De tant en tant, sona la flauta

La majoria de caixes catalanes d'estalvi, petites i mitjanes, no solen sobresortir per muntar bones i acurades exposicions, sin¨® m¨¦s aviat per anar a salt de mata i fer-ne perqu¨¨ s'han de fer, i punt. La paraula bones no implica grans , simplement vol dir que aportin alguna cosa d'interessant, m¨¦s enll¨¤ de ser estrictament locals o anecd¨°tiques, i que no enganyin provocant falses expectatives -amb noms coneguts i obra de tercera-, tal com sol passar sovint. Aquests dies, coincideixen a Caixa Sabadell dues exposicions que sobresurten de la mitjania a la que est¨¤ sumida aquesta instituci¨®, que no sembla fer cap esfor? per situar-se en el panorama art¨ªstic catal¨¤.

A la primera planta del masegat Palau de l'Estalvi sabadellenc s'hi mostra una selecci¨® de fotografies de l'arquitectura de Le Corbusier realitzades per Laszlo Elkan (H¨®dmes?v¨¢s¨¢rhely, 1910 - Par¨ªs, 2007), m¨¦s conegut com Lucien Herv¨¦; per¨°, com que el muntatge ¨¦s adotzenat, no s'ha editat cat¨¤leg i a penes hi ha explicacions -ni tan sols se sap la proced¨¨ncia del material, ni quan ¨¦s de tiratge original i quan no-, tot acaba per diluir-se tristament.

Per contra, a l'engavanyat Sal¨® Modernista, l'obra de Serge Poliakoff (Mosc¨², 1906 - Par¨ªs, 1969) llueix millor. Es tracta d'una exposici¨® senzilla per¨° molt digna i ben explicada, on es pot observar l'evoluci¨® estil¨ªstica cap a l'abstracci¨® de l'amic de Robert i S¨°nia Delaunay. Una iniciativa discreta que ha sorpr¨¨s a propis i estranys. A vegades, al Vall¨¨s tamb¨¦ sona la flauta, ll¨¤stima que sigui massa de tant en tant.

Le Corbusier en l'objectiu de Lucien Herv¨¦ / Poliakoff. Una aventura crom¨¤tica: els guaixos 1930 - 1969. Sales d'Exposicions de Caixa Sabadell. Gr¨¤cia, 17, Sabadell. Fins al 24 de febrer