L'illa

Paraula breu. Llibre brev¨ªssim. Per¨° si la paraula "illa" ¨¦s sempre prenyada de sentits, aquest llibret que porta el t¨ªtol senzill de L'isola, aix¨ª, sense adjectivar -no ¨¦s ni L'illa misteriosa ni L'illa del tresor, ni cap de les altres illes liter¨¤ries tan abundants, sempre adjectivades-, tamb¨¦ ¨¦s ple de sentit.

I la simplicitat del t¨ªtol, la seva reducci¨® substantiva, no obeeix a altra cosa que a l'essencialitat del seu sentit, del sentit d'un relat que mira la mort cara a cara i en treu una admirable reflexi¨® vital. Estic parlant d'un llibret que acaba de publicar Valeria Bergalli, a la seva rigorosa editorial Min¨²scula. Es tracta d'un relat breu, escrit per Giani Stuparich, un triest¨ª que va formar part del grup d'escriptors dels anys de la Primera Guerra. Grup que la guerra va delmar -van morir-hi Scipio Slataper i Carlo Stuparich, germ¨¤ de Giani- i que lluitava per una Trieste democr¨¤tica i culta, tornada a la seva italianitat. Stuparich escriu una prosa gaireb¨¦ transparent. Una prosa d'una precisi¨® envejable que, en la seva simplicitat greu, construeix un discurs sense cap voluta decorativa, un discurs que avan?a inexorable, com avan?a inexorable el c¨¤ncer d'un dels dos protagonistes del relat. Un pare i un fill. Un pare malalt que demana al fill que l'acompanyi uns dies de vacances a la seva illa natal, per tal d'acomiadar-se'n. Un pare no pas vell -"a l'illa els homes desapareixen aviat, les dones duren m¨¦s"- i un fill en la flor de l'edat, aquella edat en qu¨¨, pensa el pare, nom¨¦s cal estirar la m¨¤ per abastar els fruits de la vida que s'ofereixen, sucosos. Un fill que el pare no acaba d'entendre, que ¨¦s diferent, que s'estima m¨¦s viure a muntanya, als Alps, en comptes de vora mar, com ell. Un fill, per¨°, que, cosa que commou el pare, accedeix de seguida a acompanyar-lo, en aquell forn canicular de l'illa, ell, avesat a les migdiades fresques sota els avets, entre les flors grogues de l'¨¤rnica i les blanques dels edelweiss. Relat magn¨ªfic tamb¨¦ de la construcci¨®, en el fons de l'¨¤nima del fill, de l'aut¨¨ntica pietat.

Hi ha, a la narraci¨®, un cam¨ª vorejat d'atzavares monstruoses, algunes florides, amb el seu urc terminal. Cam¨ª real de l'illa i alhora cam¨ª simb¨°lic de la dificultat del fill d'enfrontar la realitat de la mort del pare. Per¨°, al final del cam¨ª, una visi¨® sobre una badia plet¨°rica de vida, on el pare, fatigat, vol que el fill es banyi, on el veu com neda amb aquella festivitat a la sang que ell, el pare, ha intentat comunicar-li, per tal que succeeixi la seva, que no es perdi, i aix¨ª continu? la vida, una vida festiva, malgrat la mort.

Les vacances s'acabaran, per¨°, de cop. I mentre el fill s'end¨² el pare, ja grav¨ªssim, de retorn a la ciutat, al lluny veu com l'illa que ha configurat la vida del pare es fa petita, es fon en l'horitz¨®, sota la immensa resplendor del mar. "Va ser aquell el primer moment en qu¨¨ va tenir la consci¨¨ncia precisa i simple del que perdia en perdre el seu pare."