La s¨ªndrome de Di¨°genes

La not¨ªcia, ara fa uns quants dies, que es va encendre la casa d'una dona solit¨¤ria que vivia a Rub¨ª voltada d'escombraries, munts de roba vella i bosses de pl¨¤stic del Caprabo, va ressuscitar el terme de "s¨ªndrome de Di¨°genes", que, pel que sembla, s'aplica en casos de deixament i patologies com aquesta. Ara b¨¦: l'¨²s del qualificatiu "s¨ªndrome de Di¨°genes", en aquests casos, ¨¦s del tot desencertat. No s¨¦ qui se'l va inventar -sembla que el terme es va encunyar l'any 1975-, per¨° qui va fer-ho no havia llegit, segur, ni tan sols les Vides de Di¨°genes Laerci (un altre Di¨°genes, quedi clar), en les quals es fa un retrat del fil¨°sof grec que no permet ni remotament associar-lo a l'acumulaci¨® d'escombraries, animals decr¨¨pits o brut¨ªcia. Una expressi¨® com "s¨ªndrome d'Estocolm" resulta correcta perqu¨¨ remet a un cas de segrest produ?t en aquella ciutat, segons el qual la persona segrestada va acabar agafant un cert afecte al seu segrestador, potser perqu¨¨ li donava gambes de Palam¨®s. Una altra expressi¨® com ara "s¨ªndrome de Stendhal", aplicada a les persones que es "maregen" davant la contemplaci¨® d'una quantitat desmesurada de bellesa art¨ªstica, tamb¨¦ ¨¦s correcta, perqu¨¨ la va encunyar aquest escriptor franc¨¨s arran d'una visita a la florentina Bas¨ªlica de la Santa Creu, l'any 1817 -vegeu el seu llibre: N¨¤pols i Flor¨¨ncia, Un viatge de Mil¨¤ a Reggio. Tamb¨¦ seria correcte dir: "Et castigar¨¦ amb un c¨¤stig pitjor que el de S¨ªsif o el de Prometeu", "Aquelles noies tenen un cant m¨¦s seductor que les sirenes", o "Et far¨¦ caure al damunt una pluja de sofre, que ni a Sodoma!". Per¨° "s¨ªndrome de Di¨°genes", aplicat al cas que avui comentem, ¨¦s, repeteixo, una expressi¨® del tot impr¨°pia.

"S¨ªndrome de Di¨°genes', aplicat al cas que avui comentem, ¨¦s una expressi¨® del tot impr¨°pia"

En efecte, Di¨°genes de Sinope (412-327aC), deixeble d'Ant¨ªstenes i un dels m¨¦s celebrats membres de l'escola dels c¨ªnics -escola que prenia el nom de la paraula grega "gos", i, doncs, preuava aquest car¨¤cter tan impertorbable, bondad¨®s i pacient dels bons gossos-, ¨¦s descrit per Laerci, a les seves Vides i doctrines dels fil¨°sofs il¡¤lustres, com un savi d'enorme categoria moral, amant de la solitud, ciutad¨¤ no ben b¨¦ exemplar (perqu¨¨ es masturbava a l'¨¤gora m¨¦s content que una missa amb orgue), per¨° d'alta civilitat i bon enraonament. Va viure a Atenes i a Corint, i, en aquesta segona ciutat, solia establir-se en un pujol, a la serena, mentre deixava anar insol¨¨ncies contra les multituds est¨²pides -n'hi ha hagut sempre, tamb¨¦ a Gr¨¨cia. Laerci n'explica un munt d'an¨¨cdotes que han passat a la posteritat. La m¨¦s famosa diu que, a Atenes (on Di¨°genes es va instal¡¤lar dins una gran gerra de cer¨¤mica de les que es feien servir per enterrar els difunts, res d'una tona o cosa semblant, com la gent encara es pensa), a Atenes, deia, va rebre un dia la visita d'Alexandre, i aquest li va dir que li deman¨¦s el que volgu¨¦s. Com ¨¦s sabut, Di¨°genes va respondre: "Enretira't una mica, que em tapes el sol". Vestia pobrament, per¨° es rentava molt. El seu pare havia estat castigat per falsificar moneda, i potser per aix¨° ell no va voler tocar-les mai: era pobre com una rata, per¨° no vivia entre brut¨ªcia, entre altres raons perqu¨¨ no l'hauria pogut encabir dins la gerra que l'aixoplugava. Com a bon home de lletres, detestava el deport, i un dia que li van preguntar per qu¨¨ els atletes eren tan ximples, Di¨°genes va respondre: "Perqu¨¨ els fan cr¨¦ixer a base de carn de porc i de vedella", de la qual cosa dedu?m que tendia a una frugalitat extrema. A un noi guapo que li va dir que se n'anava de gresca (a una discoteca, com qui diu), Di¨°genes li va dir: "En tornar¨¤s pitjor que hi anir¨¤s", cosa ben evident encara als nostres dies -vegeu el festival S¨°nar. Entrava al teatre quan la gent en sortia, o sigui, a rep¨¨l, perqu¨¨ deia que aix¨ª ¨¦s com ens hav¨ªem de comportar en societat: contra tot costum convencional. Com que un dia va veure un nen que bevia aigua amb el clos de les mans, va llen?ar el got que tenia, per tenir encara menys coses de les poques que posse?a. Molts atenencs se'n reien, perqu¨¨ estimaven el luxe i l'acumulaci¨® de riqueses, i Di¨°genes, un dia que uns comensals li van tirar uns ossos com si fos un gos, va pixar amb desimboltura damunt seu, ben b¨¦ com ho faria el seu animal emblem¨¤tic. Vivia de la caritat i era rodam¨®n, per¨° mai no va col¡¤leccionar bosses de pl¨¤stic (a Gr¨¨cia no n'hi havia, ni tan sols de paper), ni escombraries, ni animals esgarriats.

Queda clar, doncs, que l'expressi¨® "s¨ªndrome de Di¨°genes" ¨¦s del tot inadequada en casos com el que hem esmentat al comen?ament de l'article. He pensat tota la nit quin mite antic podia substituir el de Di¨°genes en tals situacions, i no l'he trobat. Els meus amics de Cl¨¤ssiques, o en Pau Sabat¨¦, alumne meu, segur que el trobaran.