau) i Antoni Miralda (com a soldat ras), el film mostra la pat¨¨tica figura d'un mariscal que es dedica a passejar pels carrers i cases parisenques una pila de botes de soldats morts en combat, una par¨°dia de les triomfalistes c¨²pules militars que sempre es mantenen a la rereguarda. La banda sonora la componen can?ons de la Primera Guerra Mundial i locucions originals de l'¨¨poca.

La pe?a, totalment in¨¨dita, havia restat oblidada durant trenta anys dins una capsa de sabates, a casa de Miralda. Jaume Xifra recorda d'aquell rodatge: "Restany feia broma sobre el fet que, per efecte del mimetisme i a causa de la meva disfressa de militar, jo em considerava un veritable mariscal... en realitat, jo em sentia intimidat i molt emocionat de ser filmat al seu costat".

L'exposici¨® a Vilafranca es completa amb alguns objectes i cartells (1969) de tem¨¤tica bel¡¤licista signats per Miralda, i la instal¡¤laci¨® Made in Catalunya (2007), composta per una s¨¨rie de porrons plens d'aigua on suren uns ninotets de pl¨¤stic amb la imatge de superman.

Jaume Xifra cobreix les parets de curiosos reliquiaris, mentre que Benet Rosell ha ideat una vetlla, amb els elements propis de la cerim¨°nia, com l'urna, els recordatoris (que porten impresos uns versos de Boris Vian dedicats als desertors), un llibre de condols i un ressop¨®. El v¨ªdeo Que en pau descansin (3' 25''), 2007, amenitza el l¨²gubre ambient; hi veiem dibuixats els rostres d'una s¨¨rie de personatges hist¨°rics de tot el m¨®n, responsables de grans atrocitats i holocausts, incl¨°s el general Franco. En uns temps en qu¨¨ el real es posa constantment en q¨¹esti¨®, aquesta exposici¨® t¨¦ el m¨¨rit d'obrir a l'espectador noves percepcions. Teatre grotesc en temps de nul¡¤la cr¨ªtica. Aire fresc.

Una constel¡¤laci¨® s'inclina efervescent. Homenatge a Pierre Restany. Galeria Palma XXII. Carrer Palma, 12. Vilafranca del Pened¨¨s. (Barcelona). Fins al 15 de juliol. Comiss¨¤ria: Rosa Pera.