El misteri dels sants Innocents

Aquest ¨¦s el t¨ªtol d'un poema llargu¨ªssim de Charles P¨¦guy. Ocupa cent cinquanta p¨¤gines de l'edici¨® de La Pl¨¦iade i el seu autor es recrea en la hist¨°ria del martiri dels innocents que Herodes va fer matar per tal d'eliminar, entre ells, el que havia nascut Rei dels Jueus, segons li havien dit els Mags, els que seguien l'estrella. ?s un poema exuberant, que comen?a amb un di¨¤leg, com una obra de teatre, que continua amb reflexions sobre diversos episodis de la B¨ªblia, que cita i comenta els textos de la lit¨²rgia de la festa dels sants Innocents, i que acaba, amb un atreviment molt propi de P¨¦guy, donant la paraula a D¨¦u mateix. En aquest poema, P¨¦guy se les empesca per explicar set raons per les quals D¨¦u sent una especial predilecci¨® per aquests nens que, sense tenir-hi res a veure, van morir a resultes de la incre?ble aventura de l'encarnaci¨® -aix¨ª ho diu el mateix P¨¦guy en un altre lloc. Aquestes raons de D¨¦u s¨®n ben peculiars i revelen alhora els coneixements teol¨°gics de P¨¦guy i la seva extraordin¨¤ria sensibilitat en la visi¨® del m¨®n. Les tres primeres raons s¨®n gratu?tes, ¨¦s a dir, s¨®n perqu¨¨ s¨ª: perqu¨¨ se'ls estima, perqu¨¨ li agraden i perqu¨¨ li agrada sentir aquesta predilecci¨®. "Ara us dir¨¦ la quarta, diu D¨¦u -i tradueixo- , la quarta ¨¦s precisament perqu¨¨ no tenen ni de lluny en les comissures dels llavis aquest plec d'ingratitud i d'amarguesa, aquest ferida d'envelliment, aquest plec de saber-se-les totes, aquest plec de mem¨°ria que veiem en tots els llavis." La cinquena ¨¦s perqu¨¨ van morir en lloc del seu fill. I P¨¦guy fa dir a D¨¦u que mentre tot aix¨° passava, el seu fill fugia, que aix¨° cal dir-ho. Van morir en lloc del seu fill perqu¨¨ aparentment eren com ell, el van substituir. Per aix¨° D¨¦u se'ls estima. La sisena ra¨® ¨¦s perqu¨¨ eren contemporanis del seu fill, perqu¨¨ havien nascut precisament per les mateixes dates, perqu¨¨, com tothom d'altra banda, estaven subjectes a les circumst¨¤ncies de la temporalitat. Perqu¨¨ eren de la mateixa promoci¨® del nen Jes¨²s. Finalment, la setena ra¨®, diu P¨¦guy que diu D¨¦u, ¨¦s perqu¨¨ se li assemblaven: "el meu fill -torno a traduir- era tendre com ells, i com ells era nou. I era for?a desconegut, com ells. La gran i doble adoraci¨® dels pastors i dels mags ja estava una mica oblidada. Encara no tenia dos anys, i era com ells, i era un nen molt maco, la seva mare ho deia."

Al final del poema -i perdonin que l'hagi resumit tant, perqu¨¨ no t¨¦ p¨¨rdua- P¨¦guy fa glossar a D¨¦u l'himne de vespres de la festa dels sants Innocents ("Salut, les flors dels m¨¤rtirs | que, a l'alba de la llum, | l'enemic s'endugu¨¦ | com tempesta les roses. || De Crist primeres v¨ªctimes, | ramat dels immolats, | jugueu al peu de l'ara, | amb palmes i corones." ) i li fa dir: "I a qu¨¨ es pot jugar amb una palma i les corones dels m¨¤rtirs? Em penso que juguen a la rutlla..." "No us pens¨¦ssiu, diu D¨¦u, que em demanin mai perm¨ªs..."

Poc t¨¦ a veure tot aix¨° amb les innocentades, esclar.