El quadern groc de Josep Maria Castellet

Estava estudiant a fons Josep Pla. I ¨¦s clar, el seu dietari El quadern gris. Indu?t per ell, es va plantejar si se'n sortiria, de fer-ne un; una mena d'exercici d'estil. Nom¨¦s n'havia dut un altre fins llavors, durant la seva estada al sanatori antitubercul¨®s de Puig d'Olena el 1950. "Era una acumulaci¨® de lectures ben o mal digerides per¨° d'una pedanteria tan espantosa que el vaig estripar", recorda avui. El segon intent va anar a parar a una llibreta espiral Universo tipus foli, tapa de cartr¨® groc, fulls quadriculats. Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926) va comen?ar-lo l'11 de febrer de 1973. El 13 de juliol l'experi¨¨ncia s'acaba en sec. No hi ha pistes del per qu¨¨. "Estava fet a les nits, amb un esfor? notable perqu¨¨ jo llavors sortia molt i bevia bastant", deixa anar sorneguer. La llibreta la va donar per perduda fins a l'estiu del 2004, quan va apar¨¨ixer dins una capsa amb d'altres paperots. Nom¨¦s amb quatre retocs d'estil i algun ap¨¨ndix aclaridor, avui conforma el Dietari de 1973 (Edicions 62), tan breu com suc¨®s. La lectura de Pla havia fet efecte: prosa fluid¨ªssima i bons esquin?alls d'ell mateix envoltats d'¨ªntima quotidianitat. Fins i tot, s'hi poden trobar aforismes: "Contra l'enemic, ¨¦s llei de vida lluitar"; "Estem obligats a fer all¨° que, en principi, creiem que no podem assolir". Tot plegat, d'una riquesa i sinceritat inusual en les lletres catalanes. Alguns temes ho demostren.

"Va costar refer la burgesia catalana i tot i aix¨ª avui encara no ha acabat de prendre les regnes de la societat civil"

- Buidor. ?s la paraula i el sentiment que m¨¦s apareix en el dietari, i en part pot vincular-se a la polit¨ªca, amb el final del franquisme que no arribava; per¨° Castellet admet avui que el fet "¨¦s m¨¦s caracteriol¨°gic, sempre ho he experimentat". La rutina de director literari d'Edicions 62 ("originals dolents que cal llegir i rebutjar (...), decisions sense estar-ne conven?ut, visites intempestives i aberrants...") cansa a un personatge que es defensa de l'insomni llegint, que no acaba de trobar el seu lloc al m¨®n ("has deixat de ser jove i no ets encara vell, un desfici per trobar el lloc exacte on t'has de situar, tot i saber que aquest lloc no existeix"), que sent poc lligam emotiu amb les coses ("el sentimentalisme c¨°smic que ens envolta ¨¦s un dels xantantges gratu?ts m¨¦s insuportables") i que pateix intermitents crisis ps¨ªquiques, en part "per contaminaci¨® general del pa¨ªs", com li diu el seu metge. Total, no passa angoixa, per¨° acabar¨¤ m¨¦s d'una entrada tot dient: "Sensaci¨® de buit i de p¨¨rdua de temps".

- Ad¨¦u Espanya. La pol¨ªtica alimenta la buidor. "Conversa banal sobre pol¨ªtica del pa¨ªs: com sempre, tothom est¨¤ desconcertat, impacient i pessimista. A la tarda, treballo a casa, desanimat i amb poques ganes". El di¨¤leg entre Catalunya i Espanya, en qu¨¨ ell tant ha col¡¤laborat, el t¨¦ exhaust: "el cansament total, l'avorriment, la repetici¨® inacabable, amb pon¨¨ncies, confer¨¨ncies, di¨¤legs... Ah!, el Di¨¢logo". Avui ho veu pitjor: "Viatjo a Madrid des dels anys 50. I aix¨° no t¨¦ soluci¨®: ja era aix¨ª quan hi havia bona relaci¨® i ara, amb la crispaci¨®, ¨¦s ja impossible. ?La clau?: no entenen que un no sigui espanyol cent per cent, comen?ant pel tema de la llengua, que per a ells ¨¦s el m¨¦s ofensiu; tampoc s'ha sabut crear un estat s¨°lid. Haurem de deixar-ho en la conllevancia que deia Ortega". Els pol¨ªtics tampoc hi van ajudar. "Va ser decepcionant; sobre el d'ara ¨¦s millor ni parlar-ne; els falta seriositat, ambici¨® i lideratge".

- Vida hipotecada. Al dietari Castellet constata una cosa terrible: la p¨¨rdua de temps en la lluita parapol¨ªtica en detriment de la vida intel¡¤lectual. "Eren dues i tres reunions a la setmana, donant voltes en el buit", recorda avui. "I ho hem pagat una mica car: no hem deixat l'obra liter¨¤ria suficientment treballada de cara a la continu?tat generacional". Parla de Carlos Com¨ªn, Manuel Sacrist¨¢n, Jordi Carbonell... per¨° tamb¨¦ d'ell. "Hagu¨¦s publicat m¨¦s coses com aquest dietari, en la l¨ªnia de reflectir la vida quotidiana intel¡¤lectual de l'¨¨poca franquista, mal explicada i que ja no far¨¤ ning¨²". Resum: "Ens v¨¤rem equivocar, el primer era l'ofici; hi va haver massa temptatives per substituir els pol¨ªtics; o potser al rev¨¦s: els pol¨ªtics ens van manipular massa".

- Cultureta amb crosta. Un dels creadors de la primera gran editorial en catal¨¤ de postguerra s'admira de la resist¨¨ncia brutal de la literatura catalana, -"la qualitat cori¨¤cia del catal¨¤", escriu- per¨° no s'amaga de constatar que est¨¤ malalta. Reflexionant a partir del premi Barral de novel¡¤la, diu dels autors catalans: "s¨®n vacil¡¤lants perqu¨¨ no abandonen unes certes arrels localistes i no s'atreveixen a llen?ar-se a l'experimentaci¨® contempor¨¤nia".Migradesa intel¡¤lectual, manca d'ambici¨®, localisme. Se sorpr¨¨n que els autors joves catalans amb els que tracta (Montserrat Roig, Pau Faner, Oriol Pi de Cabanyes...) li parlen en alguns casos m¨¦s de mercat que de literatura. "Escriure en catal¨¤ era dif¨ªcil, no hi havia mercat i aix¨° empetitia. Era una literatura restrenyida. El contrast amb els autors europeus que jo tractava a l'estranger i els catalans antics, com Riba i Espriu, enfront dels autors catalans de llavors era fort... Avui, encara hi ha literatura de poca volada en catal¨¤, per¨° predominen els escriptors ben presentables". Una derivada: la constataci¨® que el m¨®n intel¡¤lectual catal¨¤ es tanca en ell mateix, com denuncia l'escasa atenci¨®, al seu parer, de la col¨°nia d'autors sud-americans a Catalunya. "Pensa en ciutad¨¤ del m¨®n i escriu en la llengua que vulguis", resumeix en el dietari.

- Abdicaci¨® burgesa. "Aquesta burgesia [catalana] ha perdut, des de la guerra, la idea de classe hegem¨°nica (...) Socialment, no s¨®n res", escriu contundent Castellet. "Van abdicar davant del franquisme i es van posar a especular amb el t¨¨xtil i la construcci¨®", aclareix 34 anys despr¨¦s. "Excepte uns pocs, tipus Carulla o Cendr¨®s, no van tenir cap preocupaci¨® pel pa¨ªs. Va costar refer aquesta burgesia i tot i aix¨ª, avui encara no ha acabat de prendre les regnes de la societat civil, nom¨¦s cal veure l'autocr¨ªtica que ha fet el Cercle d'Economia".

- La mort. "La temptaci¨® m¨¦s forta ¨¦s, evidentment, la de deixar-ho c¨®rrer tot, en una qualsevol de les formes possibles: hippisme, su?cidi a la Ferrater, integraci¨® definitiva". Gabriel Ferrater, gran amic de Castellet, feia un any que s'havia suicidat. Ho recorda el dia exacte. Per¨° treu el nas l'estat de salut de Carlos Barral, la seva pr¨°pia... Vaig viure tot el franquisme menys un any; al sanatori, la mort era constant: 35 coneguts hi vaig comptar que van morir. La mort sempre ha jugat un paper molt gran en la meva vida; pensar en el suicidi no sonava tan estrany en un grup de gent com nosaltres". La buidor, la buidor!