L'altre Pere Calders

Cent mil persones s'han reunit a la pla?a Occidental, la m¨¦s gran d'una enorme ciutat catalana, dif¨ªcil de localitzar en els mapes corrents". ?s a dir, Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) en estat pur. Concretament, la frase amb la que l'escriptor comen?a La ciutat cansada, una novel¡¤la inacabada que ara publica Edicions 62. L'autor la va comen?ar a redactar a l'exili mexic¨¤ als anys quaranta i gaireb¨¦ una d¨¨cada despr¨¦s -a principis dels anys cinquanta- va decidir abandonar definitivament el projecte, que en qualsevol cas gaudia ja d'un estat d'escriptura molt avan?at.

Calders no es podia dedicar professionalment a la literatura, perqu¨¨ necessitava fer altres tasques per viure. En aquest context, els relats breus eren m¨¦s adients per tenir el temps per encarar la resta d'obligacions. Malgrat aix¨°, del text ens han quedat uns 150 folis mecanografiats i 140 quartilles manuscrites en un quadern. En total, onze cap¨ªtols extrets del material que Calders va llegar a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), centre que atresora un fons imprescindible de l'autor de Cr¨°niques de la veritat oculta, el recull de contes que li va valer el Premi V¨ªctor Catal¨¤ de 1954.

Malgrat els clix¨¦s, Calders va tenir sempre vocaci¨® de novel¡¤lista

L'obra anuncia interessos narratius que repr¨¨n a Catalunya

L'¨¨xit massiu li arriba tardanament, mai es va poder dedicar de forma exclusiva a escriure

En aquesta ocasi¨®, no es tracta del Calders que s'endinsa en els terrenys del realisme m¨¤gic. No. La ciutat cansada tira de l'absurd per explicar la hist¨°ria d'una comunitat dislocada que deserta de si mateixa i de les seves tradicions. Un trasbals en el que apareixen temes recurrents de l'escriptor. El manuscrit ha estat als llimbs de les obres no publicades durant d¨¨cades. Ara, finalment, arriba a mans dels lectors. En definitiva, una bona not¨ªcia perqu¨¨ ¨¦s dif¨ªcil imaginar un millor principi de temporada liter¨¤ria que aquest, amb un Calders sobre la taula. De l'edici¨® de la novel¡¤la se n'ha encarregat Jordi Castellanos, catedr¨¤tic de filologia catalana de la UAB, i el llibre cont¨¦ un pr¨°leg il¡¤luminador de Joan Melcion, un dels m¨¤xims especialistes en l'obra de Calders. S¨®n, a m¨¦s, els guies que ens expliquen aqu¨ª les claus d'una feli? recuperaci¨®. I el mateix Calders, amb la corresp¨°ndencia que va mantenir amb el seu pare en els anys d'exili.

Els responsables de l'edici¨® han estat molt fidels al text original i s¨®n conscients que l'autor, en circumst¨¤ncies normals, l'hauria revisat i sotm¨¨s a un exhaustiu proc¨¦s de correcci¨®. A falta d'aquest treball, han pres la decisi¨® de no esmenar la plana a Calders i eviten aix¨ª fer suposicions d'all¨° que l'autor hauria fet. Entre altres coses, per exemple, falta el final de l'argument, malgrat que algunes anotacions de l'autor han perm¨¨s als editors incloure un ep¨ªleg on s'apunta una possible conclusi¨® de l'obra. Per¨° en realitat: qu¨¨ importa? Benvingut sempre Calders, sigui incomplet o no.

Castellanos subratlla que l'escriptor va tenir La ciutat cansada al cap durant anys, quelcom que es reflecteix en aquest extracte d'una de les missives que va adre?ar al seu progenitor, datada a M¨¨xic D. F. l'11 de maig de 1950, quan ja feia molt de temps que l'havia encetat: "Els afers literaris, aquests dies, se m'han animat. Fa poc, vaig rebre una carta d'en Puig i Ferreter comunicant-me la reaparici¨® de la "Proa" a Fran?a i demanant-me un original meu, perqu¨¨ hi havia inter¨¨s entre els editors en comptar amb mi com a col¡¤laborador. Ll¨¤stima que no tinc enllestida la meva novel¡¤la La Ciutat cansada", lamentava l'escriptor llavors.

Un any despr¨¦s, la novel¡¤la encara est¨¤ molt present en el seu intercanvi de missatges, almenys a la carta amb data d'11 de juny del 1951, de la qual tamb¨¦ es pot extreure una part m¨¦s que aclaridora sobre algunes causes -les m¨¦s quotidianes- que finalment provocarien l'aband¨® del projecte: "Pare: permeti'm que, abans de prosseguir, contesti un petit retret contingut en unes paraules seves. Fa molt temps, recordo haver-li parlat que estava treballant en una novel¡¤la; dic que fa molt temps perqu¨¨ La Ciutat cansada ¨¦s un projecte antic a mig realitzar. La vaig comen?ar for?a abans que nasqu¨¦s el Raimon (fa m¨¦s de sis anys) i fa m¨¦s de quatre anys que no hi treballo. El fet que en parl¨¦s a n'en Triad¨², fou degut a que ell em va escriure anunciant-me que preparava l'Antologia, i em demanava unes dades biogr¨¤fiques i una refer¨¨ncia de les meves activitats i dels plans literaris que integren les meves esperances. D'aquesta novel¡¤la en tinc escrits uns vuit cap¨ªtols, amb un total d'unes dues-centes cinquanta quartilles escrites a m¨¤quina, a doble espai. No hi he treballat m¨¦s perqu¨¨ una novel¡¤la necessita un al¨¨ que ¨¦s impossible trobar treballant a estones i perqu¨¨ (gr¨¤cies a D¨¦u!) a casa no puc escriure perqu¨¨ els nens, aix¨ª que hi arribo, m'agafen pel seu compte i ja no em desemparen. Quan ells pleguen i se'n van a dormir, la Rosa i jo ja no servim per altra cosa que per a imitar-los".

Finalment, no va trobar l'al¨¨ necessari i l'obra es va quedar sense conclusi¨®. Per¨° est¨¤ plena del millor Calders. "La novel¡¤la t¨¦ molta gr¨¤cia i ¨¦s purament caldersiana. Cap personatge est¨¤ al seu lloc, tothom est¨¤ desencaixat, volen aparentar coses que mai seran...", apunta Castellanos. "Les obres de Calders comparteixen l'esperit de la literatura dels anys 30, on la distorsi¨® es tan important. Ell ho fa per la via de l'humor, mentre que Espriu utilitza la caricatura i despr¨¦s es decanta pels elements tr¨¤gics", afegeix el catedr¨¤tic.

Per la seva banda, Melcion considera que la seva publicaci¨® trencar¨¤ t¨°pics, i en aix¨° rau precisament part del seu valor. "Va en contra del clix¨¦ del Calders escriptor de contes. Sempre va tenir vocaci¨® de novel¡¤lista. Quan va anar a l'exili, un dels seus objectius era concentrar-se en escriure una novel¡¤la, que ¨¦s La ciutat cansada", explica l'autor del pr¨°leg.

Bona part de la redacci¨® del llibre coincideix amb un moment decisiu de la biografia sentimental i liter¨¤ria de Calders. "Als anys 40, l'escriptor viu un moment de crisi personal, entesa aquesta com una ¨¨poca de canvis. ?s llavors quan es divorcia de la seva primera dona i est¨¤ emp¨¨s per la necessitat de trobar una feina. En aquells anys, a m¨¦s, Joan Triad¨² es va posar en contacte amb ell per demanar-li que li envi¨¦s algun relat per la seva antologia de contes catalans".

L'obra t¨¦ un altre valor afegit: anuncia alguns dels interessos narratius que l'autor repr¨¨n quan retorna a Catalunya a partir de 1962 en novel¡¤les com Ronda naval sota la boira , un llibre que els experts situen entre el millor de la seva carrera: "Amb La ciutat cansada ens trobem davant d'un moment de tall en la seva producci¨® liter¨¤ria, un canvi que va quedar fixat en el conte La ratlla i el desig . A la novel¡¤la s'allunya dels elements de realisme m¨¤gic que marcaven els seus contes i exhibeix un vessant m¨¦s esperp¨¨ntic, caracteritzat per un humor ¨¤cid i emmarcat en la l¨ªnia de l'absurd. Finalment, no s'acaba de sentir c¨°mode i abandona aquest impuls, que malgrat aix¨° recuperar¨¤ amb una altra est¨¨tica m¨¦s tard. Ho va fer, en part, a Ronda naval sota la boira, on torna a utilitzar uns personatges molt c¨ªnics", diu Melcion.

Aix¨ª, de nou a casa, Calders va trobar a la fi la tranquil¡¤litat necess¨¤ria per tornar a concentrar-se en l'art de la novel¡¤la. "L'escriptura de novel¡¤les la torna a practicar quan s'ha estabilitzat professionalment, per¨° ¨¦s una tranquil¡¤litat molt tardana. No ho aconsegueix fins arribar a Catalunya. L'editorial per a la qual treballava per lliure, la UTHEA, volia refor?ar la seva filial barcelonina, la Muntaner y Sim¨®n, segell amb el que va estar relacionat laboralment fins a la seva jubilaci¨®". Per¨° l'¨¨xit va ser encara m¨¦s tard¨¤ i la popularitat massiva de Calders entre els lectors es va fer esperar fins a finals dels anys 70, quan es va estrenar l'espectacle de Dagoll Dagom Antaviana, basat en els contes de l'escriptor. "L'estrena gaireb¨¦ va coincidir amb la sortida d' Invasi¨® subtil i altres contes. La reedici¨® de Cr¨°niques de la veritat oculta va contribuir a ampliar encara m¨¦s aquesta popularitat. ?s el moment en qu¨¨ es repr¨¨n l'ensenyament del catal¨¤ a les aules i Calders ser¨¤ una lectura recurrent en els programes escolars. L'escriptor ¨¦s ja tot un referent", conclou Melcion.