Cartes i ficcions sense punt i final

I encara falta m¨¦s Calders. Aquest any, La ciutat cansada no ser¨¤ l'¨²nica oportunitat per retrobar-se amb l'autor de Cr¨°niques de la veritat oculta . Aix¨° s¨ª, algunes de les properes publicacions s'adre?aran m¨¦s als estudiosos. ?s el cas de dues novel¡¤les inacabades que veuran la llum a l'octubre o al novembre amb el segell de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) i en format d'edicions cr¨ªtiques.

Malgrat estar menys elaborades que l'obra que ara es publica, la diversi¨® no hi falta: ¨¦s el que t¨¦ Calders, que mai avorreix. Per exemple, a La marxa cap el mar, l'escriptor narra un intent per canviar els h¨¤bits alimentaris dels indis del Yucat¨¢n amb la introducci¨® a la seva dieta del peix. L'edici¨® anir¨¤ a c¨¤rrec de Carlos Guzm¨¢n Moncada, especialista en la literatura catalana feta a l'exili mexic¨¤. Calders va tirar endavant l'escriptura de la novel¡¤la als inicis dels anys seixanta, just abans de tornar a Catalunya.

L'altra entrega a punt d'arribar ser¨¤ Sense anar tan lluny, en una edici¨® a cura de Valent¨ª Rossell. Calders la va comen?ar a escriure quan ja s'havia instal¡¤lat de nou a Catalunya. Llavors ho va trobar tot canviat i part de la seva perplexitat la va transformar en ficci¨®: el que va deixar escrit ¨¦s precisament aix¨°, una reflexi¨® sobre el pas del temps i les transformacions que provoca.

Per¨° sense dubte, t¨¦ un especial inter¨¨s la selecci¨® de la correspond¨¨ncia que Calders va mantenir amb el seu pare durant els anys de l'exili. La tria, a cura de Magda Alemany, l'estan preparant a la mateixa universitat on es conserven els seus papers i esperen que, en aquest cas, alguna editorial de les comercials s'interessi pel seu llan?ament, malgrat que diverses cartes ja han aparegut en publicacions universit¨¤ries. S¨®n missives que abracen un per¨ªode de 23 anys i una llunyania amb la fam¨ªlia que comen?a el 1939, quan l'escriptor marxa a Fran?a abans d'embarcar-se cap a M¨¨xic i despr¨¦s de passar pel camp de concentraci¨® de Prats de Moll¨®, per Tolosa de Llenguadoc i Roissy-en-Brie.

Al Fons Calders de la universitat hi ha centenars d'aquestes cartes, que en moltes ocasions tenen un car¨¤cter purament familiar per evitar problemes amb la policia. El pare de l'autor, Vicen? Cald¨¦s i Ar¨²s, era un escriptor modernista de segona fila, que va deixar la literatura per concentrar-se en la producci¨® del fill des de Catalunya. Es podria dir que, en certa manera, es realitza a trav¨¦s seu. Fins i tot, li fa de representant: el posa en contacte amb les editorials, li d¨®na not¨ªcia dels premis literaris...

Per¨° el retrobament amb Calders no s'acaba aqu¨ª. La UAB, en col¡¤laboraci¨® amb l'Institut d'Estudis Catalans, ja va crear un web (www.iec.cat/perecalders) i ara s'est¨¤ construint una base de dades sobre l'autor on aviat es podran consultar i llegir tots els textos que va publicar a la premsa. Un material que creixer¨¤ amb les fotografies facilitades per la fam¨ªlia amb l'objectiu que serveixin tamb¨¦ per conservar el record d'un gran escriptor. Tot aquest llegat ser¨¤ accessible dins de la Biblioteca d'Humanitats d'aquesta universitat.