Tap¨ªs de la mem¨°ria esc¨¨nica

Mem¨°ria cr¨ªtica. Els anys dif¨ªcils del teatre catal¨¤

Gonzalo P¨¦rez de Olaguer.

Arola

220 p¨¤gines. 23 euros

Les arts esc¨¨niques dels darrers setanta anys reclamen amb urg¨¨ncia que els testimonis que encara resten en facin el relat subjectiu i intransferible. La suma d'aquesta mem¨°ria ¨ªntima ¨¦s imprescindible per comprendre les textures i les tonalitats que ofereix el paisatge de l'escena catalana contempor¨¤nia. Gonzalo P¨¦rez de Olaguer (G¨¨nova, 1936), un dels degans de la cr¨ªtica teatral barcelonina, ha recollit a Mem¨°ria cr¨ªtica diverses peces menudes d'un trencaclosques molt m¨¦s complex que algun dia caldr¨¤ historiar a fons. ?s la seva contribuci¨®, des de la trinxera de la cr¨ªtica, a la mem¨°ria esc¨¨nica m¨¦s acostada al present i, segons com, m¨¦s desconeguda.

P¨¦rez de Olaguer teixeix un tap¨ªs molt ric de noms propis, d'espais esc¨¨nics diversos, de grups i companyies, d'actors i directors, de p¨²blics, premsa i cr¨ªtics, i de cicles, congressos i festivals. No defuig de deixar const¨¤ncia dels episodis m¨¦s pol¨¨mics que ha viscut l'escena catalana de les darreres d¨¨cades: els conflictes i les lluites de la professi¨® teatral des dels independents i els marges cada vegada m¨¦s difusos entre l'¨¤mbit p¨²blic i el privat. Sense acarnissar-s'hi, el relat del cr¨ªtic titular d'El Peri¨®dico aborda q¨¹estions espinoses (com ara l'estrena de La Torna d'Els Joglars o el duel Flotats-Sagarra) o recupera moments de confrontaci¨® del teatre amb el poder (amb suspensions o censures sonades com la de Concili d'amor, d'O. Panizza; Kux, my lord, de J. M. Mu?oz Pujol, o Els Beatles contra els Rolling Stones, de J. Mesalles i M. Casamayor).

Les peces period¨ªstiques aplegades a Mem¨°ria cr¨ªtica evoquen noms tan ineludibles com ara P. Garsaball, F. Puigserver, J. Montany¨¨s, R. Salvat o J. M. Gual. Remeten a experi¨¨ncies teatrals tan ins¨°lites com les del Sal¨® Diana, el Capsa o el Lliure. Reporten la traject¨°ria de les companyies hist¨°riques (Els Joglars, Comediants, Dagoll Dagom, Tricicle, La Fura dels Baus, La Cubana) i dels col¡¤lectius m¨¦s o menys ef¨ªmers (Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, el GAT de l'Hospitalet, el Grup A-71, La Claca, l'EADAG, El Talleret de Salt...). O recorden estrenes reeixides i memorables com la d' El retaule del flautista, de J. Teixidor (1971), o la de Mar i cel, de Dagoll Dagom (1988). El narrador pren el punt de vista del cronista que, en primera persona, testimonia els fets a partir de l'observaci¨® directa i els papers guardats.

Les incursions de P¨¦rez de Olaguer en la mem¨°ria esc¨¨nica no aspiren a ser estudis aprofundits sobre els temes triats, sin¨® aproximacions breus, documentades, que, en tot cas, descriuen un mapa complet de referents contemporanis que tant la hist¨°ria del teatre catal¨¤ com l'escena actual no poden, si no volen ser desagra?ts, menystenir. Profusament il¡¤lustrat, el volum vol deixar testimoniatge, recon¨¨ixer unes traject¨°ries art¨ªstiques i reivindicar uns referents sovint massa oblidats. M¨¦s proper a la mem¨°ria que a la cr¨ªtica, l'inventari resultant ¨¦s un acte expl¨ªcit d'homenatge i vindicaci¨® d'uns anys dif¨ªcils per al teatre catal¨¤ des de l'exercici de la cr¨ªtica amesurada i honesta. D'un periodisme comprom¨¨s que es posa al servei del lector i que comenta els fets sense caure en exhibicionismes malaltissos ni perdre mai el bon to i l'eleg¨¤ncia cr¨ªtica.